Asseguts en una taula, al final del menjador, hi havien dos nois xilens tot encetant una ampolla de fernet.- Siéntense a tomar con nosotros - va dir Benjamin un jove enginyer de Santiago.
- Si por favor que no quiero beber solo con este peloteado - va afegir entre rialles el seu gran amic Favio.
Després d'excusar-se amb un "hem de sopar" els tres nois va seguir el seu camí cap a les habitacions.
La nit la va precedir un sopar d'arròs amb pollastre a la Dorro, i la va seguir un parell d'ampolles de fernet. Aquesta beguda alcohòlica amarga elaborada a partir de diversos tipus d'herbes que són macerades en alcohol de raïm, filtrades i envellides en bótes de roure va aconseguir crear un grup heterogeni de vuit persones. Ja diuen que la beguda ajuda a xerrar, fer companys i a dir grans pensaments.
- Tendríamos que crear la 3a internacional etílica - va cridar en Benjamín que ja feia hores que explicava batalletes de la seva lluita contra Pinochet.
- Home posats jo soc més de la 4a internacional - va respondre-li en Joan, que ja no sabia en quin idioma xerrava.
Acabat el beure, van decidir acostar-se a un after que va recomanar l'única argentina que composava el grup. Dins era ple a vessar, i això que aquests locals son il·legals a Cordoba, i el grup es va anar diluint entre la munió de noctàmbuls autòctons.
De sobte l'Iñaki va agafar del braç a en Joan, que en aquest moments ja havien començat a construir els fonaments d'una amistat, i se'l va endur cap a un racó.
- Oye que he conseguido vitaminas pero les tenemos que acompañar a su casa.
I com a única resposta el moviment, en Joan va començar a caminar cap l'exterior del local.
Un cop fora van pujar a un cotxe on hi havien tres joves més i van partir a un destí incert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada