Els diners

Avui tot repassant el correu, que tenia molt endarrerit, he ensopegat amb un proverbi que no només m'ha fet pensar molt sinò que m'han vingut ganes de compartir-lo amb tothom. Es per això que el deixo "penjat" al bloc.

Els diners poden comprar una casa, però mai una llar
els diners poden comprar un rellotge, però mai el temps
els diners poden comprar un llit, però no un somni
Els diners poden comprar un llibre, però no el coneixement.
Els diners poden pagar un metge, però no la salut.
Els diners poden comprar posició, però no respecte.
Els diners poden comprar sexe, però no l'amor.
Els diners poden comprar sang, per no.....la vida

Carnaval 2008

Per fi s'ha fet public el cartell de carnestoltes d'aquest any. I com no podia ser d'una altra forma, ho han dedicat al personatge més estrafolari i més fàcil de caracteritzar d'enguany. I no es una altre que les conegudes actuacions dels membres de la nostra policia local.

Els somnis

Fa molts anys el gran escriptor Edgar Allan Poe va dir quelcom com "Els que somien de di­a tenen coneixement de moltes coses que als que somien de nit se'ls escapen. "

En els moments més dolços que ens vénen a la memòria és, normalment, fàcil trobar a prop, en la nostra imatge, algú que s'apropa, ens somriu, fa vibrar alguna cosa dins de nosaltres i, generalment, recordem sempre la seva olor. I normalment els somnis tenen els seus orígens reals en algun fet viscut durant el dia o com a molt en moments molt propers.
I es aquesta unió que tenen els somnis quan estàs despert amb els somnis de nit que es fan més humans i que ens ajuden a somriure contínuament. Pots somiar despert i estar jugant a esquivar tolls i a la nit somiar que passeges per un carrer tot agafat de la ma.

Nou Centre Social Okupat a Lleida

Fa unes setmanes, a Lleida, va ser alliberat un nou espai social que tal i com diuen ells i elles en el seu manifest:«Hem alliberat aquest espai perquè busquem alternatives a aquesta societat, alternatives creades per nosaltres mateixes. Hem alliberat aquest espai perquè no tenim cabuda ni en volem tenir a la vostra societat malalta. Hem alliberat aquest espai perquè volem dictar les nostres pautes, basades en el pensament crític, la solidaritat, el respecte, l’antiautoritarisme, ... valors inexistents al vostre sistema. Neix així el CSO La Chispa, carregat de força i ràbia!!»
El dissabte 19 de gener, durant tot el dia, hi haurà la inaguració. A les 17 hores hi haurà pintxos i presentació.

Qui ho anava a dir

Fa molts anys aquest nen que s'amaga en la foto i nascut al Clot es va prometre a ell mateix que arribaria molt lluny. Després d'hores de gatejar com un boig va aconseguir-ho i va arribar al ben mig del menjador; des d'aquell dia ha sigut fidel a aquesta promesa i ha lluitat fins al final per tot allò que volia i creia just.

Avui pot ser un gran dia

Avui fa ja nou dies que vaig tenir l'última conversa d'alçada amb el gran mestre Yoda, o d'aquesta forma m'agrada anomenar-lo. Aquell gran dia, que per fi vaig aconseguir posar paraules a unes idees que em perseguien, vaig decidir fer cas a tants savis consells i sobretot llevar-me cada matí amb una cançó al cap. La cançó no era un altre que "Hoy puede ser un gran día" i em sembla absolutament increible, motivadora, inspiradora i creadora d'estats de felicitat a qui l'escolta.




"Hoy puede ser un gran día. Plantéatelo así,aprovecharlo o que pase de largo, depende en parte de ti. Dale el día libre a la experiencia para comenzar, y recíbelo como si fuera fiesta de guardar. No consientas que se esfume, asómate y consume la vida a granel. Hoy puede ser un gran día, duro con él. Hoy puede ser un gran día donde todo está por descubrir, si lo empleas como el último que te toca vivir. Saca de paseo a tus instintos y ventílalos al sol y no dosifiques los placeres; si puedes, derróchalos.
Si la rutina te aplasta, dile que ya basta de mediocridad. Hoy puede ser un gran día date una oportunidad. Hoy puede ser un gran día imposible de recuperar, un ejemplar único, no lo dejes escapar. Que todo cuanto te rodea lo han puesto para ti. No lo mires desde la ventana y siéntate al festín. Pelea por lo que quieres y no desesperes si algo no anda bien. Hoy puede ser un gran día y mañana también."

....... sincerament crec que avui ha sigut un gran dia i demà encara més.

Tornen les tortures

Qui no ha viscut en pròpia pell segurament li costa molt imaginar-ho. Però en aquest fotut estat que ens té en la situació d'angoixa i manca real de llibertat hi han coses que no han canviat, i estic parlant en el fons de les fosques cel.les de les comissaries.
Sense anar gaire lluny ahir ens vam assabentar d'un nou "probable" cas de tortures. Setze hores després que la Guàrdia Civil capturés als lesakarras Mattin Sarasola i Igor Portu, aquest últim ingressava a la U.C.I. de l'hospital Donostia amb un informe mèdic de gravetat. El jove presentava un pulmó perforat, una costella trencada, hemorràgia a un ull i hematomes per tot el cos. La versió oficial va arribar de la mà de Rubalcaba, que no va fer sinó donar més dubtes al voltant a l'esdevingut en el transcurs de la incomunicació. I com passa sempre les fonts "oficials" de la policia intentant justificar-ho amb excuses ridicules, perquè no es pot entendre d'una altre manera que diguin que el pulmó el te foradat fruit de caure a terra durant la detenció.
Per rematar el desgraciat i desagradable fet, avui ens diuen que Mattin Sarasola presentava un estat "escandalós" amb lesions externes, segons fonts judicials citades per "El Mundo", que detalla que el jove lesakarra va ser traslladat a Madrid "fortament contusionat" i que el jutge Fernando Grande Marlaska ha autoritzat avui allargar el període d'incomunicació, a petició de la Guàrdia Civil.
I des de aquest modest bloc em pregunto quan s'acabaran les banyeres, els cops amb tovalloles mullades, les porres i aquest llarg etcètera d'eines utilitzades per "aconseguir informació"

Iruña es encara heavy metal

Ara mateix acabo de tornar d'un viatge llampec a Iruña (EH). Un viatge que en el fons necessitava per a carregar piles i encetar amb ganes la setmana que s'acosta, que en el fons ha de ser l'inici dels bons propòsits promesos entre gotims i kalis la nit de cap d'any.
Jo esperava trobar la força entre les tapes de la Herriko, o en l'entrecot del cafè Iruña, o comprant una suadora a la botiga de l'askapena, o en moments nostàlgics al carrer de l'estafeta, o plorant en el solar del gaztexe, o fent zuritos en qualsevol bar.
Doncs NO. La força la he trobat en un calendari d'un bar situat davant la font Navarrería. Estic segur que en la propera reunió de feina em vindrà al cap aquesta imatge i em donarà força.

Bon any 2008!!!

Perdré tres segons, tot parlant per telèfon, per desitjar-vos a totes i tots un BON ANY 2008. I que tots aconseguiu les promeses i desitjos que fareu aquesta nit amb les campanades.
El 2008 (MMVIII) serà un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià. Es correspon amb els anys 5768-5769 del calendari hebreu, 5109-5110 del calendari hindú i 1428-1429 del calendari musulmà. Segons l'horòscop xinès és un any de la rata. I sobretot l'any després de la batalla de Yavin

El Pulido i jo som tres

Algú em va dir un dia quelcom com "no diguis el que no podràs complir", es per això que el títol d'aquest article te aquesta frase. I es que avui he promès, tot fent broma,que seria capaç de posar aquest títol en el bloc.

En el fons em fa una mica de ràbia ja que avui volia començar una nova secció en aquest bloc, i explicar-vos un conte cada diumenge. I per a colmo el d'avui el tenia més o menys bastant estructurat o simplement tenia pensada la base de la història. Anava d'un pobre noi que fa anys va marxar d'excursió, i després de anys i anys caminant per un senderó que l'havia de portar a la destinació que sempre havia somiant es va trobar amb una sorpresa que ni esperava i ni tant sols havia previst. I no era una altra,la sorpresa, que una cruïlla de tres camins. Un portava pel seu camí, el que ell creia que era el bo, i per el que havia caminat tant comodament. L'altre camí d'entrada semblava més costarut i pedregós però, des de la cruïlla estant, semblava endevinar que en el fons era el senderó a seguir. I el tercer era fosc, empinat i perillós però no deixava de ser una alternativa factible.
La setmana que bé us treure de l'entrellat i alhora us escriure el conte sencer, mentrestant us deixo un vídeo que està penjat a Youtube i que sortim els dos (o tres) protagonistes del títol, a veure si sou capaços de trobar-nos.

"Escola de rebel·lia, història d'un sindicalista"

L'editorial El Jonc ha editat el llibre "Escola de rebel·lia, història d'un sindicalista" en que es repassa la trajectòria del dirigent anarcosindicalista Salvador Seguí, més conegut com el Noi del Sucre.
El llibre, prologat per l'historiador i sindicalista Emili Cortavitarte, recull una novel·la de l'autor titulada "Escola de rebel·lia" així com la traducció de diferents discursos i entrevistes a aquest personatge cabdal del moviment obrer català.

L'obra, que forma part de la col·lecció Muixeranga d'aquesta editorial radicada a la capital del Segrià, ha estat traduïda per Pau Juvillà, membre del Secretariat Nacional de la CUP.
Escola de rebel·lia recull, d’una banda, una petita novel·la escrita per Seguí i publicada originalment el 1923 a la col·lecció “La Novela Social” de Madrid i, de l’altra, tot un seguit de conferències i entrevistes realitzades pel Noi del Sucre entre el 1918 i el 1919. La novel·la de Salvador Seguí ens permet apropar-nos als diversos aspectes de la vida diària dels sindicalistes catalans, i les conferencies pronunciades per Seguí al Congrés de la Confederació General del treball de Catalunya el 1918, al congrés de la CNT i a l’Ateneu de Madrid el 1919 ens mostren l’activitat organitzadora i el pensament sociopolític de Salvador Seguí en la seva totalitat.

Salvador Seguí, va néixer a Lleida el 1887 i fou assassinat pel pistolerisme patronal el 10 de març de 1923 a Barcelona. Fill únic de treballadors assalariats establerts a Barcelona, ben aviat començà a intervenir en les lluites socials i obreres de la ciutat.
El noi del sucre ha estat un dels líders mes estimats del moviment obrer català de la primera meitat del segle XX, es a dir, de la CNT. I un dels pocs que va saber acostar el moviment llibertari al de alliberament nacional. No em d'oblidar que són seves les paraules pronunciades l'any 1919 a l'Ateneo de Madrid: "La independència de la nostra terra no ens fa por". Seguí hi atacava un cert regionalisme català que es disfressava de nacionalisme per fer por a Madrid i mantenir alhora el seu domini de classe: "A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista". Seguí va voler allunyar-se d'aquests "senyors": "Nosaltres, i ho dic ací, a Madrid, i si convé també a Barcelona, serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la politica catalana no per assolir la llibertat per Catalunya, sinó per defensar millor els seus interessos de classe i amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat.
L'anarcosindicalista rematava el seu pensament dient que "si es parlés seriosament d'independitzar Catalunya de l'Estat espanyol, els primers i potser els únics que s'hi oposarien serien els capitalistes de la Lliga i Fomento. En canvi, als treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res , ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por".
Aquest mateix discurs, canviant els noms dels personatges, es podria fer a l'actualitat !!

Serrat & Sabina

Avui havia decidit tornar a penjar alguna cançó que parlés per si sola; per el grup o pel títol o per que em recorda un gran moment o simplement per algun tros de la lletra.I amb aquesta intenció he entrat al YouTube en busca d'alguna cosa, i "bingo" he trobat allò que en el fons buscava. I a sobre cantada a la ciutat del gran mestre Yoda, llàstima que duri només 37 segons i encara sort que almenys diu la frase més important.

Bon Nadal

Antigament per aquestes dates es celebrava el solstici d'hivern, més endavant algú va tenir la feliç idea de celebrar el naixement del primer lider de grup. Després va venir una coneguda marca de beguda refrescant i va pintar de vermell un curiós personatge lapó. Sort que ací a Catalunya sempre em estat acostumats a rebre bastonada i es per això que li donem el protagonisme a una soca que apallissem fins que caga tota mena de regals.
Sigui d'una forma o una altre des de aquest bloc volem desitjar-vos un feliç dia de felicitat i que per un cop el cor pugui guanyar la batalla al cap.

Carta als reis

Benvolguts reis d'orient

Fa ja masses anys que no us escrivia cap línia. De fet podríem dir que des de que vaig deixar de creure en vatros no he fet mai l'esforç de demanar-vos res, i això va passar quan de petit vaig veure a la mare amagant l'Ibertren. A més els meus convenciments republicans m'obliguen ha desconfiar de tota aquesta gent que viu de la submissió del poble.

Però aquest any he decidit trencar tradicions i fer l'esforç. No tinc joguines a demanar, ni desitjo trobar regals a casa meva el sis de gener quan em desperti. Sobretot no vull detalls materials, doncs segurament tinc més coses de les que puc necessitar i no me'n calen més de les que ja tinc. A més molts cops un simple petó o una abraçada es molt millor regal que un objecte material. Per això no dedicaré aquesta carta a fer una llarga llista de regals per a que me'ls porteu amb els vostres camells, i parlo dels animals i no d'aquest que us acompanyen porten xocolata del Líban.
I que vull? la veritat que us molt fàcil de dir però trobo que no us serà fàcil d'aconseguir. Doncs el que us demanaria, com es sol dir, que no em falti la feina. Però com que tinc molt clar que de feina segurament no em faltarà perquè sempre tinc alguna cosa a fer, doncs voldria que aquesta feina surti endavant, que els projectes es concretin i arribin a bon port. No només això sinó que ajudis als que treballen més aprop de mi a aparcar el ego i fer la feina que cal i quan cal.
I ara que estic llençat en aquesta catarsi almoinera us voldria demanar veure el lleopard un cop més i a ser possible en el seu habitat natural. I sobretot que em doneu un cop de ma durant aquest any 2008 a l'hora de decidir d'un cop quin es el camí que he de seguir dels tres que em va insinuar el gran mestre Joda.
S'acomiada un noi que no ha deixat mai de ser nen i que aquest any s'ha portat molt bé i ha intentat de fer feliç a tothom que l'envolta.

Torna la loteria

Un cop més el país ha tornat a paralitzar-se pendent d'un sorteig de la loteria de Nadal. En aquest mon consumista i capitalista, que cada cop més ens té alineats, aquests fets ens ajuden a no veure la realitat. Sembla que l'única forma que tens de triomfar en la vida es mantenir un gran nivell de despeses o dit d'una altre forma un gran moviment de diners. Per això molta gent diposita totes les seves esperances en uns nens cantaires que l'ajudaran a pagar l'hipoteca, el cotxe nou o el vestuari d'aquesta setmana.
A més s'ha fet realitat el tòpic de que sempre toca on hi ha hagut una desgracia. I la proba la tenim en que ha tocat en l'aeroport del prat (no cal dir quina desgràcia viuen ací) i a Sort, lloc on aquest estiu va estar apunt de morir ofegat una persona que haguéssim trobat a faltar molt.

"18/98+... TESTIMONIS"

Ja fa masses dies que segueix el degoteig de detencions de membres de diferents organitzacions d'Euskal Herria. I tot amagat o sota l'excusa d'un sumari contra l'organització armada Euskadi Ta Askatasuna.
El sumari o macrosumari 18/98 +, és un conjunt de diligències obertes pel "jutge" de l'Audiència Nacional Espanyola, Baltasar Garzón; totes elles dirigides contra organitzacions i mitjans de comunicació que treballen per la construcció d'Euskal Herria.

Aquesta mateixa setmana l'Audiència Nacional ha condemnat 525 anys de presó per «integración en organitzación terrorista» o «colaboración con organización terrorista» a un total de 47 bascs i basques per la seva militància en KAS, a Ekin o a Xaki, per la seva pertinença a la Fundació Joxemi Zumalabe o a l'empresa Orain, editora del diari «Egin». La sentència afirma que aquestes organitzacions o empreses no constitueixen una organització armada però sí que són ETA o col·laboren amb ella.

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona i l'Associació Catalana en defensa dels Drets Humans van mostrar dijous en un comunicat la seva «preocupació» per la sentència del sumari 18/98 perquè «es tracta d'un dels exemples més greus dels efectes extensius de l'aplicació del concepte de terrorisme sobre la dissidència política».
En aquest sentit, i en la seva condició d'observadors jurídics de les sessions del judici, van considerar que «el conjunt d'irregularitats que s'han produït al llarg del judici han contaminat el debat processal d'una forma inadmissible en un Estat de Dret i han posat de manifest una falta d'equilibri, imparcialitat i equidistància del Tribunal, incompatible amb la seva funció jurisdiccional.»

Un dels problemes es la manca de informació de tots els intents de l'audiència nacional de condemnar la lluita política per la independència. Es per això que he aprofitat aquest bloc per penjar el documental que va editar Gara sobre aquest macrosumari. Amb un enllaç que us ajudarà a descarregar-lo via la mula.

Descarregar documental --> 18/98+... AUZIA AUZI - TESTIMONIOS
El macrosumari conegut com 18/98 +, engloba tots aquests sumaris:

• 18/98 sumari. AEK (Koordinadora de Alfabetización Euskaldun per a adults).
• 18/98 sumari. Peça principal: empreses i els mitjans de comunicació Egin (diari) i Egin Irratia (Ràdio).
• 18/98 sumari. Xaki (Relacions Internacionals).
• 18/98 sumari. Pepe Rei (director de la revista Ardi Beltza).
• 18/98 sumari. Ekin (Organisme per al foment de la cultura a Euskal Herria).
• 18/98 sumari. Joxemi Zumalabe Fundazioa (Fundació pel enfortiment del moviment popular).
• 18/01 i 15/01 sumario. Jarrai-Haika i Segi (Organitzacions juvenils revolucionàries).
• 33/01 sumari. Amnistiessin Aldeko Batzordeak i Askatasuna (Comissions de Presos Polítics - en favor de l'Amnistia i la Llibertat).
• 35/02 sumari. Batasuna (Partit Polític Nacional).
• 44/04 sumari. Egunkaria (Únic diari editat íntegrament en Basc).
• 6/03 sumari. Udalbiltza (Organització de Municipis d'Euskal Herria - s'encarrega d'expedir el DNI basc o EHNA).

Quan la tesi oficial (la de Garzón) diu que TOT ÉS E.T.A.
El poble diu que E.T.A. ÉS PART DEL TOT, però qui ha escollit el camí de les armes és E.T.A. i no el TOT.
Gora Euskal Herria Askatuta!!!

Marxa de torxes pels presos i preses polítiques

Com cada any l'esquerra independentista organitza una marxa de torxes en diverses localitats dels Països Catalans. En un principi es per reclamar l’estatus polític, el reagrupament i l’amnistia dels presos i preses polítiques catalanes. Llàstima que un cop més no s'aprofiti aquest fet per reclamar la llibertat de tots els presos, tant humans com animals.
L'any 2007 es van realitzar marxes de torxes en 15 poblacions. Enguany seran com a mínim 19 marxes en poblacions d'arreu dels Països Catalans. Milers de persones tornaran a sortir al carrer en les diferents convocatòries (veure llista de convocatòries) de les que destaquen les que es realitzaran a Lleida, Vilafranca i Reus.

A excepció de la convocatòria d'Igualada, que tindrà aquesta població, i de la de València la resta estan convocades el proper dissabte 22.

La convocatòria de Lleida l'organitza l'Assemblea de Joves de Lleida (AJÍ), Rescat i el Col·lectiu de Suport a presos i preses polítiques catalanes que sortirà a les 19:00h de davant l'IEI (Institut d'Estudis Ilerdencs).

La Policia espanyola deté Marije Fullaondo a Gernika, per ordre de Garzón

Segons explicava avui mateix el diari GARA, Marije Fullaondo ha estat detinguda pocs minuts abans de les 17.00 hores a Gernika. La detenció l'ha efectuat la Policia espanyola per ordre del titular del jutjat d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional espanyola, Baltasar Garzón, segons Europa Press. El seu domicili d'Errigoiti està sent registrat.
Segons Efe, que cita fonts policials, l'arrest s'emmarca en l'operació iniciada el passat 4 d'octubre a Segura i Olaberria contra representants i militants de Batasuna, que s'ha saldat amb més d'una vintena de persones empresonades.
Aquest matí, Marije Fullaondo ha estat entrevistada a Euskadi Irratia, on s'ha referit, entre altres qüestions, a l'admissió a tràmit per part del Tribunal d'Estrasburg del recurs presentat per Batasuna contra la seva il·legalització, a la possible il·legalització d'EAE-ANV i a la ronda de contactes anunciada pel PNB.

Ara que estic trist

Es curiós com són les coses, just quan arribava a Montblanc, i li donava voltes als darrers fets laborals, em ressonaven a les orelles una de les ultimes cançons dels Obrint Pas. Aquella que comença tot dient quelcom com:

Ara que estic trist
Intente recordar
Per les carreteres
De la meua soledat
I em torna aquella olor
De pólvora cremant
I el roig de les fogueres
De les nits de Sant Joan!

I es que podríem dir que ara estic trist. Estic sol i estic trist, queixant-me amargament i en res puc trobar consol. Estic trist per rebre per totes bandes. I per això estic trist, per no poder sortir-me en les feines encomanades. Estic trist pel pobre paper que faig com a coordinador d'una realitat. No estic trist, però sí decebut per com gestionem des de direcció els problemes. Estic trist, però no decebut, de percebre com reben els companys els meus esforços. Estic trist i decebut de veure que no he sigut capaç de fer reals les expectatives.

Però això es avui perquè demà serà un altre dia. I segur que quan torni a sortir el sol, aquesta neurona que encara respon voldrà continuar lluitant per allò que creu just i necessari.
De fet la cançó dels Obrint pas acaba dient quelcom com:
Construint les il·lusions !
La vida dins els punys
La lluita dins la pell
I les ganes de viure
De la meua gent

El perill dels divendres

Ja ho deien els Esquirols en una de les seves cançons, "sigues sempre tu mateix". Del que no parlaven era dels perills que tenen un sopar d'educadors.
Volia fer un escrit molt llarg però trobo que la foto parla tota sola.