1r tram: Queralt - Gósol

Per començar el camí es fa un dels trajectes segurament més llargs però alhora més macos.

Del santuari de Queralt a Gósol. Té 33,5 km, i per la variant de Bonner (GR 107-1) tres quilòmetres més. El desnivell aproximat de pujada és de 1.500 metres (1.300 per Bonner) i el de baixada de 1.200 metres (1.000 per Bonner). Passa per alguns llogarets, com Espinalbet, l'Espà i Sorribes, i el poble abandonat de Peguera, que es troba en un entorn excepcional. Aquesta és una etapa llarga i dura. Per a aquells que la vulguin dividir en dues parts poden desviar-se a Fumanya, a l'alçada de Peguera, on hi ha allotjament, o fer un transfer en cotxe a Peguera.

0:00 h
0,000 km Santuari de Queralt. Enllaç PR-C 37.
0:05 h
0,254 km Font de la Vedella o del Bou.
0:50 h
2,266 km Riu Demetge.
1:10 h
3,368 km Llogarret d’Espinalbet. Enllaç PR-C 37.
1:35 h
3,992 km Santuari de la Mare de Déu de Corbera. Enllaç PR-C 37.
2:40 h
7,096 km Masia Casanova de les Garrigues
3:05 h
8,649 km Coll de les Nou Comes
4:05 h
12,042 km Riu Peguera
4:55 h
15,039 km Poble de Peguera. Enllaç PR-C 37.

Ho he contat com si féssim parada a dormir a Peguera. Sinó es podria fer d'una tirada.

0:00 h
0,000 km Poble de Peguera. Enllaç PR-C 37.
0:28 h
2,424 km Font de la Bruixa. Enllaç amb variant GR 107.1
0:41 h
3,478 km Masia El Ferrús.
2:12 h
7,406 km Coll del Portet
3:42 h
12,203 km Molí de Feners. Enllaç amb GR 107.1
3:47 h
12,569 km Llogaret de Feners
4:11 h
14,346 km Poble de l’Espà
4:30 h
16,125 km Llogaret de Sorribes
5:00 h
19,129 km Gósol. Enllaç GR 150, GR 150-1 i PR-C 123.

El recorregut

La Motxilla

Avui he començat a fer la llista per la motxilla. Espero no deixar-me res, si algú ho troba teniu temps per avisar-me fins el proper dimecres 8 d'abril.


A.- La Motxilla. Mitjaneta per assegurar-me que no la carregui gaire i no em pasi com a Veneçuela.
B.- Una Brúixola. Tinc una molt bona, que a més va ser un regal molt especial
C.- Sac de dormir. Mai se sap on hauré de fer nit
D.- 5 mudes de roba interior. un es una mica punki però net
E.- Cantimplora. El dubte es de que l'omplirem, d'aigua o de patxaran
F. - Samarretes. Ja que no me les poso a la feina. Almenys les lluiré per la muntanya.
G. - Un parell de jerseis. Que el "moooooolt bona nit" ja ha dit que farà fred
H. - Pantalons.
I. - Estris de neteja personal.
J. - Tovallola.
K.- Lot. Caminar a cegues per la vida es molt perillós.
L.- Manta. Tinc una que em va "regalar" air france.
M.- DNI, fotocòpia de la tarja sanitària o cartilla de la Seguretat Social, fotocòpia del carnet de vacunes, carnet de l'osasuna,... per a que després em diguin que soc un sensepapers
N.- Farmaciola.
O.- Crema solar. Diuen que el sol de la muntanya crema molt
P.- Ulleres de sol. "Antes muerto que senzillo"
Q.- El Mp4. D'alguna manera hauré de sentir les noticies
R.- Una navalla. Per tallar el fuet.
S.- Càmera de fotos. Que es un viatge si després no ho pots explicar
T.- Pantalons impermeables. Que la neu es molt traidora
U.- Capelina
V.- Una llibreta. Per apuntar-ho tot i fer un llistat estil Mikado
Y.- Mòbil. Apagat tot el dia, però anant sol mai saps que pot passar
Z.-

Punt de sortida: Porta

El camí el començaré ja a la Catalunya del Nord. Sembla escollit a l'atzar però res més lluny d'això. Es el punt mínim per arribar a Montsegur en quatre dies i res millor que començar un viatge d'aquest tipos en un lloc amb aquest nom. Espero obrir la porta a una nova vida

Porta (['poɾtə] és un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. 42° 31′ 38″ Nord // 1° 49′ 36″ Est

El camí dels bons homes

Aquest bloc com a tal farà una aturada en tots els temes que tractava i es centrarà en un projecte personal. Que no es altre que fer gran part del camí dels bons homes en solitari.
He triat aquest camí bàsicament per l'interès dels llocs que passa, en especial el punt final, i ja posats a veure si "m'empapo" d'alguna cosa del nom. I en solitari perquè necessito parlar seriosament amb l'única persona que m'acompanya i que em suporta desde fa quaranta anys. Aprofitaré el bloc per explicar i el camí, abans de marxar, i les vivències durant el viatge.

Com un ja te una edat i a més no disposo de gaires dies només faré les quatre darreres etapes que van de Porta a Montsegur

El camí dels Bons homes és un itinerari de 189 quilòmetres entre el santuari de Queralt (Berguedà, Països Catalans) i el Castell de Montsegur (Arieja-Occitània)- que es pot fer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya.

Els Bons Homes , era el terme amb que els càtars es referien a ells mateixos.

El Camí dels Bons Homes, convertit en Sender de Gran Recorregut GR-107, ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els càtars, entre els segles XII i XIV, quan fugien de la persecució de la croada i la inquisició.

El Camí dels Bons Homes ressegueix les petjades del catarisme a través de viles medievals, d'esglésies romàniques i de castells. Aquesta és una ruta que, a banda del seu vessant històric, circula per la zona protegida del Parc natural Cadí-Moixeró i permet de contemplar encisadors paisatges i visitar pobles i nuclis de muntanya, indrets que conserven llegendes i tradicions centenàries.

És imprescindible que, abans d'iniciar la ruta, us documenteu sobre les característiques del recorregut i us doteu del material necessari.

Estudiants vs Mossos en pràctiques

Quan més dies passen apareixen més noticies preocupants sobre la descomunal carrega dels mossos contra els manifestants de la setmana pasada. Primer va ser veure les imatges de la massacre, després va ser assabentar-se que un dels ferits era un nen de 10 anys. Aquesta setmana em sentit un portaveu dels mossos explicant una historieta d'un martell perdut, i avui ha sigut saber que part dels valents vestits de negre eren mossos en practiques. Em pregunto que serà demà.

Agents dels Mossos d'Esquadra que segueixen el curs d'especialització per accedir a la Brimo, la unitat antiavalots del cos policial, van fer tasques de suport en el dispositiu que va cobrir la manifestació contra la política educativa del govern, en què els anti-Bolonya van tirar globus de pintura contra el Palau de la Generalitat. Uns mossos que, sobre el paper, no haurien de prestar servei en la seva nova destinació.
La decisió es va prendre per diferents raons. Una és l'ajustada plantilla de la Brimo, que, igual que la resta del cos, pateix de dèficit d'efectius per un calendari de desplegament acordat en l'àmbit polític. A això s'hi va afegir una intensa jornada postdesallotjament de la UB, que va obligar a recórrer l'endemà als futurs dragons (nom amb què es coneix en argot policial als antiavalots).
Segons diverses fonts, dimecres va haver-hi mossos que van començar la jornada a les 4 de la matinada -per participar en el desallotjament- i a les 22 hores encara treballaven en el dispositiu que va impedir l'accés a la plaça Sant Jaume. A més dels antiavalots en pràctiques, els Mossos es van veure obligats a recórrer dijous a una altra unitat especialitzada en seguretat ciutadana, l'ARRO.

Els estudiants pressionen el Govern amb una manifestació a les Rambles

El portaveu nacional del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Arnau Mallol, ha explicat que aquest dijous ha estat declarat 'jornada de lluita' contra Bolonya. El SEPC i la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants (CAE) han convocat a Barcelona l'acte central. Aquesta serà una manifestació, convocada a les vuit del vespre, que 'baixarà per les Rambles' i arribarà fins a la plaça Sant Jaume. El destí de la marxa vol deixar clar que 'la Generalitat és la màxima responsable' de la situació actual perquè el conseller Huguet 'no ens fa cas' i el conseller Saura encapçala la repressió. Mallol ha recordat que volen l'aturada del Pla de Bolonya i que s'inicii un procés de debat.

Els mossos a Barcelona

Portem tota la setmana parlant de l'agressió comesa per uns mossos als manifestants catalans contraris al pla Bolonya.Portem tota la setmana amb critiques i alabances a aquest cos creat pel botifler Veciana.
Però jo cada cop que veig les imatges em vé al cap una paraula: terroristes. Segons la viquipedia el mot terrorisme (o l'expressió més específica de terrorisme d'estat, quan es defineix les accions d'un govern) s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.
Cal dir-ho clar d'un cop i es que aquells mossos (no tot el cos) es van comportar com a terroristes perquè es simplement es això el que van voler aconseguir. Perquè en cap moment vaig veure intent de mantenir l'ordre o de protegir-nos d'algú, que es teòricament la seva feina.

"Ojala"

Hi han cops que en aquest bloc hi ha espai per la reivindicació, altres hi ha espai pel simple comentari i molts hi ha espai d'allò que quelcom anomena "personal".
Avui m'he volgut donar el gust de penjar el vídeo d'una cançó que per mi va significar molt, no només per allò que diu sinó per totes les interpretacions que podem donar-li.

Ojalá

Silvio Rodríguez

Ojalá que las hojas no te toque el cuerpo cuando caigan
para que no las puedas convertir en cristal.
Ojalá que la lluvia deje de ser milagro que baja por tu cuerpo.
Ojalá que la luna pueda salir sin ti.
Ojalá que la tierra no te bese los pasos.

Ojalá se te acabé la mirada constante,
la palabra precisa, la sonrisa perfecta.
Ojalá pase algo que te borre de pronto:
una luz cegadora, un disparo de nieve.
Ojalá por lo menos que me lleve la muerte,
para no verte tanto, para no verte siempre
en todos los segundos, en todas las visiones:
ojalá que no pueda tocarte ni en canciones

Ojalá que la aurora no dé gritos que caigan en mi espalda.
Ojalá que tu nombre se le olvide a esa voz.
Ojalá las paredes no retengan tu ruido de camino cansado.
Ojalá que el deseo se vaya tras de ti,
a tu viejo gobierno de difuntos y flores.

que ha canviat?

Diuen que una imatge val més que mil paraules, i les imatges d'aquest vídeo demostra que algú li agrada apallissar a les paraules.
Per un moment em va recordar temps pasats, quant el MDT organitzava manifestacions a la plaça universitat, i apareixien aquelles especie de iogurteres plena d'afamats torturadors i començaven a repartir premis a tort i a dret. Per moltes voltes que li dono no veig la diferencia entre aquells energumens i els que surten en el video, sinò es pel color de l'uniforme.

Vergonya aliena

Divendres va ser un d'aquells dies tristos, un dia d'aquells que te n'adones que a vegades la feina realitzada pot ser inútil, un dia d'aquells que sents vergonya de la classe política, un dia d'aquells que comproves que una cadira pot més que uns criteris.
Portàvem dos comissions informatives, nombroses reunions, un ple i encara era hora que fóssim capaços tots plegats de tancar el pressupost d'aquest any. Havíem incorporat propostes que venien de l'equip de govern i de l'oposició, havíem retallat partides fins que les tisores s'havien trencat de tanta feina, havíem apartat propostes per falta de recursos..... i tot per aconseguir un pressupost realista tot tenint en compte la situació econòmica que està vivint el país.
Divendres començàvem el ple amb un únic punt: pressupostos 2009, i tot perquè s'havia rebut una impugnació. Jo, innocentment, creia que tindríem com a mínim el mateix resultat ( 6 a favor i 4 abstencions).
La primera sorpresa la donava el representat dels independents per Montblanc. Va amenaçar que votaria en contra amb un discurs ple de demagògia, propostes buides i cap menció alguna partida concreta.
La segona, però aquesta no va sorprendre a ningú, estocada la donava el lider dels convergents montblanquins. Va tornar a parlar de les taxes i va demanar que tornéssim a mirar el pressupost des de zero. Això sí, no va fer cap menció als pressupostos que ell aprovava a l'època de les vaques grasses i es va oblidar de parlar de partides concretes.
La tercera estocada la donava l'ex alcalde socialista tot insultant al regidor d'economia i a les orelles de la gent que l'envoltava.

Una oposició que es capaç d'intentar paralitzar un ajuntament amb l'únic propòsit de buscar protagonisme i/o desbancar a l'alcalde es mereix tastar el seu mateix verí. Ara es el moment de fer una passa endarrere, i no per covardia sinò per agafar esbransida. Caldria donar-lis el govern i posar-nos a mirar com son capaços de quadrar el pressupost. Més que res perquè personalment fa més d'un mes que espero que algú de l'oposició amb digui com millorar el pressupost, amb propostes de veritat no com l'última que era deixar sense subvenció a totes les entitats montblanquines.

Borbons no

L'anunci de la creació d'una fundació que durà el nom del Príncep Felip de Borbó no ha agradat als col·lectius antimonàrquics, que han decidit iniciar una campanya a través d'Internet per mostrar el seu rebuig a la iniciativa. Els descontents han iniciat una campanya a la xarxa per demanar a qui que no estiguin d'acord amb la creació d'aquesta fundació que enviï un correu electrònic a les quatre entitats impulsores per fer-ho saber. Sota el lema 'No volem la Fundació Príncep de Girona', suggereixen l'enviament massiu de correus electrònics a les quatre entitats impulsores de l'entitat monàrquica: La Cambra de Comerç, la Fundació Gala-Dalí, Caixa Girona i La Caixa, i fins i tot amenacen ambdues entitats financeres amb la retirada dels estalvis.
I es que tornem a trobar-nos amb la burgesia catalana fent ostentació del seu provincialisme i del seu servilisme. I aquí esperant que ningú tingui la ocurrència de muntar la fundació duc de Montblanc, que amb un sopar i una torre ja varem tenir prou

No future

El 26 de desembre del 2007 dins de la bogeria de trobar música que parlés per si sola vaig penjar un vídeo en aquest bloc que no deia res però que ho deia tot. Ara aquest bloc que parla de lluites polítiques i/o de vivències montblanquines a tornat a trobar, quinze mesos després, un espai per la paraula i la música.

Demà tornarà a sortir el sol en mig de tanta boira, però avui toca el moment més punki de tots. Perquè no hi ha res més semblant als pensaments de sid vicious que dir les coses tal i com sonen.

Anti violencia multa als Indar Gorri

Antiviolencia va proposar la prohibició d'accés a recintes esportius durant dos anys i 9000 € de multa per a cadascun dels 55 membres de Indar Gorri que van acudir a Santander. La comissió assegura que “antes de acceder al estadio insultaron gravemente a los aficionados locales y corearon consignas de apoyo a ETA(m)”, i després del partit “lanzaron diversos objetos contundentes a la vía pública y se provocaron desperfectos en diversos vehículos”. A més, altres dos seguidors seran multats amb la prohibició durant un any d'accés a recintes esportius i multes de 4000 € i 3001 €.
El primer cas és acusat de“alterar el orden público intentando agredir a los aficionados allí presentes y posteriormente cuando se procedía a su identificación, se escudó entre los seguidores y les arengó en contra de la acción policial”. El segon cas és un afeccionat que “vejó e insultó gravemente a los seguidores del equipo local”. En el Sardinero es va situar a l'afició d'Osasuna en una zona concreta (inclosa Indar Gorri), la policia va càrregar brutalment i va haver altercats amb els afeccionats locals. Les propostes de sanció, que juntes superen els 500.000 €, han arribat a la Delegació del Govern en Nafarroa.
Es "té constància" des del club rojillo que la majoria d'afeccionats que són multats per les propostes de Antiviolencia acaben pagant les quantitats econòmiques. A més, en aquest cas de sentència ferma, se'ls retira el carnet de soci d'Osasuna, tal com proposa l'organisme del Ministeri de l'Interior.
Ja van protestar durant aquesta Lliga... Els membres de Indar Gorri, situats en la Graderia Sud, ja van protestar en la trobada de novembre contra l'Atlètic de Madrid. Van romandre tot el partit en silenci i només van animar quan l'àrbitre va xiular el final. "Animar a Osasuna no és delicte", van voler expressar llavors davant les multes, "càrregues policials" i "abusos d'autoritat" que estaven sofrint.
Es molt fort aquest i alhora molt trist aquest intent de criminalització d'una afició que gairabé sempre és modelica. I tot per que algú li molesta veure tantes ikurriunyes en un camp.

10mil a Brusel·les per l'autodeterminació

Portem ja setmanes parlant d'aquesta manifestació que va sorgir com iniciativa en el portal del facebook. I per fi ha arribat el dia i la demostració de força de l'independentisme català. No es fàcil traslladar-se a més de 1200 kilòmetres per manifestar-se, per temps i per diners. Però avui s'ha demostrat.
Uns 5.000 manifestants (més de 10.000 segons l'organització i uns 3.000 segons la policia) han recorregut els carrers de Brussel·les per a demanar un referèndum per l'autodeterminació.
La capital de la Unió Europea (UE) s'ha omplert de senyeres estelades i de pancartes. 'Catalonia, the next state in Europe' o 'We want a catalan state', en són alguns lemes. Els organitzadors han dit que eren gratament sorpresos per l'èxit de la manifestació.
La protesta ha recorregut els bulevards d'Emile Jacqmain i Anspach, creuant la plaça De Brouckére i la Bourse, fins a la Gare du Midi de Brussel·les, poc més de tres quilòmetres de distància. Deu mil a Brussel·les ha reivindicat, en un manifest que s'ha llegit a l'arribada, 'que els partits nacionals catalans, d'una vegada per totes, posin la independència com a objectiu en els seus programes electorals i l'autodeterminació com a prioritat en la seva acció de govern'. 'Volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte pacífic, els catalans tenim el dret d'autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret, volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col·lectiu, volem votar', reclama el manifest.
Això si cal fer menció, com ja s'esperava, que cap eurodiputat català no ha participat en la protesta: l'ecosocialista Raül Romeva hi dóna suport, tot i el rebuig d'ICV, però no ha assistit a la manifestació, ni tampoc el convergent Ignasi Guardans,. També l'Scottish National Party, el Sinn Féin i el Plaid Cymru gal·lès s'han sumat a la convocatòria, així com Eusko Alkartasuna i el Bloque Nacionalista Galego (BNG). El candidat dels convergents a les eleccions europees del 7 de juny, Ramon Tremosa, tampoc no ha viatjat a Brussel·les, així que el republicà Oriol Junqueras és l'únic cap de cartell que ha participat en la protesta.

19 dies i 500 nits

Feia molts dies que no penjava allò que abans anomenàvem videoclip. I avui he volgut donar-me el gustasso de fer-ho amb una cançó que porto en el cap tota la setmana

Bones vacances Pepe

Avui ens em despertat amb una d'aquelles noticies que ens omplen per uns moments de tristesa. I es que avui s'ha fet public la mort de l'actor Pepe Rubianes.
Ha mort aquest diumenge a Barcelona a l'edat de 61 anys a causa del càncer de pulmó que patia. Rubianes va anunciar l'abril de l'any passat que li havien diagnosticat un càncer de pulmó i que suspenia les funcions i la gira del seu espectacle La sonrisa etíope per un període de sis mesos.
Actor que es va acostumar a un llenguatge clar i a dir les coses pel seu nom, a més de la seva vessant més irònica i sarcàstica que el caracteritzaven, Rubianes va escriure i dirigir Lorca eran todos, que explica les atrocitats que van acabar amb l'assassinat del poeta pel franquisme. L'obra, aplaudida per la crítica, va provocar una gran polèmica quan es va obligar a cancel·lar la representació al Teatre Español de Madrid el setembre del 2006, fet que va ser interpretat com a "censura" per gran part del col·lectiu d'actors, artistes i directors. La polèmica va sorgir, en part, per la llarga polèmica que va viure Rubianes, fins i tot als tribunals, per les paraules pronunciades al gener del 2006 al programa El club de TV3, en què va parlar d'un tipus d'Espanya, "l'Espanya negra que fa molta gatzara". En referència a aquesta Espanya, que segons l'actor era "la negra, franquista i ultrareaccionària".

Pepe Rubianes va escriure el llibre Me voy, en què narrava les seves vivències i viatges personals, que es va convertir en un dels llibres més venuts durant el Sant Jordi del 2007.

Falange de turisme a Araba

Una «jornada de camaradería», en paraules de Saénz de Ynestrillas, va ser la qual va pretendre escenificar ahir Falange Espanyola en Trebiñu. Una mica més de 50 feixistes van acudir per a reivindicar la «españolidad» del cor de Araba. Fortament escortats, van llançar les seves proclames i es van anar per on van venir.

A l'hora prevista (13:00 h.) es va presentar a la població basca un autocar de dues plantes ple a besar d'espanyols. Immediatament, el grup d'unes setanta persones és envoltat pels agents antidisturbis. Entre crits de «Unidad Nacional» i «Patria, justicia, revolución», inicien a peu el seu camí fins al poble, guiats per una pancarta que subjecta, entre uns altres, el Ynestrillas. "Treviño és Castilla. Castilla Salva España'' és el lema de la seva nova visita a Euskal Herria. Enfundats la majoria en la seva habitual indumentària de jaqueta negra, vaquers clars i sabates, adornats amb ulleres fosques, avancen a pas lent mentre un dels veïns comenta pel baix: «Quant cabró!». Entre crits i banderes espanyoles, algunes amb el jou i les fletxes, arriben a la plaça principal, on se situa l'ajuntament, governat pel PP. A l'apropar-se, se n'adonen que a la part alta del campanar de l'església, el vent agita una bandera basca i desenes de ikurrinyes pengen de la seva balconada. «Cura, cabrón, tírate del torreón!», claca un del grup, mentre irrompen amb pas militar en la petita plaça. El cordó policial obliga a la premsa i els escassos veïns presents a retirar-se fins a un cap de carrer. «España, España», criden els concentrats. Però entre la tolla d'estanqueres, una ikurrinya sobresurt, penjada d'una finestra. La seva pretesa pica a Trebiñu no serà completa. «Ikurriña no, española sí», criden contra ella una vegada i una altra. «Tots a l'una, puta Batasuna!», criden gran part dels visitants foranis. «A això han vingut?», es pregunta un jove que observa a l'altre costat dels antidisturbis, mentre ha d'aguantar uns vives al coronel Tejero. Són les 13.15 i entre crits de «Menos manos blancas, más mano dura» i «Vasconia, española i cristiana», Ynestrillas es desprèn de la seva negra jaqueta i pren la paraula des d'un faristol, sota el pòrtic parroquial. «Buenos días, gracias por haber venido a este pedazo de Castilla...».
Quaranta minuts després del bla, bla, bla i d'una impagable lliçó d'anacronisme històric, l'orador finalitza amb un enardit «Arriba España!», ovacionat pels seus adoctrinats cadells. Per si els seus quaranta minuts no haguessin estat suficient per a llisonar als seus «camarades », ara és Manuel Andrino, cap territorial de la Falange a Madrid, qui pren la paraula per a seguir amb el bla, bla, bla i acarnissar-se amb «esa basura de bandera que se llama ikurriña». Acabat l'acte i després d'un intent fallit d'arrencar les ikurrinyes penjades d'algun balcó marxen del poble i d'Euskal Herria. Són les 14.30. L'autobús arrenca. Encara arriben a temps d'anar a veure el Reial Madrid-Espanyol.

10 dies a la Model per insubmís a l’especulació

Ja fa massa temps que tenim clar que la justícia es una paraula que li va gran als jutges del nostre estat. Ja fa temps que ens acostumat a veure com es tanquen diaris o s'il·legalitzen idees, fa temps que es parla de jutges estrelles o de ministres caçadors.
Però avui m'he despertat amb una noticia que com a mínim m'ha deixat esmaperdut. Resulta que el Jutjat numero 1 d’Esplugues ha decretat l’ingrés a presó durant 10 dies d’un membre de la Plataforma Popular contra el pla Caufec per negar-se a pagar 60 euros per una condemna per desobediència i ser insubmís a l’especulació. Si no ingressa voluntàriament, a partir del 9 de març es trobarà en cerca i captura per entrar a La Model a la força.
L'Obèlix ho resumiria amb allò de són boixos aquests .... jutges.


ací us deixo una mica d'informació sobre el cas:

Ja fa molts anys que diem que la desproporció que significa el megaprojecte urbanístic pla Caufec-Porta BCN és similar a la repressió policial i judicial a la que ens enfrontem les persones crítiques amb aquest urbanisme salvatge. És llavors per això que la desobediència a l’especulació la posem en pràctica també a l’hora de rebre els escarments dels defensors del ciment i el totxo de luxe. Així, ens hem trobat que les persones que hem passat per ridículs o soporífers judicis per desobediència a l’autoritat (i altres faltes, delictes i denúncies) hem mostrat la nostra insubmissió també a les condemnes que se’ns han aplicat.

Un dels casos més esperpèntics (gairebé tots ho són…) és el que envolta l’acció en que tres persones vam viure penjades a més de 50 metres d’alçada durant tres dies d’un dels edificis de les Tres Torres d’Esplugues. L’objectiu era mostrar el rebuig al pla Caufec poc abans que comencessin les obres a la muntanya de Sant Pere Màrtir. En aquella acció, ni els Mossos d’Esquadra ni l’ajuntament d’Esplugues es van atrevir a desallotjar-nos del nostre minúscul matalàs que a les nits volava amb la ventada. El risc en que posàvem les nostres vides pels nostres ideals no es podia comparar amb la por i la vergonya política que hagués significat una actuació policial per la qual no tenien cap preparació.

La seva estratègia de por no va fer-nos desistir de l’acció on pensàvem baixar amb les nostres pròpies cordes uns dies després. Llavors els agents de l’ordre van amenaçar a la presidenta de la comunitat de propietàries per a que posés una denuncia a la comissaria. Així va ser. La policia autonòmica ja havia fet la seva funció per al sistema. En una altra acció ens van arribar a dir “Per fer-vos callar tenim dues armes: la pistola i el bolígraf” fent referència a la imposició de denuncies i multes per apagar l’oposició als seus amos i la seva democràcia.

Gairebé un any després va arribar el judici corresponent on el jutjat numero 1 d’Esplugues ens va condemnar a 20 dies de pena-multa a 3 euros a les tres persones que vam tenir aquella privilegiada vista durant 3 dies: grup de suport les 24 hores, concentracions cada vespre, cotxes i motos pitant, gent saludant, solidàries des d’altres pobles que es van apropar a felicitar l’acció i una espectacular cassolada i onada de soroll la tarda que vam baixar. La vista pública del judici no va ser en cap cas oberta al públic doncs agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra impedien l’entrada a l’edifici i ni tan sols familiars van poder presenciar el judici. A dins de la sala (buida), la jutgessa no va voler veure documents que expliquen la il·legalitat del pla Caufec i la campanya de persecució policial que pateix la Plataforma Popular contra el pla Caufec. Tampoc va voler visionar un vídeo dels fets jutjats.

La condemna significava una multa de 60 euros a cada una de les tres persones més les despeses judicials. Dues persones han estat embargades i a la tercera no li han pogut robar els diners, tampoc li han pogut embargar altres béns o propietats, tampoc han aconseguit que acceptés un arrest voluntari a casa seva durant 10 dies ni tan sols unes jornades de treballs forçats. Es va declarar insubmís a la pena-multa el mateix dia del judici.

Aquesta actitud insubmisa ha comportat que el jutjat va decretar el dijous 26 de febrer l’ingrés durant deu dies al centre penitenciari La Model d’una persona que es nega a finançar la maquinària repressiva de l’Estat, legitimar les seves condemnes i obeir les seves imposicions. A partir del 9 de març si aquesta persona no es presenta voluntàriament a la presó, serà posada en cerca i captura. Atentes a les convocatòries!

Més informació: www.noalplacaufec.net : :

http://alespenespunyalades.blogspot.com/

http://www.moviments.net/noalplacaufec/?p=414

http://www.blip.tv/file/230664/

Dissabte obra les seves portes públicament, després de mesos de treball, l'Ateneu Llibertari Alomà, un nou espai ubicat al carrer del Misser Sitges número 9, a la Part Alta de la ciutat de Tarragona que pretèn esdevenir un punt de trobada del moviment llibertari de la ciutat i diferents moviments socials, i alhora, disposar d'un nou espai per realitzar-hi actes. Durant tota la tarda de dissabte, es faran activitats per donar a conéixer aquest nou projecte, les quals acabaran a les 9 de la nit amb un concert acústic a càrrec de diferets músics tarragonins. L'Ateneu, pren el nom de Josep Alomà, llibertari tarragoní assassinat amb l'ocupació franquista de la ciutat. La presentació d'aquest nou espai estarà apadrinat per l'històric Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, l'Ateneu Al Margen de València i l'Ateneu Júlia Romera de Gramanet del Besòs.

La inauguració d'aquest nou espai, amplia encara més, l'oferta de centres socials de la Part Alta tarragonina, aportant un discurs i unes pràctiques de caràcter llibertari que fins al moment es trobaven orfes d'un espai físic des d'on desenvolupar les seves activitats amb més autonomia. Alhora, significa un reimpuls d'aquesta zona i de la ciutat en general, pel que fa a l'oferta d'activitats i serveis als moviments socials i a la ciutadania en general.

De moment, l'Ateneu, ja participa en algunes iniciatives i campanyes impulsades per diferents moviments socials de la ciutat i ara està treballant en acabar de definir aquest espai i elaborar un programa d'activitats.

Trobareu més informació de Josep Alomà a : http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2813234

Campanya per difondre la lluita de suport a les preses polítiques per la xarxa

Un any més, persones col·laboradores del col·lectiu Rescat, col·lectiu de suport a presos i preses polítiques catalanes, de les comarques del Camp han editat un vídeo que recull algunes de les diferents marxes de torxes, que es realitzaran cada anys pels volts de Nadal arreu dels Països Catalans, amb solidaritat amb les preses polítiques catalanes. Barcelona, Castelló de la Plana, Sabadell,... i també Tarragona són algunes de les poblacions que apareixen en aquest vídeo, que enguany ha estat traduït a l'anglès, per tal de difondre la lluita per l'amnistia de les preses polítiques arreu del món a través d'internet. En aquest sentit, s'han penjat els dos vídeos, un en català i l'altre en anglès, al portal YouTube per tal que tothom pugui reproduïr-lo i difondre mitjançant el correu electrònic, el bloc, la pàgina web o qualsevol altre instrument de la xarxa. A continuació, podeu visualitzar aquest vídeo en català.

Torna a caure el Toro

Aquesta nit s'ha tornat a tombar el toro d'Osborne situat al Bruc, l'únic que queda al principat i un dels 13 que campen pels països catalans. No seré jo el que defensarà actes anomenats vandàlics però comença a ser hora que desapareixin de les nostres terres aquests signes espanyolistes.
En un comunicat, els responsables de l'acció asseguren: 'Per cada agressió arreu de la nació catalana, respondrem conseqüentment'. A més denuncien que cap institució municipal, comarcal ni nacional ha emprès cap acció per tal d'eliminar 'aquesta silueta reconstruïda il·legalment al peu de Montserrat, ni sancionar-ne els seus responsables'. També es curiós que aquest toro no gaire brau estigui situat en un terme municipal governat per una alcaldessa d'ERC.
Caldria recordar que el passat tres de febrer es va fer pública la sentència que condemnava als joves que van intentar tirar a terra el toro del Bruc la darrera vegada a una multa de 192 euros.
En cas de no pagar la multa, els joves ja han assegurat que no ho faran, haurien de complir una pena de vuit dies de privació de llibertat.

Seria molt agosarat afirmar-ho però podríem dir que ja em donat el primer pas per l'acte que l'esquerra independentista organitza el proper dia 7 al bruc.

Un robatori al Poble

Avui ha sigut un d'aquells dies tristos i alhora plens de ràbia. Veure com una part de la feina de la gent del poble desapareix per culpa d'algú aliè es desesperant. Celebrar el primer aniversari de la plantada de la Sallida amb un robatori no es gaire gratificant i coses com aquestes fan dubtar de l'espècie humana. I es que fa uns dies al voltant d'aquesta paperera orfe que surt a la foto hi havien unes taules i uns bancs, que servien per a que la gent que passejava per la Sallida parés a descansar, a berenar o simplement a passar l'estona.

Victòria del Sí a Veneçuela

La revolució bolivariana, el PSUV i Chávez van vèncer l'altre dia en l'onzè procés electoral a què s'enfronten les forces populars després de 10 anys de canvi radical en la construcció de l'anomenat socialisme del segle XXI. Amb un percentatge del 54,3% dels vots, el SÍ va guanyar el referèndum. Es tracta d'una victòria sens dubte important, ja que permetrà la reelecció d'Hugo Chávez ,i de qualsevol altre persona que es vagi presentant, posposa el problema del relleu al capdavant de la revolució i confirma el pes electoral i el suport popular al procés de transformacions. Efectivament, el referèndum sobre l'esmena constitucional que suposava la modificació de la legislació política per tal de permetre la possibilitat de presentar-se a noves eleccions al President de la República (i a qualsevol altre candidat) ha suposat un nou triomf electoral per a les forces revolucionàries.

Deixant de banda la hipocresia dels mitjans de comunicació i els estats occidentals, que parlaven de la perpetuació en el poder de Chávez, mentre silencien el fet que l'aliat incondicional de l'Imperi a l'Amèrica Llatina (Álvaro Uribe, la versió més sanguinària dels titelles colonials dels Estats Units) ha introduït canvis similars en la legislació colombiana el darrer any, i obvien la pròpia realitat jurídico-política (a l'estat espanyol i a molts altres existeix la possibilitat de reelecció indefinida, com recorden els casos de F. González, M. Chaves, J. Pujol, M. Fraga...), l'aprovació de l'esmena constitucional introdueix innegables contradiccions en el procés revolucionari.
El en cas català encara és més curiós. Tots els mitjans públics presentaven la noticia com un intent de perpetuar-se en el govern i feien comparació, per aquest fet, amb dictadures o governs personalistes. Això si no deien paraula que a Catalunya aquest referèndum seria innecessari ja que no hi cap impediment a una reelecció i sinó que li preguntin a convergència o al seu lider Jordi Pujol que es va perpetuar 21 anys en el poder.

ARE ni ara ni mai

Ja fa temps la Generalitat del principat va tenir la feliç idea de proposar un nou projecte d'habitatge, el qual va anomenar Àrees Residencials Estratègiques (ARE) i pretenien construir 90.000 nous habitatges a 86 municipis catalans. A partir del Decret 1/2007 de 16 d’octubre de 2007, de mesures urgents en matèria urbanística, es crea una via urgent i directa per posar sòl a disposició dels promotors i edificar massivament habitatge en el menor temps possible. Les ARE es poden desenvolupar en terrenys considerats no urbanitzables fins al moment, prescindint dels Plans Generals d’Ordenació Urbana vigents; les ARE permeten crear barris inexistents en el planejament municipal, redueixen al màxim tots els tràmits, terminis, controls i normativa exigits per poder urbanitzar; les ARE permeten que surtin al mercat tots els terrenys que durant dècades Incasòl ha anat comprant arreu del Principat. I el que és el pitjor, les ARE impedeixen els processos de participació ciutadana que fins ara eren obligatoris, i que permetien implicar a tots els agents socials i polítics del municipi en la definició del planejament del seu poble o ciutat. Les ARE són, doncs, una vulneració als nostres drets com a ciutadans.
Inicialment la Generalitat va anunciar que el ARE de Montblanc contaria amb un miler de vivendes. Xifra que era una animalada, més si tenim en conte que som una població de 6000 habitants. La xifra ara l'han rebaixada a la meitat, convertint tot plegat en un insult a la cordura i la lògica.
Perquè ARE no son maneres. La Generalitat no pot marcar el planejaments d'un municipi per decret, sense cap mena de procés participatiu, i passant per sobre del que ha planejat l'ajuntament que ens representa
Perquè ARE no és el lloc. Si el que es vol fer és ampliar l'oferta d'habitatge, sobretot de tipus social, no cal urbanitzar més terreny. Quants pisos buits, per fer o per acabar hi ha a Montblanc. Quantes cases hi ha buides dins de muralles? Com es pot plantejar un ARE quan no són capaços de vendre les cases que van fer al sol de l’horta.
Perquè ARE no és el moment. Els temps que estem vivint, no semblen els més apropiats per començar a aixecar nous barris, ni amb l'excusa de donar llocs de treball. No ens podem permetre el luxe d'aprofundir encara més en aquest model de desenvolupament basat en el totxo i en la ocupació de territori, que és obsolet i ens ha portat a la crisi.
En definitiva, ARE no és el model. Aquest tipus d'actuacions són l'exemple més clar d'una política de creixement il•limitat i indefinit, que és inviable a mitja termini i que menysprea el valor dels terrenys agrícoles, tenint-los només com una reserva de sòl urbanitzable un dia o altre. Cal que comencem a canviar de mentalitat, ens cal espai agrari per mantenir una producció, perquè cada cop és un bé més escàs, i perquè tal com estan les coses a nivell internacional, son una pòlissa d'assegurança que cal mantenir. Al mateix temps cal donar resposta a la creixent demanda de productes locals i ecològics o de qualitat.

He après!!

Torno a escriure en el bloc, i m'agradaria fent-ho amb aquest poema que avui m'he trobat en el meu correu.

He après que ningú
no és perfecte...
fins que t'enamores.

He après que la
vida es dura...
però jo ho sóc més!

He après que les
oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.

He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.

He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.

He après que no
puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa.

He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.

He après que tots volen
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.

He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.

He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.

He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.

ATUREM L'EMPRESONAMENT DEL DAVID DE VILAFRANCA

Manifest de suport al David de Vilafranca

A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David de l'Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès en un desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d'Esquadra l'esperaven fora de La Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l'assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la detenció i de l'empresonament immediat.

La detenció i l'execució d'ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.

Malgrat que la seva pròpia legislació estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per tal de poder segrestar el David de La Fornal.

Persecució política contra més de deu anys de lluita

Han passat deu anys des d'aquells fets del 12 d'octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha seguit treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca, on la seva militància és àmpliament coneguda per ser una de les persones que regenta la seu social de l'Associació Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans, a la lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent compromís en l'opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat.

Són aquests anys de lluita i compromís els que han situat en David en la lògica de la persecució política i els que expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:

- Considerar com antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.

- Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc, victòria parcial dels qui, com en David, segueixen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.

- Enviar-lo a la presó per la poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després de diversos mesos d’estar oficialment en recerca i captura, ningú no ha notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com un independentista més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus.

Les al·legacions presentades in extremis pels advocats han permès a en David un termini de 10 dies per a ingressar voluntàriament a la presó, termini que expira el dia 16 de gener.

Avui, deu anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, i a menys de dos anys de la prescripció del delicte, en David ha estat detingut, a quarts de tres de la matinada de la nit de Reis, a la sortida de l’Associació Cultural La Fornal.

Avui, conscients que el que viu en David només es pot entendre per la dinàmica de persecució política, conscients que el que es pretén és castigar una persona exemplar en la seva dedicació als altres i a multitud de lluites polítiques i socials, els col·lectius i persones sotasignants exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament.

Enviar adhesions a:
suportdavid@gmail.com

http://davidvilafranca.blogspot.com

Bons propòsits pel 2009

Ja ni tan sols me'n recordo de la nit de cap d'any i ja estic abocat a la xerinola del dia de reis. I es just aquest dia el que m'agrada aprofitar per pensar, tot amagat en forma de regal de reis, i somiar quins seran els objectius a aconseguir durant l’any nou. No seré jo el que caurà en els habituals i inaccessibles clàssics “deixar de fumar” o “posar-se a dieta”. Tampoc perdre un segon de vida en prometre o desitjar els circumstancials als temps que corren: “mantenir la feina”, “que passi la crisi el més aviat possible”, etc.

És bonic això dels propòsits. Sí, és bonic. Ens fa més humans.

Això si diuen que si de veritat els vols complir els has de compartir. Es una forma discreta de compartir-los

• Deixar d'anar a comprar al forner productes de Bogotà : Crec que ja es el segon any que ho prometo perà aquest coop ho he d'aconseguir.
  

• Recuperar el contacte amb alguns coneguts que tinc abandonats: i que no sigui només via Facebook.

• Recuperar la màgia dels divendres: La resta de la setmana ja vindrà tota sola.

• Fer net al castell de les princeses de les valls del Pirineu Aranès : Ja estaria bé deixar-me de intimidar pels comentaris i fer allò que crec que es correcte.
  

• Viatjar: Encara que serà difícil superar el 2008 (Durango, Còrdova, Fuenlabrada, Veneçuela, Granada, ......)

• Llegir tot el que pugui: I no només deu minuts abans d'anar-me a dormir.

• Portar a terme tots els projectes de Gent del Poble: Començant per els contenidors i la recuperació total de la llera dels rius.

• Anar al metge: Millor dit als metges. Primer al dentista i al Al·lergòleg (passant pel dermatòleg), després al psicòleg i …

• Començar (i acabar) algun dels mil projectes que tinc: Que ja va sent hora.

• Aprofitar millor el temps: Per viure més amb la gent i menys amb les màquines.
  
  
• Seguir lluitant per allò que cregui just: I oblidar-me d'un cop dels protocols.
  
  
• I sobretot NO decebre a tota la gent que al 2008 va confiar en mi.
  
  

Com Obélix va caure a la marmita del druida

Avui he tingut la feliç noticia que Astérix torna el 14 de gener per a inaugurar l'any del 50è aniversari. Torna amb un nou àlbum: Com Obélix va caure a la marmita del druida quan era petit. Deu tractar-se d'una reedició de la història escrita per Goscinny i il·lustrada per Uderzo al 1965 en Piloti. Va ser Uderzo qui en 1989 va realitzar noves il·lustracions per a la història i es va publicar en àlbum.
Aquí està la portada:

Una campanya publicitària promourà l'ateisme als autobusos de Barcelona

Una campanya publicitària promourà l'ateisme als autobusos de Barcelona

Una campanya publicitària promourà l'ateisme als autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) a partir del 12 de gener. Amb el lema Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida, la Unió d'Ateus i Lliurepensadors i Ateus de Catalunya vol "sensibilitzar els ciutadans" sobre la "necessitat de fer-se visibles, de sentir-se orgullosos de les seves conviccions i de reivindicar per a ells els mateixos drets i llibertats que es reconeixen a altres ciutadans pel sol fet de posseir o manifestar unes creences religioses". Aquesta iniciativa del Bus Ateu ha provocat la reacció de l'Arquebisbat de Barcelona, encapçalat pel cardenal Lluís Martínez Sistach, que ha remarcat que per als creients en Déu, la fe en la seva existència "no és motiu de preocupació, ni és tampoc un obstacle per gaudir honestament de la vida". La campanya procedeix de Londres, on la flota d'autobusos circulava amb el mateix lema per la ciutat, gràcies a la inversió publicitària d'un grup d'ateus configurat per membres d'una associació humanista subvencionada amb fons de particulars, que va recaptar 10.000 euros. Després la campanya es va ampliar a Birmingham, Edimburg i Manchester, i ara, a Barcelona, on es vol recaptar donatius a través de la web www.busateo.org. Si la resposta dels ciutadans és tan positiva com ho ha estat en altres països, l'associació assegura que la campanya Bus Ateu "aviat" s’estendrà a Madrid i a d'altres ciutats de l’Estat.

Bon any 2009

Tornaré a perdré tres segons per desitjar-vos a totes i tots un BON ANY 2008. I que tots aconseguiu les promeses i desitjos que fareu aquesta nit amb les campanades.
El 2009 que tot just està a punt de començar i que correspon amb els anys 5769-5770 del calendari hebreu, 5110-5111 del calendari hindú i 1429-1430 del calendari musulmà i sobretot, com sempre, l'any després de la batalla de Yavin

La primera revolució

http://blog.underave.net/2008/12/grecia-por-que-estoy-con-los-encapuchados


Fa dies que segueixo amb delit aquesta nova revolució grega. I fa dies que volia escriure alguna cosa en el bloc. De moment m'hauré de conformar de veure que algú escriu amb detall i posa paraules a les imatges que ens arriba via els contrainfos.

Fins quan?

40 anys

Aquest anys són molts que hem arribat a la quarantena. Però també fa 40 anys de fets molt importants per a la història.

I un d'ells són els 40 anys de l'esquerra independentista. Entre tots les actes realitzats destaca el que es va fer a primers d'aquest mes a Berga. L'acte el va organitzar la CUP i volia ser un homenatge a totes les persones que han militat a les diferents organitzacions d'aquest espai, especialment a les que han patit la repressió i els qui hi han deixat la vida.

Va ser un acte molt ben muntat, amb la participació de diferents artistes cantant, tocant música, fen teatre, ballant o explicant històries. Uns curts parlaments i vídeos van donar el contingut polític a l'acte. Es va parlar de la importància del rebuig a les estructures espanyoles de dominació, la seva constitució, els seus governs regionals i els seus estatus d'autonomia, que han sigut eix fonamental de la lluita de l'Esquerra independentista durant aquests 40 anys. I de la importància de la lluita política per la independència i el socialisme i les diferents lluites populars com a eix central, sense decantar-se cap a opcions més culturalistes o institucionals que han de ser complementàries. S'esmentà que les diferents organitzacions que han format i formen l'Esquerra Independentista no sempre han funcionat de forma prou coordinada, però que l'autocrítica necessària no ha de menystenir les victòries que s'han obtingut. I potser la més important, és que fa quaranta anys eren molt poques les persones que van assumir el discurs bàsic de l'Esquerra Independentista i ara és moltíssima més gent la que el comparteix, gràcies especialment, com es va comentar des de l'escenari, a la lluita exercida per Terra Lliure i el Moviment de Defensa de la Terra els anys 80.

L'acte va ser principalment emotiu, i hi havia persones molt diverses que han militat o militen en l'Esquerra Independentista des de diferents àmbits. Al vestíbul del teatre de Berga hi havia l'exposició dels 40 anys del PSAN.

Bon solstici d'hivern

Aquest matí quan he obert el correu m'he trobat amb aquesta foto que representa la palestina actual, barrejada amb una imatge de fa 2008 anys. Aprofito el moment per desitjar-vos a tots plegats un bon solstici d'hivern.

Torna a obrir l'EPD

La cosa ha sigut molt més llarga que un embaras i l'espera molt més difícil. Però per fi la criatura torna a estar entre nosaltres. Això sí, pel camí s'han quedat moltes il·lusions i alguna que altre decepció. Han calgut recollides de signatures, grups al facebook, concentracions, suports populars i altres fets per a que el pub més antic i emblemàtic de la vila tornès a obrir les portes.
Però a partir d'aquest vespre el jovent, i no tant, del poble no haurà d'agafar cotxes per fer un veure al vespre. I simplement per això ja és bona la noticia. A més d'afegir que el local on han crescut tantes generacions de nois i noies, d'una part de la conca, torna a oferir aquest espai inportant en el mon del lleure i la diversió.
Només em queda afegir llarga vida a l'EPD

No a la MAT!

Avui al Vilaweb sortia una d'aquelles noticies que et demostren que cal lluitar sempre, encara que creguis que tot està perdut. I que ha gent que aconsegueix petites coses que creien que no ho farien i ho fan justament per això.

Els operaris d'una torre de la MAT deixen de treballar-hi

Ahir van recollir el material i avui no s'hi han presentat · El col·lectiu Nova Energia hi feia meditació com a acció de protesta

Els operaris de les obres de construcció de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que treballaven a la torre 38 (a Osona, entre Centelles i Sant Feliu de Codines) han renunciat a seguir-hi treballant. Ahir, després de tres dies d'obstrucció pacífica a càrrec de membres del col·lectiu Nova Energia, l'empresa constructora ja va retirar la maquinària i es va endur els materials (vídeos: 1 i 2). Avui cap operari no s'ha presentat a la torre.

Aquesta torre, situada molt a prop de la masia Mas Blanc, ha esdevingut el punt més important de resistència a la línia. Un grup de contraris, constituïts ara com el col·lectiu Nova Energia, van aplegar-s'hi l'estiu passat durant setmanes per fer-hi meditació, en una acció batejada amb el nom de contemplacció. Ja aleshores, el col·lectiu va aconseguir amb aquesta acció pacífica que es posposés la construcció de la torre.

Contra la política de fets consumats

El col·lectiu s'ha felicitat per 'l'èxit aconseguit mitjançant una acció pacífica', i ha explicat a VilaWeb que continuaria fent les sessions de meditació habituals sota la torre mentre no es coneguin les sentències judicials pendents 'per evitar que es continuï treballant amb una política de fets consumats'.

Nova Energia també demana que els governs català i espanyol justifiquin formalment la necessitat de la línia, que el Consell Comarcal d'Osona demani l'aturada preventiva de la construcció de la línia i que el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, juntament amb el director general d'Energia, Agustí Maure, expliquin la necessitat de la MAT en un debat obert per televisió en què puguin participar els col·lectius i els científics que s'hi oposen.