Vergonya, cavallers, vergonya

Aquestes són les paraules amb les que vaig obrir el meu torn en el passat ple. I es que el despropòsit, la neciesa i sobretot la covardia es van fer paleses aquests dies en les reunions prèvies i es van representar durant el ple.
Vergonya es la paraula que em ve al cap cada cop que recordo que ens gastarem el 70% dels diners de la subvenció del FIL en canviar la gespa del camp de futbol.
Ràbia es el que sento cada cop que recordo que convergència es va carregar el projecte de la Font de la Ceba amb l'excusa que hi havien altres prioritats com poden ser els carrers. I aquest cop són ells qui s'han oblidat dels nostres malmesos carrers, a més amb l'afegit que els diners de la font només es podien fer servir per aquell projecte i aquest cop no hi havia limitacions.
Tristesa es el que sento quan veig que la promesa feta fa un mes ha desaparegut. I aquesta no era un altre que si el futbol no aconseguia un préstec de 200000 € no tocaríem la gespa.
Ira es el que sento quan recordo les paraules de l'alcalde: "tranquil Ignasi, no ho faran". I amb aquestes paraules es referia a que com no tindrien el préstec no es faria aquest projecte.
Vergonya aliena vaig sentir al veure com certs regidors votaven a contracor afirmativament, i a més no s'expressaven.
Indignació es el que sento al saber que un poble que te el carrers plens de clots, mancances a l'edifici de l'escola, el clavegueram per acabar, una marquesina com a estació de bus, la llera del riu oblidada i abandonada, edificis que cauen, la biblioteca per inaugurar........ ens gastarem 420.000 € en posar gespa artificial en el camp de futbol.
Per acabar dir allò de no en nom meu, i molt menys no amb el meu vot,

Fàtima la filadora

Una vegada, en una ciutat del llunyà Occident, vivia una jove anomenada Fàtima. Era la filla d'un pròsper filador. Un dia, el seu pare li va dir:
- Vine, filla: farem una travessia, doncs tinc negocis que fer en les illes de la mar Mediterrània. Tal vegada tu trobis a un jove atractiu, de bona posició, que podries prendre per espòs.

Es van posar en camí i van viatjar d'illa en illa, el pare fent els seus negocis mentre Fàtima somiava amb l'espòs que aviat podria ser seu. Però un dia, quan estaven en camí a Creta, es va aixecar una tempesta i el vaixell va naufragar.

Fàtima, semi-conscient, va ser llançada a una platja propera a Alexandria. El seu pare havia mort i ella va quedar totalment desemparada.
Podia recordar només vagament la seva vida fins a llavors, ja que l'experiència del naufragi, i l'haver estat exposada a les inclemències del mar, l'havien deixat completament exhausta. Mentre vagava per la sorra, una família de teixidors la va trobar. A pesar de ser pobres, la van dur a la seva humil casa i li van ensenyar el seu ofici. D'aquesta manera, ella va iniciar una segona vida i en el temps d'un o dos anys va tornar a ser feliç, havent-se reconciliat amb la seva sort. Però un dia, estant en la platja, una banda de mercaders d'esclaus va desembarcar i se l'en va endur, juntament amb altres captius.
A pesar de lamentar-se amargament de la seva sort, no va trobar cap compassió per part d'ells, qui la van dur a Istambul i la van vendre com esclava. Per segon cop, el seu món s'havia enfonsat. Ara bé, va succeir que en el mercat havia pocs compradors. Un d'ells era un home que buscava esclaus per a treballar en la fusteria, on fabricava màstils per a vaixells. Quan va veure l'abatiment de la infortunada Fàtima, va decidir comprar-la, pensant que d'aquesta manera, almenys, podria oferir-li una vida un poc millor que la que hauria de rebre d'altre comprador.
Va dur a Fàtima a la seva llar, amb la intenció de fer d'ella una serventa per a la seva esposa. Però quan va arribar a la seva casa, es va assabentar que havia perdut tot els seus diners al ser capturat un carregament per pirates.
No podia afrontar les despeses que li ocasionava tenir treballadors, de manera que ell, Fàtima i la seva dona van quedar sols per a portar a terme la pesada tasca de fabricar màstils. Fàtima, agraïda al seu cap per haver-la rescatat, va treballar tan durament i tan bé, que ell li va donar la llibertat i ella va arribar a ser el seu ajudant de confiança. Va ser així com va arribar a ser relativament feliç en la seva tercera professió.
Un dia, ell li va dir:
- Fàtima, vull que vagis a Java, com el meu agent, amb un carregament de màstils; assegura't de vendre'ls amb profit.
Ella es va posar en camí, però quan el vaixell va estar enfront de la costa xinesa, un tifó el va fer naufragar i, un cop més, es va veure llançada a la platja d'un país desconegut.
Altra vegada va plorar amargament, perquè sentia que en la seva vida gens succeïa d'acord amb les seves expectatives. Sempre que les coses semblaven caminar bé, alguna cosa ocorria, destruint totes les seves esperances.
- Per què serà - va exclamar per tercera vegada- que sempre que intento fer alguna cosa, es malmet? Per què han de succeir-me tantes desgràcies? Però no va haver resposta.
De manera que es va aixecar de la sorra i es va encaminar terra endins. Ara bé, succeïa que ningú a Xina havia escoltat parlar de Fàtima ni sabia gens dels seus problemes. Però existia la llegenda que un dia arribaria allí certa dona estrangera, capaç de fer una tenda per a l'emperador.
I ja que per aquell temps a Xina no existia ningú que pogués fer tendes, tothom esperava el compliment d'aquella predicció amb la més viscuda expectativa.
A fi d'estar segurs que aquesta estrangera, quan arribés, no passés desapercebuda, els successius emperadors de Xina solien enviar escrits un cop per any a totes les ciutats i a tots els llogarets del país, demanant que cada dona estrangera fos duta davant la Cort.
Va ser justament en una d'aquestes ocasions quan Fàtima, esgotada, va arribar a una ciutat costanera de Xina. La gent va parlar amb ella per mitjà d'un intèrpret, explicant-li que tenia que anar a veure a l'emperador.
- Senyora - va dir l'emperador quan Fàtima va ser duta davant ell - sabeu fabricar una tenda?
- Crec que si - va dir Fàtima.
Va demanar sogues, però no les havia. De manera que, recordant els seus temps de filadora, va recollir lli i va fabricar les cordes. Després va demanar una tela forta, però els xinesos no tenien la classe de tela que ella necessitava. Llavors, utilitzant la seva experiència amb els teixidors d'Alexandria, va fabricar una tela resistent per a fer tendes. Després va veure que necessitava els pals per a la botiga, però no existien en el país. Llavors, Fàtima, recordant com havia estat ensenyada pel fabricant de màstils a Istambul, hàbilment va fer uns sòlids pals.
Quan aquests van estar llests, es va debanar el cap tractant de recordar totes les tendes que havia vist en els seus viatges; i heus aquí que una tenda va ser construïda.
Quan aquesta meravella va ser mostrada a l'emperador de Xina, li va oferir a Fàtima donar total compliment a qualsevol desig que ella expressés. Ella va triar establir-se a Xina, on es va casar amb un atractiu príncep, i on, envoltada pels seus fills, va viure molt feliç fins a la fi dels seus dies.

Va ser a través d'aquestes aventures com Fàtima va comprendre que el que havia semblat ésser, en el seu moment, una experiència desagradable, va resultar ser part essencial en l'elaboració de la seva felicitat final.

Nuclear NO GRÀCIES !!!

Copieu aquesta carta, enganxeu-la en un correu electrònic i envieu-la a l'Alcalde d'Ascó (aj.asco@altanet.org), amb còpia a nocementerinuclear@yahoo.es

Senyor Rafael Vidal i Ibars,

El Parlament de Catalunya, igual que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del nostre territori (Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona) estant clarament en contra de que el cementeri nuclear s’instal·li ni a la Ribera d’Ebre, ni a les Terres de l’Ebre ni al Camp de Tarragona, i per extensió enlloc del territori de Catalunya.
Us volem recordar per tant, que fent compliment al mandat del Parlament, el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va fer arribar una carta al Ministeri d’Indústria demanant que el cementeri nuclear no s’instal·li enlloc de Catalunya.
A més, com els efectes i les repercussions del cementeri nuclear no són només locals (d’aquí que feu el repartiment de diners públics als ajuntaments del voltant), us demanem que no prengueu la decisió equivocada, i no acolliu el cementeri nuclear , respectant la voluntat de la majoria de la població, expressada pels seus representants polítics que van aprovar les mocions al Parlament, als ajuntaments i als consells comarcals.
L'Ajuntament d'Ascó, tot sol, no pot prendre una decisió d'aquest abast i hipotecar així el futur de les nostres comarques i de les nostres generacions futures. Sigueu conscients, que aquesta decisió que voleu prendre pot provocar una fractura social de greus conseqüències a la Ribera d'Ebre i al nostre territori.
No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!

RESILENCIA

"Molts professionals l'estudien però pocs la practiquen.

Molts llibres la repeteixen però pocs la transcendeixen.

En Psicologia, és la capacitat que tenim tots els éssers humans per a enfrontar adversitats...
I créixer de manera activa, creativa i optimista.
És utilitzar l'humor com estratègia de afrontament.
És sortir enfortit en les nostres emocions i pensaments.
És la capacitat d'estimar-se i cuidar-se a un mateix.
És cridar quan es necessita ajuda I rebre-la amb un somriure d'agraïment.
És descobrir aquesta persona tan valuosa que vam dur dintre I trobar el nostre potencial ocult.
És buscar noves experiències i vèncer la monotonia.
Saber que s'és independent i lliure
Per a fer el que ens dicta el cor
I assaborir allò dolç que pot ser la vida.
És mirar més enllà dels nostres ulls i confiar en l'altre.
Perquè per molt complicat que es vegi el camí
amb el pas del temps podem descobrir
que totes les dificultats s'esvaïxen
quan no veiem el problema sinó la solució.
No estem sols.
Decideix-te a començar tot de nou.
Un nou renaixement
I pensar que la vida és senzilla i bella
Solament pel fet d'estar vius.

En la vida solament hi ha dues opcions:
Ser feliç, o ser MOLT FELIÇ.
La decisió és solament teva."

El teu propi judici

A un oasi arriba un jove, pren aigua, s'endreça i pregunta a un ancià que es troba descansant:
-Quina classe de persones viuen aquí?
L'ancià li pregunta:.
- Quina classe de gent havia en el lloc d'on véns?
"Un munt de gent egoista i mal intencionada"va replicar el jove.-Estic encantat d'haver-me anat d'allí.
A la qual cosa l'ancià va comentar:
-El mateix trobaràs aquí.

Aquell mateix dia altre jove es va atensar a beure aigua a l'oasi i veient a l'ancià va preguntar:
- Quina classe de persones viuen en aquest lloc?
El vell va respondre amb la mateixa pregunta:
-"Quina classe de persones viuen en el lloc d'on véns? .
"Un magnific grup de persones, honestes, amigables, hospitalàries, em dol molt haver-los deixat..
- "El mateix trobaràs aquí", va respondre l'ancià.

Un home que havia escoltat ambdues converses li va preguntar al vell:.
Com és possible donar dues respostes tan diferents a la mateixa pregunta?
A la qual cosa el vell va contestar:
-"Cadascun de nosaltres solament pot veure el que duu en el seu cor".
-Aquell que no troba res de bo en els llocs on va estar no podrà trobar altra cosa aquí ni en cap altra part.
- Si et sents adolorit per alguna causa externa; no és això el que et pertorba. Si no el teu propi judici sobre ella.

Un dia a la neu

" ...Cada cop que coneixes millor la situació, encara més lluny veus la solució. Què pots fer? Temptar la teva sort i seguir endavant? O donar marxa enrere, i trepitjar descalç aquestes espines que amb esforç i dolor has superat?
Qui et dóna la resposta que tant cerques? Qui et dóna aquest glop d'aigua que alleuja la teva sed, i apagui aquest foc que t'està consumint per dintre?
Cous un guisat que no saps què és. Utilitzant tot el que està a l'abast de la teva mà com ingredient. Esperant que el seu sabor, sigui mereixedor de tant esforç. I si és així, saborós, tots voldran tenir una part d'aquest guisat. Però si resulta que no mereix la pena, seràs l'únic que se seu a taula a provar l'amarg gust del teu fracàs. "

Els llops

Un vell savi d'una tribu estava tenint una xerrada amb els seus néts sobre la vida.

Els deia:

...- una vella baralla està succeint dins meu, és entre dos llops; un dels llops és maldat, por, ira, enveja, dolor, rancor, avarícia, arrogància, culpa, ressentiment, inferioritat, mentides, orgull, competència, superioritat, egolatria.

L'altre és bondat, alegria, pau, amor, esperança, serenitat, humilitat, dolçor, generositat, benevolència, amistat, empatia, veritat i compassió.

Aquesta mateixa baralla està ocorrent contínuament dintre de vosaltres

Els nois es van quedar pensatius, i un d'ells va preguntar al seu avi:

Quin dels llops guanyarà?

...i el vell savi va respondre simplement

...-"el que alimentis"-...

Compartint la llum

Un filosof d'Orient va contar als seus deixebles la següent història:

"Diversos homes havien quedat tancats per error en una fosca caverna on no podien veure gens gairebé. Va passar algun temps, i un d'ells va aconseguir encendre una petita torxa. Però la llum que donava era tan escassa que tanmateix no es podia veure gens. A l'home, no obstant això, se li va ocórrer que amb la seva llum podia ajudar que cadascun dels altres encenguessin la seva pròpia torxa i així compartint la flama amb tots la caverna es va il·luminar".

Un dels deixebles va preguntar al savi:

Què ens ensenya, mestre, aquest relat?

- Ens ensenya que la nostra llum segueix sent foscor si no la compartim amb el proïsme. I també ens diu que el compartir la nostra llum no l'esvaïx, sinó que per contra la fa créixer.

"El compartir ens enriqueix en lloc de fer-nos mes pobres". "Els moments més feliços són aquells que hem pogut compartir"

D'igual manera si il·lumines el teu cor amb amor, pot ser que il·luminis un altre cor, així es poden arribar il·luminar a milers de cors amb amor.

Bon any 2010 !!!

Aquest any no crec que pugui perdre aquells segons, després de les campanades, que via telèfon s'utilitzen per desitjar-vos a totes i tots un BON ANY 2010. I és per això que ho faig mitjançant el bloc i sobretot m'agradaria que tots aconseguiu les promeses i desitjos que fareu aquesta nit amb les campanades.
El 2010 que tot just està a punt de començar i que correspon amb els anys 5770-5771 del calendari hebreu, 5111-5112 del calendari hindú i 1430-1431 del calendari musulmà i sobretot, com sempre, l'any després de la batalla de Yavin.

Es moment que per un instant girem la mirada endarrere i fem balanç de les coses que hem fet o ens ha passat aquest any, però sobretot es moment d'omplir la llibreta dels desitjos per anar complint-los durant el 2010.

Si faig repas del meu any jo he aprés moltes coses:

* He aprés que quant deixes de regar una planta acaba morint. I després no torna a florir per molt que ho vulguis i encara que la planta tingués vora 14 anys.

* He aprés que les oportunitats no es perden mai... les que tu deixes escapar les aprofita un altre. I ho he aprés no fa gaire i de la pitjor forma.

* He aprés que les mentides, l'obsessió, i sobretot la manipulació poden arribar a enfonsar a una persona.

* He après que no puc escollir com em sento... però sempre hi puc fer alguna cosa.

* He après que si fas la feina com creus el reconeixement acaba venint de totes bandes

* He après que la felicitat no està en el destí sinó en el camí.

* I sobretot he après que viure no es el mateix que estar viu.

Ningú li va dir

Havia una vegada dos nens que patinaven sobre un llac gelat. Era una tarda nuvolosa i freda, però els nens jugaven sense preocupació. De sobte, el gel es va rebentar i un dels nens va caure a l'aigua, quedant atrapat. L'altre nen, veient que el seu amic s'ofegava sota el gel, va agafar una pedra i va començar a colpejar amb totes les seves forces fins que va assolir trencar la gelada capa, va agafar al seu amic i ho va salvar.
Quan van arribar els bombers i van veure el que havia succeït, es van preguntar com ho va fer, doncs el gel era molt gruixut.

- És impossible que ho hagi pogut trencar amb aquesta pedra i les seves mans tan petites-afirmaven.

En aquest instant va aparèixer un ancià i va dir:
- Jo sé com ho va fer.
- Com?
- No havia ningú al seu al voltant per a dir-li que no podia fer-ho.

Aquest conte ens il·lustra com les creences negatives són les que ens limiten, no la pròpia realitat.

Que has perdut?

Algú va veure a Nasrudin buscant alguna cosa en una plaça i li van preguntar que havia perdut

- La meva clau, va dir Nasrudin

Poc després un home li va preguntar si sabia aproximadament on li havia caigut

-Nasrudin li va contestar que li va caure a casa seva

Llavors, per què la cerques aquí?

- Perquè aquí hi ha més llum



Busquem la solució dels nostres problemes en un lloc on res es pot fer?

Una diferència vital

Una diferència vital

Li van preguntar certa vegada a Uwais el sufí:

-Què és el que la Gràcia t'ha donat?

I els va respondre:
-Quan em desperto pels matins, em sento com un home que no està segur de viure fins a la nit.

I li van tornar a preguntar:
-Però això, no ho saben tots els homes?

-Sí, ho saben; però no tots ho senten.

Un ou problemàtic

Mentre Mulla Nasrudin està passejant amb el seu fill, veuen un ou a terral.
El nen li pregunta:
- Papà, com entren els ocells en l'ou?
Mulla, sufocat, respon:
- Jo que m'he estat preguntant tota la meva vida com sortien els ocells de l'ou, véns tu ara i em planteges un problema més!

En general un es pregunta: "Com vaig a sortir dels meus problemes, de les meves limitacions, de les meves angoixes?"
Tal vegada la solució consisteixi en preguntar-se com s'ha entrat en ells

Tu decideixes que sembres

Qui planta arbres,

cull aliment.

Qui planta flors,
cull perfum.

Qui sembra blat,
cull pa.

Qui planta amor,
cull amistat.

Qui sembra alegria,
cull felicitat.

Qui planta vida,
cull miracles.
Tu decideixes que sembres
Qui sembra veritat,
cull confiança.

Qui sembra afecte,
cull gratitud.

No obstant això, hi ha qui prefereix sembrar tristesa i collir amargor. Plantar discòrdia i collir solitud. Sembrar vents i collir tempestats. Plantar ira i collir enemistats... Plantar injustícia i collir abandó.
Som sembradors conscients, repartim diàriament milions de llavors al nostre voltant. Què puguem escollir sempre les millors, perquè, al rebre la dádiva de la collita justa, tinguem sempre motius per a agrair...

El camell sense corda

Una caravana que anava pel desert es va detenir quan començava a caure la nit.
Un noi, encarregat de lligar als camells, es va dirigir al guia i li va dir:
- Senyor, tenim un problema. Cal lligar a vint camells i només tinc dinou cordes. Què faig?
- Bé -va dir el guia-, en realitat els camells no són molt lúcids. Ves on està el camell sense corda i feix com que ho lligues. Ell es creurà que ho estàs lligant i es quedarà quiet.
El noi així ho va fer.
Al matí següent, quan la caravana es va posar en marxa, tots els camells van avançar en fila. Tots menys un.
- Senyor, hi ha un camell que no segueix a la caravana.
- És el qual no vas lligar ahir perquè no tenies soga?
- Sí com ho sap?
- No importa. Ves i fes com que ho deslligues, deu creure que segueix lligat. I si ho segueix creient no caminarà.

Aquest conte il·lustra de quina forma els límits no els imposa la realitat, sinó les nostres pròpies creences. Som com el camell, lligats sense corda.

Urgència

urgència [1618; del b. ll. urgentia, íd.]

f 1 1 Qualitat d'urgent. En cas d'urgència, adreceu-vos a ell.

2 DR PROC Obligació de practicar ràpidament una diligència en un tràmit processal o administratiu.

3 declaració d'urgència DR CONST Declaració oficial de les lleis o disposicions que han d'ésser aprovades abans que cap altra, amb preferència.

4 procediment d'urgència DR CONST Procediment parlamentari excepcional amb vista a accelerar l'estudi i l'aprovació d'un projecte de llei.

2 MED 1 Nom donat genèricament a les malalties o traumatismes, generalment de caràcter greu, que requereixen l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat.

2 servei d'urgència (o urgències) Conjunt d'instal·lacions d'un hospital especialment concebudes per al tractament de les urgències.

3 servei d'urgència (o urgències) Servei de medicina domiciliària establerta públicament o privadament, especialment a les grans ciutats, per tal d'instaurar ràpidament un tractament mèdic o de remetre els malalts a un centre hospitalari adequat.

Tenir collons

	valent -a
	[s. XIV; del ll. valens, -ntis, participi pres. de valēre 'ser vigorós, potent; tenir valor']
	1 adj 1 m i f Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por. No és prou valent per a atrevir-s'hi. Els valents també cauen.
		2 p ext Una actitud valenta.
	2 [ anteposat al substantiu ] adj Gran. És un valent pocavergonya. He tingut un valent disgust.
	3 adj Que es val. L'avi encara va força valent.
	4 a la valenta adj i loc adv Amb gran voluntat i esforç. Prendre-s'ho a la valenta.
	5 de valent adj i loc adv Molt. Ploure de valent. Estudiar de valent

organitzar

organització [de organitzar]

f 1
1 Acció d'organitzar o d'organitzar-se;

2 l'efecte. Encarregar-se de l'organització d'uns jocs florals.

2
1 La cosa organitzada. Una organització política.

2 Manera d'ésser organitzada una cosa. La idea era bona, però l'organització fou desastrosa.

3 Conjunt de persones que pertanyen a un grup o a una associació organitzada.

Ecologista

ecologista [de ecologia]

1 adj Relatiu o pertanyent a l'ecologisme.

2 m i f Seguidor de l'ecologisme.

Desconfiat

desconfiat -ada [de desconfiar]

adj 1 Que té o manifesta desconfiança. Mirar amb ulls desconfiats.

2 Inclinat a la desconfiança. Sóc molt desconfiat.

des_con_fi_at.