Obèlix en llengua Criolla

"50 lanné avan Jézikri. Tout péyi Lagol anbajouk sigues Romen-an". Doncs si: estem en l'any 50 abans de Crist, i tota "Lagol" parla crioll! "Els nostres avantpassats gals" no donen crèdit als seus ulls: el llibre La Gran Rasa s'ha convertit en Gran Kannal La i els nostres herois s'expressen en les llengües criolles de Guadalupe i Martinica, d'Haití i la Guyana.

Publicat per Caraïbéditions, Gran Kannal La usa el mateix mètode que va servir per a fer la primera traducció al dialecte picardo del mateix llibre de Astérix. S'usen els diferents dialectes del crioll segons els papers que ocupen els personatges: en el costat dret del poble de la Gran Rasa parlen en crioll de Guadalupe, mentre que en el costat esquerra parlen en dialecte de Martinica. Vinyeta després de vinyeta, també van apareixent altres dialectes criolls. El crioll, 105º idioma que parla Obèlix i els seus companys, convida a totes les legions de fans d'Obèlix al "rasanbleuman" general (és a dir, tots a formar!). La famosa lupa dels àlbums de Astérix es posa aquesta vegada sobre el mapa del Carib per a descobrir-nos les illes de "Gwadloup" i de "Matnik". A més, inclou un glossari crioll / francès amb més de 400 paraules que és un tresor per als amants de les traduccions d'Astérix. Podrem traslladar-nos al sol del Carib mentre gaudim de la lectura d'un llibre d'Astérix, ja que ens oferix al mateix temps el descobriment pedagògic i lúdic de les llengües criolles.

Ací us deixo la mateixa portada en altres llengües per fer boca i comparacions.

Estem de tornada

Com molt bé deien els Manolos jo no "estava muerto, estava de parranda". I es que m'he pres unes merescudes vacances en la vila de la boira, i parlo de la interior i no de l'exterior. Tot i que hi havia gent que va estar apunt de trucar al Lobaton, i inclús va enviar-me correus demanant que digues quelcom o que tornés a casa, vaig decidir seguir en aquest estat de silenci.
Però ara he decidit tornar amb les piles una mica carregades i disposat a tornar a donar vida a aquest blog, que tinc la sensació que només miren tres persones.

Fa dies que veig a la feina que les coses no rutllen com haurien. I el problema no es que la gent no faci bé la seva feina, sinó simplement que no fan aquella que toca o la que realment es necessita i quan es valida. Per això en homenatge a tots els meus companys i companyes he recuperat un dibuix que vaig trobar a Iruña i li he canviat el títol.
I ben mirat aquest lema se'l podria fer seu algun polític i molta gent del carrer.

Sequera al Pantà de Siurana

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Ací us deixo unes fotos que vaig fer ahir a Siurana.

i per si voleu comparar us deixo una foto fet a l'octubre del 2007.














Voldria fer un article en aquest bloc sobre les polítiques en recursos que es fan en aquest país. Però a vint-i-quatre hores de veure l'estat en que es troba l'embassament de Siurana em costa molt parlar de la barbàrie dels transvasaments o de la necessitat urgent d'arreglar totes les canonades, o de la conscienciació de la gent o de ............
Primer hauré d'esborrar del meu cervell aquestes fotos.

Agustín Rueda Sierra

A vegades és curiós com alguns fets d'infantessa perduren per sempre en la nostra memòria. Corria el 21 de març del 78, jo en tenia nou anys, i anava pel centre de Barcelona tot passejant amb ma germana i ma mare. Quan ens varem trobar amb una manifestació bastant nombrosa que venia de cara i que de sobte van començar a llençar pedres i altres objectes a la policia que carregava contra ells. Jo tot al·lucinat, i acollonit alhora, em mirava aquella imatge amb un punt d'incredulitat. Em preguntava perquè cridava aquella gent, perquè la policia els pegava, que era allò que llançaven i que quan tocava terra era tot flama......
Anys després em vaig assabentar que aquella manifestació havia sigut convocada per la Confederació Nacional del Treball (CNT) i que havia recorregut els carrers de Barcelona en protesta per l'assassinat a la presó de Carabanchel (Madrid) de l'anarquista Agustí Rueda.
Es per això que avui, trenta anys després vull retre homenatge, des d'aquest modest bloc, a aquest lluitador que va morir a mans dels torturadors feixistes que governaven l'estat espanyol, i que encara ho intenten des de l'ombre de la gavina.

Agustí Rueda Sierra: El 14 de març de 1978 és assassinat a la presó de Carabanchel (Madrid, Espanya) el militant anarquista Agustí Rueda Sierra. Havia nascut el 14 de novembre de 1952 en una barraca d'una colònia de Sallent, poble miner de Barcelona (Catalunya) amb un gran percentatge d'immigració, de mare teixidora i de pare minaire. Després de l'escola farà feina quatre anys en una empresa auxiliar de l'automòbil fent matrius industrials. Amb 18 anys crea un Club Juvenil per dinamitzar el seu barri (cinema, conferències, recitals, futbol). L'abril de 1971 deixa la fàbrica i aconsegueix feina de miner a Sallent. El febrer de 1972 es produeix una vaga important i un tancament dels minaries de Balsareny i Sallent; Agustí Rueda hi participarà activament (assemblees informatives, manifestacions, grups de suport...). El setembre del mateix any, i com a conseqüència de la seva participació en l'ambient insurgent, és acomiadat de la feina. El 17 de novembre de 1972 mor atropellada la mare d'un company per mor de la mala situació de les carreteres de la colònia on viu, i en la manifestació de protesta dos dies després és detingut i ingressa a la presó Model de Barcelona, d'on sortirà el febrer de 1973. Després de diverses feines esporàdiques (picapedrer, veremador...) i d'encalçament policíac, és cridat a files. El 9 de maig de 1974 s'incorpora en infanteria de marina a Cartagena i després a Ferrol el 26 de juny. El 17 de juliol mor son pare de tuberculosi i misèria i el 28 d'octubre del mateix any sa mare, amb la qual cosa perd la llar familiar. El 28 de d'octubre de 1975 es llicència i torna a Sallent. L'abril de 1976 es passa a França per primer cop pe ajudar un amic desertor i pren contacte amb els exiliats llibertaris de Perpinyà, vivint damunt de la Llibreria Espanyola de la ciutat, que poc després és destrossada per una bomba quedant-se sense habitatge. Després de diverses feines al camp a Ceret i Cornellà de la Ribera (Rosselló), l'octubre de 1976 arriba clandestinament a Barcelona carregat de llibres i pamflets llibertaris. Torna a casa amb desertors i retorna el novembre a Sallent on ocupa una masia abandonada. El febrer de 1977 amb passaport torna a Perpinyà i entra en contacte amb un grup autònom llibertari d'acció, però no és un revolucionari professional i continua vivint de les feines del camp. El 15 d'octubre de 1977 a les 6 del matí és detingut a la frontera per mor d'una delació. Després de tres dies a la comissaria de la via Laietana, és portat a la presó de Figueres per restablir-se de la pallissa, i a final de mes és portat a la presó de Girona. Entra en contacte amb la Coordinadora de Presos En Lluita (COPEL) i és converteix en membre actiu. Els missers Vidal, del Comitè Propresos de CNT, i M. Seguí, de Familiars i Amics dels Presos Polítics, s'encarregaran del seu cas, però només el van veure un pic. Com a conseqüència de les seves activitats en la COPEL és traslladat, sense que els seus advocats se n'assabentin, l'1 de gener de 1978 a la presó madrilenya de Carabanchel on també s'incorpora de ple en la COPEL. La nit del 13 al 14 de març de 1978, quan els funcionaris de presó descobreixen que Agustí s'ha assabentat del noms dels infiltrats policíacs en la COPEL i en grups anarquistes, és assassinat d'una pallissa; el doctor Gregorio Arroyo certifica a la infermeria de la presó l'òbit a causa d'un «shock traumàtic» a les 7.30 hores. Ningú no el va veure després de la seva mort i el cadàver va ser traslladat a Sallent on va ser enterrat sense cap permís, ni tan sols el de sanitat, calia evitar escàndols. 12 funcionaris de presó i dos metges van ser jutjats i condemnats 10 anys després dels fets a penes compreses entre els 10 i dos anys de presó per la pallissa mortal «generalitzada, perllongada, intensa i tècnica» realitzada en el 70% del cos d'Agustí Rueda.

tot repassant documentació que tenia dels fets he trobat un poema que crec que també es bó de insertar-lo.

Fins quan la tortura?
A la memòria d'Agustí Rueda
"Amb quanta malícia has
volgut aterrar les forces
de aquest valerós "home" “
En una garjola,
a les fosques,
sense un raig de llum
has mort.
Per les mans
dels teus botxins
has mort.
Ells, enemics de tota llum,
plens d'odi,
s'han acarnissat
contra tu,
i t'han mort.
Has restat sol
en el teu calvari,
ningú de tu
s'ha compadit.
Sols la natura
ha quedat un moment,
en suspens,
esglaiada.
Conxa Millan
Berga, 14 de març de 1978

Agenda per aquesta setmana no gaire santa

Resulta que la propera setmana es celebren anys de la mort, a la creu, del primer president de la primera gran multinacional, aquells que varen començar amb un estable hi han acabat tenint delegacions a molts pobles i ciutats.
Doncs resulta que el mon segueix girant i ací al nostre país es fan coses molt interesants, que us deixo ací en forma d'agenda.

Falles populars a València

dissabte 15

09:30
excursió a la serra calderona,des del Centre social Terra

21:30
Sopar popular

23:00
concert el Cantimplora i karaoke...


dimarts 18

13:30
partida de Pilota Valenciana amb antics jugadors

15:00
Paelles

17:00
concert Cesk Freixas

18:30
Xocolatada
19:00
Taller de cultura popular

21:30
Sopar

23:00
Cercavila amb la Falla amb correfocs - Cremà de la Falla

Punk per l’autogestió a Berga

Venezuela Bolivariana

Dia: 15/03/2008
Hora: 18:30:00
Lloc acte: Casal Popular Sageta de Foc, Tarragona

Passi de documental i posterior xerrada "Venezuela Bolivariana. Pueblo y lucha de la IV guerra mundial" amb la participació de membres d'organitzacions populars veneçolanes.

APM segueix en plena demagògia

Ja se que a ningú li haurà sorprès que els dirigents d'ApM segueixin en aquesta testarruda intenció de criticar qualsevol cosa que passi a Montblanc. Però es que ara, i aprofitant la ressaca de les eleccions, han entrat en un discurs que ultrapassa la demagògia i ratlla la blasfèmia o simplement la mentida.
I es que el grup municipal Acord per Montblanc (ApM), format per membres del PSOE i d'Iniciativa, ha responsabilitzat l'alcalde de no donar suport a la policia local, de «desmantellar» el cos i, de rebot, «facilitar que a la comarca es cometin més fets delictius». Aquests antics membres d'un partit marxista, doncs, consideren que «la darrera onada de robatoris no ha vingut de casualitat», sinó arran que l'alcalde «desacredités la policia enmig del carrer, que es convoqués una manifestació per la manera d'actuar dels agents, i que la plantilla s'hagi vist ressentida amb la marxa de diversos efectius».
Ara resultarà que la manifestació que es va convocar al novembre va ser un altaveu per atreure lladres. Ara haurem descobert que l'alcalde de l'Espluga, per cert convergent, segueix l'estela de l'ajuntament montblanquí i permet tota la serie de robatoris que hi han a diari en el seu municipi. Es curiós que aquests lladres també actuïn a Barberà on mana un alcalde del mateix partit que en Campdepadrós. I sobretot es alarmant que mentre que els dirigents montblanquins del PSC s'alarmin per la facilitat amb l'actuen els lladres el delegat Xavier Sabaté segueixi eliminant membres de la guàrdia civil.

El Madrid obrer, rebel i antifeixista està ben viu

L'altre dia vaig ensopegar amb un escrit de la Ángeles Mestre que us deixo, després de traduir-ho, aquí per que gaudiu de l'escrit.

Les flames que van il·luminar el centre de Madrid el 29 de febrer, van ser l'expressió material de la indignació davant de l'enèsima provocació de les autoritats governatives i judicials que sense cap pudor legalitzen manifestacions feixistes, el grau de les quals de covarda violència es va expressar en l'assassinat a les mans d'un militar del jove antifeixista Carlos Palomino, mentre persegueixen, condemnen i il·legalitzen organitzacions d'esquerra i antifeixistes.

La imatge de la policia protegint un centenar de nazis, per a què poguessin realitzar un acte públic a la Plaça de Tirso de Molina, el mateix emblemàtic lloc de l'esquerra madrilenya en el qual fa 20 anys es va produir un salvatge atac feixista als humils llocs|parades de partits i moviments socials, en el qual es va viure durant els últims anys de la Dictadura un atac a la seu del CAUM que va deixar diversos ferits i que és lloc de reunió habitual d'emigrants, és tot un símbol de la verdadera cara dels aparells de l'Estat i de la seva connivència amb el més negre del feixisme.

La valenta resistència davant de la brutal repressió de la policia contra qui van pretendre impedir l'atemptat als principis més elementals democràtics d'un acte que feia expressa apologia del racisme i la xenofòbia, va encarnar la dignitat , la legitimitat i el dret primari del poble a enfrontar la ignomínia del poder. Set detinguts i dos ferits greus són el saldo de la repressió que reclamen la nostra solidaritat.

L'1 de març dues manifestacions complementàries posaven el dit a la nafra dels atacs més importants que la classe obrera i els pobles sofreixen per part de les classes dominants i dels seus representants polítics.

Al mig d'una campanya electoral que està assolint les més altes cotes de farsa, amplificada fins al deliri pels mitjans de comunicació, que silencia les gravíssimes conseqüències d'una crisi econòmica, que amb prou feines ha començat i que colpeja a una classe obrera precària i immigrant, sense drets laborals, amenaçada de comiats massius, aclaparada per l'alça dels preus, sobretot de les cases, ha tingut lloc una manifestació per l'habitatge digne i contra la carestia de la vida que ha superat totes les expectatives.

Més de 10.000 persones, segons els càlculs més ajustats a la realitat, en la seva immensa majoria joves, s'han manifestat durant més de dues hores pels carrers de Madrid convocats per l'Assemblea per l'Habitatge i per tres organitzacions del sindicalisme assembleari i alternatiu, Co.bas, la Coordinadora Sindical i CGT.

La força, el clamor i la ràbia de la gent cridant Què passa, que no tenim casa! Volem saber, quant en paguen els borbons d'hipoteca a fi de mes!, Rajoy i Zapatero, a viure en un traster!, Zapatero et volem preguntar, en això de l'habitatge, què fas diferent d'Aznar!, Visqui la lluita de la classe obrera!, ¡Carlos germà, nosaltres no oblidem!, anticapitalista! Li diuen democràcia i no ho és!, ha estat la denúncia més poderosa davant del silenci de l'esquerra institucional i d'uns sindicats, CC.OO. i UGT, que cada vegada de forma més evident, actua al servei de la patronal.

Al final de la manifestació s'ha cridat des de la seva megafonia a assistir a la convocatòria realitzada per diverses organitzacions madrilenyes al que ha constituït una fita històrica. Per primera vegada, a la capital molts cents de persones ens hem manifestat contra l'estat d'excepció que es viu a Euskadi, vinculant la repressió que sofreix l'esquerra abertzale amb què colpeja a les organitzacions polítiques i als moviments socials que qüestionen el capitalisme, la monarquia i els aparells de l'estat sorgits de la transició com|com a hereus del franquisme.

Els crits ara van ser terroristes qui, democràcia on!, ni el PP, ni el PSE no volen la pau!, Autodeterminació, és la solució!, l'emblemàtic ni lluita entre pobles, ni pau entre classes! i el colofó final de, una altra vegada, L'anomenen democràcia i no ho és!

L'èxit d'ambdues manifestacions, realitzades al marge de l'esquerra institucional i dels sindicats cooptats pel poder, confirmen i reforcen el que fa temps és una evidència. S'està configurant un moviment real que connecta amb el sentiment popular, que encapçalen els més joves, que qüestiona l'ordre establert i que és expressió d'un profund malestar social que té arrels en la incapacitat del sistema per oferir alternatives a la immensa majoria. Tot indica que això no n'ha fet més que començar. La gran crisi econòmica que s'acosta està acumulant material altament inflamable i no són les mateixes èpoques del moviment antiglobalització. Una nova etapa s'obre i la reconstrucció d'una nova consciència de classe passa a primer pla. Aquí i ara, en l'Estat espanyol, la vinculació de les lluites nacionals i de classe marquen l'únic camí possible per a la reconstrucció del subjecte revolucionari.

Hi ha un camí obert, que està marcant el final d'una pseudo esquerra política i sindical, i ens convoca a organitzacions polítiques i a moviments socials de tot l'Estat a reconstruir el moviment obrer - nadiu i immigrant -, a crear formes d'organització que expressin la identitat rebel dels joves estudiants/treballadors precaris i, en especial, de les dones.

El mur conscienciosament erigit des de la Transició, amb la complicitat de l'esquerra institucional, entre la classe obrera de la resta de l'Estat i la de les nacionalitats - sobretot la de basca - pot començar a trencar-se. Les esquerdes objectives s'obren quan es debilita la capacitat de legitimació del sistema, especialment en moments de crisi; però no és suficient. Fa falta que l'esquerra revolucionària de l'Estat sigui, siguem, capaços d'erigir una nova consciència de classe, que llanci arrels entre la nova classe obrera, que integri al seu codi genètic el dret d'autodeterminació i que reconegui com a pròpies les lluites independentistes que s'enfronten a idèntics interessos econòmics i a un mateix aparell d'Estat.

èxit a la plantada

Tal i com estava previst, aquest cap de setmana s'ha organitzat a la zona de la Sallida una plantació forestal amb arbres autòctons. L'objectiu d'aquesta activitat era recuperar l'antic bosc de ribera que antigament hi havia en aquest tram, a la vora del riu Francolí. I de passada involucrar a entitats montblanquines en la recuperació del patrimoni natural de la vila.

Entre dissabte i diumenge van participar més d'un centenar de persones, entre els que destacaven membres del Cau, de protecció civil, del centre d'història natural i del Tilmar. A més de la presencia activa d'alguns del regidors de l'ajuntament.
S'ha aconseguit plantar unes 800 plantes, entre àlbers, sargues, gatells i freixes.

plegar samarretes

Aquest vídeo el vull dedicar a qui dijous va afirmar públicament que els nois no sabíem plegar correctament una samarreta. Com a mínim ara tenim una eina per aprendre.



i ja posats a "penjar" vídeos educatius aquí teniu com fer-vos una maquineta "plega samarretes".

Jornada Popular de Repoblació Forestal

Des de fa un parell d’anys s’estan portant a terme diverses actuacions a la zona de la Sallida, prop de l’aiguabarreig entre el riu Francolí i el riu Anguera, per tal de recuperar ambientalment l’únic espai natural humit que tenim a Montblanc i a la Conca de Barberà. La Sallida és una zona d’alt interès natural, a més de ser tradicionalment un indret estimat i de lleure pels montblanquins. En els darrers anys s’ha anat degradant a causa de la construcció de diverses infraestructures com les variants de les carreteres que circumval•len Montblanc. El projecte endegat té els objectius de recuperar ambientalment la zona, crear instal•lacions que potenciïn l’educació ambiental i el coneixement del medi, i apropar aquest indret de nou a la gent de Montblanc i la comarca.
Fins el moment, s’ha instal•lat un aguait d’ocells prop del pont de la Fusta, s’ha creat i senyalitzat un itinerari de natura entre el pont de la carretera de Prenafeta i el pont de la Fusta, s’ha eliminat la vegetació invasora com la canya i actualment s’està buidant la presa situada prop d’aquest pont per guanyar superfície d’aigües lliures i contribuir a la depuració terciària de l’aigua.
Els propers dies, 23 i 24 de febrer de 2008, entre les 9 i les 14 h, hi ha previst realitzar una plantació forestal amb arbres autòctons per tal de recuperar l’antic bosc de ribera que antigament hi havia vora del riu Francolí en aquest tram. L’actuació, que serà popular i amb personal voluntari, volem que sigui una festa de les entitats i la gent de Montblanc, per tot això us demanem la vostra col•laboració i us animem a participar-hi. El lloc i hora de trobada serà la depuradora de Montblanc, a les 8,30 del matí, i només cal que porteu una aixada perquè se us convidarà a tots a un esmorzar popular.

Desallotjat el gaztetxe Zazpi Katu de Bilbo

Ja fa un temps que des d'Euskal Herria només arriben noticies dolentes, o que ens deixen amb un regust agre i amb ganes de tornar a "la linea del frente" que cantaven els Kortatu.
I es que aquest matí, la Ertzaintza i la Policía local, han iniciat el desallotjament del Zazpi Katu que es troba a les escales Solokoetxe de Bilbo, al costat de l'antiga Herriko del "viejo".
Els bombers han intervingut en el desallotjament i han tirat la porta d'entrada de l'edifici.

Un jove s'han enfilat a la teulada de l'edifici mostrant la seva resistència al desallotjament. Després de romandre allà durant un temps, la Policia l'ha obligat a baixar.
Moments després l'Ertzaintza ha practicat una càrrega contra la multitud congregada en els voltants del gaztetxe i dos joves han resultat ferits. Un d'ells ha hagut de ser traslladat a l'hospital per les ferides sofertes al cap.
Per la seva part, el Departament d'Interior del Govern basc ha assenyalat a Efe que una persona ha estat detinguda acusada de "falta de respecte" als agents.
L'Ertzaintza ha clausurat el gaztetxe i ha abandonat el lloc. Veïns del barri han realitzat una assemblea per informar de les mobilitzacions que duran a terme els propers dies en denúncia d'aquest nou desallotjament.



Per acabar només falta recordar el tòpic "un desalojo, otra ocupación"

Pobles de Catalunya

Aquest any, i per no perdre el costum, els nostres coneguts militants del partit popular han tornat a engegar una campanya a favor del bilingüisme. Que en el fons es una campanya encoberta més d'espanyolisme que lluita per una alineació a les postures i costums que ens son forans.
Però aquest cop des d'aquest modest bloc hem decidit ajudar-los i començarem a traduir tots els pobles dels països catalans a la digna llengua de Cervantes. No fos cas que algú es perdés per les nostres contrades per aquesta mania que tenim els catalans d'escriure totes les coses en català.

ací us deixo una llista per a que comenceu a fer boca

Girona (Gironès) a partir d'ara es dirà Vueltaola.

Santa Perpètua de la Mogoda (Vallès Occidental) a partir d'ara es dirà La Santa constante movida.

Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) a partir d'ara es dirà Demasiado limpio de cabritos.

La Pobla de Segur (Pallars Jussà) a partir d'ara es dirà Seguro que es pueblo.

Malgrat de Mar (Maresme) a partir d'ara es dirà A pesar del mar.

Igualada (Anoia) a partir d'ara es dirà Empate.

Capellades (Anoia) a partir d'ara es dirà Curitadas.

Espot (Pallars Sobirà) a partir d'ara es dirà Anuncio.

Falset (Priorat) a partir d'ara es dirà Mentirosillo.

Badalona (Barcelonès) a partir d'ara es dirà La ola despistada.

Tavèrnoles (Osona) a partir d'ara es dirà Baretos.

Caldes de Malavella (Selva) a partir d'ara es dirà Calores de mala vieja.

Tortosa (Baix Ebre) a partir d'ara es dirà Osa doblada.

que va passar a Bilbo?

Diuen que una imatge val més que mil paraules.

Els judicis sobre ETA generen dubtes

L'altre dia el portal vilaweb va publicar aquesta noticia tot acompanyada d'un petit video. En la qual deia que el Col·legi d'Advocats de Barcelona, Justícia i Pau i observadors internacionals posaven en dubte els darrers judicis per pertinença a ETA. En aquest vídeo podeu veure els dubtes que els generen el procés 18/98,que va tancar Egin i empresonar 33 persones.

La Policia espanyola deté 14 representants abertzales

Sembla la història de mai acabar. Els demòcrates espanyols continuen detenint a representats de l'independentisme basc. La Policia espanyola, a instàncies del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, ha arrestat aquesta matinada a Bizkaia, Gipuzkoa i Nafarroa 14 membres de l'esquerra abertzale que el magistrat acusa de delictes "d'integració", "col·laboració" i "associació il·lícita". Els detinguts, incomunicats, han estat traslladats a Madrid.

Entre els arrestats es troben els membres de l'esquerra abertzale Karmelo Landa, Mikel Etxaburu i Karmele Aierbe que ahir van anunciar a Bilbo una jornada de vaga general que va ser convocada per a aquest pròxim dijous contra la "repressió judicial, política i policia". Landa va ser detingut al seu domicili de Bilbo i Aierbe, a Ataun. Se sap que Etxaburu ha estat arrestat a Bizkaia. Sembla que la justícia espanyola els volgués premiar per la seva decisió de sortir a donar la cara davant la premsa i explicar la situació actual a euskal herria

També han estat detinguts els membres d'EHAK Jesús María Agirre i Sonia Jacinto (aquesta última a Errenteria), a qui el passat dia 6 el magistrat els va imputar (al costat del president d'aquesta formació, Juan Carlos Ramos) un delicte de "col·laboració amb Batasuna i un altre "d'associació il·lícita".

El delegat del Govern espanyol a Nafarroa, Vicente Ripa, ha assegurat que José Manuel Jurado, exregidor d'EH a Atarrabia, ha estat detingut al seu domicili d'Arraitz-Orkin, a la vall d'Ultzama, on la Policia espanyola s'ha apoderat d'un ordinador i diversa documentació.

Per una altra part Peio Gálvez, d'EHAK, va ser arrestat al seu domicili d'Urretxu després que els cossos policials retinguessin el seu germà a prop del domicili de la seva mare, a Zumarraga, perquè li indiquessin on vivia el detingut.

Així mateix, la Policia espanyola ha arrestat aquesta passada matinada a Cordoba a la membre de l'esquerra abertzale Nuria Alzugarai, després d'haver estat visitant un pres polític, segons Askatasuna.

El polític independentista Aitor Aranzabal ha estat arrestat a Bergara; Eusebio Lasa a Errenteria; Mikel Garaiondo a Leitza; el membre d'EHAK Joseba Zinkunegi a Elgoibar, i els exregidors de Batasuna Josetxo Ibazeta i Iñigo Balda, a Donostia.

Segons fonts jurídiques citades per l'agència espanyola Efe, Garzón imputa delictes "d'integració i col·laboració amb organització terrorista", "associació il·lícita", i els atribueixi un "paper" de "dinamitzador" de les acitvitats d'EHAK.

EITB ha informat que els detinguts han estat traslladats Madrid per ser interrogats per la Policia espanyola i es preveu que dimecres compareguin a l'Audiència Nacional. Fins llavors romandran en sota el règim d'incomunicació

"Astérix en els Jocs Olímpics"

El passat divendres van estrenar l'ultima pel.licula de l'Obèlix. Aquest cop ens haurem de "fer fotre" i anar a veure la versió en castellà, ja que no han traduït cap còpia al català. Però ni aquest fet ens aturarà per veure aquesta nova versió en cel·luloide dels millors personatges del còmic.


Aquesta nova pel.licula està inspirada en el llibre "Astèrix als Jocs Olímpics" i tracta de quan Lunàtix s'enamora de la princesa Irina i Astérix i Obélix li ajuden a aconseguir el seu amor, intentant proclamar-li campió dels Jocs Olímpics, tasca en principi gens complicada per a la parella de gals. El problema sorgeix quan s'assabenten que les regles prohibeixen utilitzar qualsevol tipus de poció i haurien d'enfrontar-se a Brutus sense la inestimable ajuda de Panoràmix.



Tot donant voltes pel YouTube he trobat aquest tràiler que ens pot ajudar a treure el mono abans d'anar a veure-la a la gran pantalla.

"No ens parareu. Independència"

Un dia més hem sigut testimonis de com els partits espanyols porten a terme allò que ells anomenen democràcia. I no contents amb empresonar gent per les seves idees avui han posat tots els mitjans per impedir que milers de bascos es manifestessin.
L'Ertzaintza ha realitzat un gran desplegament policial als carrers més cèntrics de Bilbo per impedir que milers de manifestants fessin pública la seva oposició a les suspensions decretades per Baltasar Garzón. La Policia autonòmica ha obeït les ordres del magistrat espanyol i, després de carregar contra els manifestants, ha detingut quatre persones. Una d'elles ha estat traslladada a l'hospital de Basurto.
Un cop més el PSOE ens ha explicat com ell entén la resolució del conflicte a Euskal Herria, mentres els dirigents del PNB enviaven els seus fidels policies a esbatussar gent. Com ja van avisar ahir dirigents abertzales, el PNB es el veritable responsable dels avalots, per quedar-se de braços plegats davant de la violació dels drets polítics i civils de milers de ciutadans bascos.

Garzón imputa "col·laboració" també a tres membres d'EHAK

Aquesta obsessió d'emportar-se per davant i cap a la presó als diferents membres de l'esquerra abertzale no té aturador. El jutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón ha ampliat la seva ofensiva imputant també un delicte de "col·laboració amb organització terrorista" i "associació il·lícita" a tres membres d'EHAK, tal com va fer ahir amb tres representanates d'ANV. Els imputats són el president de la formació, Juan Carlos Ramos, i Jesus Mari Agirre i Sonia Jacinto. A més, amenaça amb repetir aquestes accions contra dues parlamentàries.

No se perqué però després d'assabentar-me de la noticia he pensat en aquell poema d'en Martin Niemöller, que molt sàviament en feia esment l'altre dia en Xavier Quartiella.


Quan els nazis van vindre a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van vindre a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van vindre a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van vindre a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.

Una abraçada per tots els que s'amaguen clandestins entre tanta gent

Avui mateix el jutge Garzón a donat una pasa més en l'ofensiva contra l'esquerra abertzale tot imputat tres dirigents d'ANB pel delicte de col·laboració amb ETA i d'associació il·lícita, perquè considera que han participat en el finançament de Batasuna. Els imputats són el president de la formació, Kepa Mirena Bereziartua, la responsable dels comptes, Alane Arocena, i el secretari general, Antxon Gomez. Tots tres havien al·legat davant del jutge en contra de la il·legalització.

Després de sentir aquesta noticia no he pogut evitar recordar una estrofa de la cançó de Bob Marley que titulava "Redemption Song" i que tant magistralment va traduir i adaptat l'Alex dels Inadaptats. I que deia quelcom com:

I quants somnis ens negaran, companys,

quant de temps ens ho mirarem?
ningú pot fer sentir-te lliure,
ho has de fer tu mateix...
Una abraçada per tots els que s'amaguen
clandestins entre tanta gent
a trenc d'alba l'amor creix,
resistiu sempre ferms...

Ací us deixo un tall de vídeo per si voleu acabar d'entendre la cançó



si no teniu prou també us deixo la versió del Cesk Freixas.

La Policí­a espanyola deté Pernando Barrena i Patxi Urrutia per ordre de Garzón

Agents de paisà de la Policia espanyola han detingut aquest matí el dirigent abertzale Pernando Barrena a Berriozar, localitat en la que resideix i a Patxi Urrutia a Iruña. La Policia busca en aquests moments Unai Fano per procedir al seu arrest. Les detencions han estat ordenades pel jutge Baltasar Garzón, que els acusa "d'integració en organització terrorista per reiteració delictiva per continuar actuant en nom de Batasuna".
Es una vergonya la política repressiva que porten a terme els espanyols en els darrers mesos. S'omplen la boca amb paraules com democràcia i el que fan es intentar callar la boca a unes idees. I tal i com han declarat avui mateix gent de LAB aquestes noves detencions són una altra "vuelta de tuerca" a una escalada repressiva que continua incidint en un pols polític on la clau està situada en el caràcter i continguts d'un nou cicle polític a Euskal Herria.
Aquestes detencions només es poden entendre com horror jurídic i es massa significatiu que l'acte tingui com a referència un acte polític on es van presentar els preacords i perquès de la ruptura de les converses polítiques de Loiola. Es evident que tant el PSOE com el PNV tenen pànic a que la gent conegui d'un cop que es va tractar a les trobades de Loiola.

No va poder ser


La sort li ha estat massa esquiva al conjunt de Ziganda aquesta nit en el Camp Nou. Després d'aguantar les escomeses del Barça durant molts minuts i, fins i tot, posar en problemes a Valdés en els compassos finals, se n'ha trobat amb un gol en el minut 87, fruit d'un rebot que ha empalmat Xavi sense que Ricardo pogués fer res. Intensa feina del conjunt de Ziganda que ha merescut un premi en forma de punt en la seva visita a Barcelona, però aquest any molts són els esdeveniments adversos contra els quals li està tocant lluitar al conjunt rojillo.
Podríem dir que avui Osasuna es mereixia quelcom més que aquesta pírrica desfeta, però ja esta vist que aquest any estem condemnats a perdre partits en els últims minuts i de formes sorprenents (quan no es un penal injust es un rebot, quan no es un all es una ceba)

Però cal veure la part positiva d'aquesta nit i que no es un altre que podré seguir anat a casa de l'Albert a veure partits de futbol.

Si....

Ja fa gairabé una setmana que no escric ni una trista línia en aquest bloc. I no es per falta de ganes o per manca de trobar un tema interessant, es simplement que la bogeria de vida que porto no em dona un sospir. I la veritat es que no em queixo, ja que realment estic fent el que m'agrada, sinó que no trobo el moment per aturar-me davant de l'ordinador.
Es dir que aquest cop tornaré a anar per lo fàcil i deixar escrit un poema del Kipling, que ja fa uns anys van musicar extraordinàriament els esquirols, i que a més li vull dedicar a en Xavi per donar-li les gràcies per escriure una opinió en el meu bloc.

Si

Si t'aguantes ferm en el teu lloc quan al teu voltant, trontollen i et diuen boig.
si la fe que tens et van negant i saps excusar els seus dubtes
si esperant no deixes que l'espera et cansi mai. Si prens mesura a l'anhel.
Si qui t'ha enganyat no rep engany, ni qui t'ha odiat, rancúnia.

Si ets un bon jan, sense l'afany de ser millor en aparença.
Si tot parlant no vas inflant tot el que saps i deleges.

Si t'alliberes al somni i el somni no t'esclavitza.
Si penses i el pensament no et posa morral ni brida.

Si el triomf trepitges o et trepitja el daltabaix i amb cap dels dos no vols joc.
Si pots fer sentir el que tu has cantat quan amb boca falsa ho canten.
Si a la sort d'un dia jugues tot el que has guanyat i en perdre prens nou alè,
bo i recomençant la feina amb les mateixes eines.

Si el nervi tens i el cor fidel no t'abandonen quan lluites.
I aguantes ferm, del cos malmès, tota la força del muscle.

Si camines entre els pobres i pots fer-ho tal i com ets.
Si amb un rei mantens conversa, i ell és ell i tu ets qui ets.

Si no et fa ferida cap paraula ni cap gest.
Si et dónes tal i com ets.
Si fas del minut seixanta brins amb la teva pròpia saba.

Tot el que veus, tot el que sents, tot el que palpes és terra.
pren-la fill meu, que ets l'hereu, seràs un home de veres.

Jaume I, 800 anys

Tal dia com avui de fa vuit-cents anys va néixer a Montpeller el rei Jaume I el Conqueridor. Per tot el país es preparen nombroses celebracions per recordar aquesta data, com desfilades a València o llegides populars del "Llibre dels fets" a Ciutat de Mallorca.

Divendres passat en Vicent Partal des del seu bloc feia una crida a tots els blocs per reproduir en aquesta data un fragment de la seva obra el Libre dels feits i la imatge del Penó de la conquesta que es conserva a l'Ajuntament de València.
Era molt difícil tria un sol fragment, entre altres coses per les dificultats que comporta llegir en català antic, i per això he triat un tros que apareix la vila de Montblanc.

107. E quant uench que fo el dia clar recollim nos en les galees, e entram nosen regatan al port qui es plaia de Terragona: e les gents de la vila acuyliren nos alegrament, homens e fembres, e ab senyeres. E quant nos haguem menjat, e la roba tota treyta de les galees que hauien nostres homens, e els mariners, leuas uent de lebeg, e feu lo tan fort que les galees que estauen fortes denant lo603 qual feu larquibisbe Nesparech, e ha nom sent Miquel, e en cada galea hauia604 •III• homens, los •IIII• ne moriren, e estorçeren ne los •II• E aqui nos mostra gran miracle nostre Senyor. E quan haguem estat en Terragona anam nosen en Montblanch, et a Leyda, e en Arago, e si neguns homens del mon podien be acuylir lur senyor ab prosessons, e ab alegria, e ab gran plaer, per tot loch on passauem, els ho fayen a nos, e grayen a Deu tot lo be que Deus nos hauia feyt.

Els diners

Avui tot repassant el correu, que tenia molt endarrerit, he ensopegat amb un proverbi que no només m'ha fet pensar molt sinò que m'han vingut ganes de compartir-lo amb tothom. Es per això que el deixo "penjat" al bloc.

Els diners poden comprar una casa, però mai una llar
els diners poden comprar un rellotge, però mai el temps
els diners poden comprar un llit, però no un somni
Els diners poden comprar un llibre, però no el coneixement.
Els diners poden pagar un metge, però no la salut.
Els diners poden comprar posició, però no respecte.
Els diners poden comprar sexe, però no l'amor.
Els diners poden comprar sang, per no.....la vida

Carnaval 2008

Per fi s'ha fet public el cartell de carnestoltes d'aquest any. I com no podia ser d'una altra forma, ho han dedicat al personatge més estrafolari i més fàcil de caracteritzar d'enguany. I no es una altre que les conegudes actuacions dels membres de la nostra policia local.

Els somnis

Fa molts anys el gran escriptor Edgar Allan Poe va dir quelcom com "Els que somien de di­a tenen coneixement de moltes coses que als que somien de nit se'ls escapen. "

En els moments més dolços que ens vénen a la memòria és, normalment, fàcil trobar a prop, en la nostra imatge, algú que s'apropa, ens somriu, fa vibrar alguna cosa dins de nosaltres i, generalment, recordem sempre la seva olor. I normalment els somnis tenen els seus orígens reals en algun fet viscut durant el dia o com a molt en moments molt propers.
I es aquesta unió que tenen els somnis quan estàs despert amb els somnis de nit que es fan més humans i que ens ajuden a somriure contínuament. Pots somiar despert i estar jugant a esquivar tolls i a la nit somiar que passeges per un carrer tot agafat de la ma.

Nou Centre Social Okupat a Lleida

Fa unes setmanes, a Lleida, va ser alliberat un nou espai social que tal i com diuen ells i elles en el seu manifest:«Hem alliberat aquest espai perquè busquem alternatives a aquesta societat, alternatives creades per nosaltres mateixes. Hem alliberat aquest espai perquè no tenim cabuda ni en volem tenir a la vostra societat malalta. Hem alliberat aquest espai perquè volem dictar les nostres pautes, basades en el pensament crític, la solidaritat, el respecte, l’antiautoritarisme, ... valors inexistents al vostre sistema. Neix així el CSO La Chispa, carregat de força i ràbia!!»
El dissabte 19 de gener, durant tot el dia, hi haurà la inaguració. A les 17 hores hi haurà pintxos i presentació.

Qui ho anava a dir

Fa molts anys aquest nen que s'amaga en la foto i nascut al Clot es va prometre a ell mateix que arribaria molt lluny. Després d'hores de gatejar com un boig va aconseguir-ho i va arribar al ben mig del menjador; des d'aquell dia ha sigut fidel a aquesta promesa i ha lluitat fins al final per tot allò que volia i creia just.

Avui pot ser un gran dia

Avui fa ja nou dies que vaig tenir l'última conversa d'alçada amb el gran mestre Yoda, o d'aquesta forma m'agrada anomenar-lo. Aquell gran dia, que per fi vaig aconseguir posar paraules a unes idees que em perseguien, vaig decidir fer cas a tants savis consells i sobretot llevar-me cada matí amb una cançó al cap. La cançó no era un altre que "Hoy puede ser un gran día" i em sembla absolutament increible, motivadora, inspiradora i creadora d'estats de felicitat a qui l'escolta.




"Hoy puede ser un gran día. Plantéatelo así,aprovecharlo o que pase de largo, depende en parte de ti. Dale el día libre a la experiencia para comenzar, y recíbelo como si fuera fiesta de guardar. No consientas que se esfume, asómate y consume la vida a granel. Hoy puede ser un gran día, duro con él. Hoy puede ser un gran día donde todo está por descubrir, si lo empleas como el último que te toca vivir. Saca de paseo a tus instintos y ventílalos al sol y no dosifiques los placeres; si puedes, derróchalos.
Si la rutina te aplasta, dile que ya basta de mediocridad. Hoy puede ser un gran día date una oportunidad. Hoy puede ser un gran día imposible de recuperar, un ejemplar único, no lo dejes escapar. Que todo cuanto te rodea lo han puesto para ti. No lo mires desde la ventana y siéntate al festín. Pelea por lo que quieres y no desesperes si algo no anda bien. Hoy puede ser un gran día y mañana también."

....... sincerament crec que avui ha sigut un gran dia i demà encara més.

Tornen les tortures

Qui no ha viscut en pròpia pell segurament li costa molt imaginar-ho. Però en aquest fotut estat que ens té en la situació d'angoixa i manca real de llibertat hi han coses que no han canviat, i estic parlant en el fons de les fosques cel.les de les comissaries.
Sense anar gaire lluny ahir ens vam assabentar d'un nou "probable" cas de tortures. Setze hores després que la Guàrdia Civil capturés als lesakarras Mattin Sarasola i Igor Portu, aquest últim ingressava a la U.C.I. de l'hospital Donostia amb un informe mèdic de gravetat. El jove presentava un pulmó perforat, una costella trencada, hemorràgia a un ull i hematomes per tot el cos. La versió oficial va arribar de la mà de Rubalcaba, que no va fer sinó donar més dubtes al voltant a l'esdevingut en el transcurs de la incomunicació. I com passa sempre les fonts "oficials" de la policia intentant justificar-ho amb excuses ridicules, perquè no es pot entendre d'una altre manera que diguin que el pulmó el te foradat fruit de caure a terra durant la detenció.
Per rematar el desgraciat i desagradable fet, avui ens diuen que Mattin Sarasola presentava un estat "escandalós" amb lesions externes, segons fonts judicials citades per "El Mundo", que detalla que el jove lesakarra va ser traslladat a Madrid "fortament contusionat" i que el jutge Fernando Grande Marlaska ha autoritzat avui allargar el període d'incomunicació, a petició de la Guàrdia Civil.
I des de aquest modest bloc em pregunto quan s'acabaran les banyeres, els cops amb tovalloles mullades, les porres i aquest llarg etcètera d'eines utilitzades per "aconseguir informació"

Iruña es encara heavy metal

Ara mateix acabo de tornar d'un viatge llampec a Iruña (EH). Un viatge que en el fons necessitava per a carregar piles i encetar amb ganes la setmana que s'acosta, que en el fons ha de ser l'inici dels bons propòsits promesos entre gotims i kalis la nit de cap d'any.
Jo esperava trobar la força entre les tapes de la Herriko, o en l'entrecot del cafè Iruña, o comprant una suadora a la botiga de l'askapena, o en moments nostàlgics al carrer de l'estafeta, o plorant en el solar del gaztexe, o fent zuritos en qualsevol bar.
Doncs NO. La força la he trobat en un calendari d'un bar situat davant la font Navarrería. Estic segur que en la propera reunió de feina em vindrà al cap aquesta imatge i em donarà força.