el 12-O del 99

Tot i fer gairebé deu anys dels fets del 12-O del 99, jutjats encara exigeix executar les sentències per alguns encausats. Són condemnes de dos anys de presó per una banda i una pena multa de 1800 euros per l'altre. S'està demanant l'auto de suspensió pels dos anys de presó, encara que no és segur que el donin perquè queda pendent la pena multa. En cas de no pagar la pena multa, també es convertiría en pena de presó, en aquest cas 1800 euros equivalen a cinc mesos de presó, que a interpretació de certs jutges es podrien sumar als dos anys. És el risc que corren aquestes dues persones, que no volen pagar aquesta pena multa entenent que és un xantatge al que els vol sotmetre l'estat. Aquesta postura es vol enmarcar dins l'iniciativa que sorgeix d'una assamblea de persones condemnades a pagar penes multa per diversos motius polítics, usurpació, desobediència civil, participació en mobilitzacions..., i no volen ferho, proposant una campanya d'insubmissió a les penes multa.

Aquest col·lectiu entén que les penes multa «condemnen la dissidència i la pobressa» i «omplen les arques de l'estat i enriqueixen la seva maquinària represiva».
- info: alespenespunyalades.blogspot.com

Els Inadaptats esmolen l'Eina

Un mot de ressonància obrera i popular. Eina, serà el nom que prendrà la formació de Vilafranca del Penedès per emprendre una nova etapa de la seva carrera. El grup està gravant els temes del primer treball discogràfic als seus propis estudis de l'Ateneu Popular X, amb el guitarrista Trashoo actuant de mestre de cerimònies de l'enregistrament. “Volem que el primer disc vegi la llum abans de l'estiu, per començar a fer directes durant aquest mateix 2008”, explica Bull, el baixista de la formació. Tot i que la banda no té discogràfica ni data de sortida prevista per el seu treball, Bull afirma que “ja tenen una seixantena de cançons”. Inadaptats es va dissoldre l'any 2005 i des de llavors els seus components han militat en projectes com Roig (banda formada per Bull i Jokin, l'altre guitarrista del grup) Answer (històrica formació en què s'ha integrat el bateria Xavi “Cholbi”). Durant el 2007 han combinat els bolos dels seus respectius projectes amb els assajos amb Eina. En l'aspecte musical, poques coses se saben encara d'aquesta nova proposta: “Volem que la gent valori el resultat per ella mateixa i no condicionar-la”, diu Bull. En tot cas, sí que haurà una evolució clara respecte al Metal, el Hip-hop i el Punk que practicaven Inadaptats.


Fins que l'any 2005 van retirar-se, els Inadaptats van canviar el panorama musical amb la seva aposta per un rock dur influenciat per bandes com Negu Gorriak. Ara els Inadaptats creen Eina, que treu al mercat el seu primer treball, l'Art de la Guerra. En aquest Enderrock TV podeu veure com sonen les cançons d'aquest nou llibre-disc, basat en el clàssic del pensament xinès Art de la Guerra, que ells interpreten des del marxisme.

MAQUIS OFENSIVA CONTRA L’OBLIT

Ja s'he ha fet public les activitats que organitzen la gent de "les trinxeres" aquest estiu en homenatge als maquis.

MAQUIS ’08 - 5ª OFENSIVA CONTRA L’OBLIT

Alt Urgell i la Cerdanya, 18,19 i 20 de Juliol

Des del dia 1 al dia 18 de Juliol, hi haurà la exposició
“10 anys de Marxa Homenatge als Maquis” a l’Ateneu Popular (c/ Canonges de la Seu d’Urgell).

La Seu d’Urgell, Divendres 18 de juliol

A les 20:30 h al Centre Cívic del passeig, presentació del llibre Clandestinos. Los Maquis contra el franquismo amb la presència de la seva autora Dolors Marín i del també historiador Pep Cara.

Bellver de Cerdanya, Dissabte 19 de juliol

Alberg la Bruna -Pla de Codina, 2- (afores)

* 9:00 h : Arribada i instal·lació. * 10:30 h : Xerrada-col·loqui “La Dona al Maquis” a la sala d’actes, a càrrec dels historiadors Pep Cara i Dolors Marín. * 12:30 h: Documental sobre els Maquis. * Durant tot el cap de setmana hi haurà l’exposició “10 anys de Marxa Homenatge als Maquis”. * 14:00 h: Dinar. * 16:00 h: Ruta dels Maquis comentada per dos guies. Tindrem dos opcions a triar, l’opció curta de 4km i la llarga de 8 km (apte per tots els públics). * 20:30 h: Sopar. * 22:00 h - 24:00: Concert al Pub Vell, c/ Batllia de Bellver de Cerdanya, amb: El Ataque de la Basura Radioactiva (punk electrònic - Karcelona). Entrada gratuïta.

Bellver i Martinet, diumenge 20 de juliol

* 8:00 h: Esmorzar. * 11:00 h: Ruta comentada als Bunquers de Martinet. * 13:00 h: Final Maquis’08

Memòries de Maria Badia

Es un plaer informar-vos des d'aquest bloc que el proper diumenge 8 de juny, a la Sala Polivalent de l’Antic Hospital de l’Espluga de Francolí, es presentarà una interesant biografia de Maria Badia escrita per la Carme Martí. I es que no cada dia surt a la llum la vida de l'avia d'una gran amiga. Es per això que us esperen a totes i a tots a les 12 hores.

Concentració Antifeixista a Torrent.

El proper 7 de juny el partit marginal de caire racista i obertament neonazi "Alianza Nacional" va a Torrent (Horta Sud) a fer de les seues. Ha convocat una manifestació de clar caire xenòfob i racista. Sota el lema " Por la justícia y el orden. Limpiemos Torrent", comparant com sempre immigració amb delinqüència. Aquesta manifestació té l'objectiu d'enrarir la convivència d'aquesta població del sud dels països catalans, ja que els lemes de la manifestació acusen i criminalitzen tot el col·lectiu d'immigrants, utilitzant-los com a cap de turc.

Només pretenen desviar l'atenció dels problemes reals de la nostra societat, i que la gent no descobreixi els vertaders culpables. Per això diferents col.lectius de l´Horta Sud sota el genèric "Antifeixistes de Torrent" em convocat una concentració amb l´intenció de fer clar el nostra rebuig a aquesta gent i les seues proclames racistes. La concentració festiva es farà una hora abans de la manifestació que volen fer els feixistes. Ací us deixo el cartell.

Máxima difusió! Nazis ni ací ni enlloc!!!

Mentrestant EUPV, ha declarat que considera “increïble” que Juan Manuel Soria, actual líder del partit d’ultradreta, Alianza Nacional, i condemnat a dos anys de presó per un delicte d'amenaces greus i extorsió a un capellà, sigui qui convoqui una manifestació a Torrent precisament contra la delinqüència i amb un lema racista com: “Basta de Inmigración. Menos delicuencia, más seguridad. Limpiemos Torrent”.

us deixo també el cartell de l'organització racista per a que us adoneu quin perfil polític i humà tenen aquesta gent

Montblanc a Polònia

Dijous passat davant de les càmeres de televisió i en un sopar informal l'expresident Pujol instruïa al seu fill, Oriol Pujol, sobre com tractar a la gent. No patiu que no són els originals, i són els actors del programa d'humor Polònia.

La curiositat d'aquest tall el trobem cap al final quan en pujol pare parla amb una montblanquina i li recorda haver-la vist en la inauguració de la piscina coberta de Montblanc. Em de reconèixer que l'humor d'en Toni Soler i els seus companys és molt fi i agut, ja que aquest magne projecte que volien realitzar l'antic equip de govern (CiU i PSC) no es va portar a terme mai. L'aprovació i assignació del projecte es va fer fa un any, dies abans de les eleccions, amb preses i malament. I el pasat febrer l'Ajuntament de Montblanc va fer marxa enrere i anul·lava la concessió per fer la piscina coberta.
Espero que l'Oriol no segueixi aquest consell que li donava son pare i el proper cop que es trobi amb una montblanquina li parli del casal d'avis a Sant Miquel o del parc d'ocells, només per nomenar algun dels inassumibles projectes dels convergents locals.

agressió racista a dos joves àrabs a Jerusalem

Avui tot navegant per la xarxa he tingut la desagradable sorpresa d'ensopegar amb aquest video. On es poden veure un nombrós grup de jueus integristes apallissant a dos joves.
Sense sortir del meu esverament m'ha vingut al cap aquella cançó dels SA que deia quelcom com "ahora quien es el asesino" "ahora quien mata sin piedad"....

S'ha mort l'advocat Sebastià Salellas als cinquanta-nou anys

Avui es un d'aquells dies que ja et lleves tot girat. I es que la notícia més comentada era la mort de l'advocat Sebastià Salelles. Era d'aquestes persones que em feia sentir que la gent de l'esquerra independentista, així com la de diversos moviments socials, no estem tan sols.

En Sebastià, al igual que la gent del col·lectiu Ronda, eren d'aquells advocats que donaven la cara per totes aquelles causes que creia justes Tenir una persona com en Sebastià Salelles al nostre costat, canvia força el panorama!

De la mateixa que han fet altres companys en el seu bloc reprodueixo la nota de condol d'Endavant (OSAN) que expressa força bé el sentiment de molta gent.

"Avui, 28 de maig de 2008, ens ha deixat en Sebastià Salelles, advocat de les causes de la justícia i la llibertat, defensor dels drets nacionals del seu país, i dels treballadors i pobles d'arreu.

Des d'Endavant, i des del conjunt de les persones i organitzacions d'esquerres i independentistes dels Països Catalans, tindrem sempre present el record d'aquest lluitador infatigable, que no va dubtar en dedicar molts dels seus anys a defensar davant dels tribunals espanyols a militants independentistes, lluitadors anticapitalistes i immigrants, a totes les persones que patien i lluitaven contra un Estat capitalista i opressor.

Avui ens ha deixat en Sebastià Salelles, però el seu record estarà present entre tots i totes les que el van conèixer, i continuarà visquent en els anhels de totes les persones que han lluitat, lluiten i lluitaran.
Endavant, organització Socialista d'Alliberament Nacional
Països Catalans, 28 de maig de 2008."

Investiguen una agressió a joves antifascistes en el Nucli antic d'Alacant

Una baralla en la porta d'un pub del Barri va acabar amb diversos ferits, un d'ells amb el timpà trencat.
El Cos Nacional de Policia d'Alacant investiga les circumstàncies d'una baralla ocorreguda el passat cap de setmana en el Nucli antic, en la qual diversos joves antifascistes van resultar ferits al ser agredits per una vintena de persones. Un membre de la Plataforma Antifascista d'Alacant que va presenciar l'altercat assegura que els agressors eren neonazis, però fins al moment la Policia Nacional no ha rebut cap denúncia formal en aquest sentit i l'únic ferit que estava en el lloc de la baralla quan va acudir una patrulla no va esmentar aquesta circumstància i va dir que li havien donat un cop en el cap. A aquest jove, d'uns 21 anys, li van rebentar un timpà, mentre que a un menor de 15 anys li van trencar una cella, segons el testimoni de la baralla, qui va assegurar que diverses persones més van sofrir contusions.
L'incident va ocórrer poc després de la mitjanit del passat dissabte en la porta d'un pub del carrer Cienfuegos. Segons el relat exposat a diversos diaris pel testimoni, havia cinc menors punkis en la porta d'un bar on es reuneixen membres de moviments antifascistes i de cop i volta van arribar més de vint persones que "van començar a llançar-los pedres i quan es van cobrir els van donar puntades i cops amb pals". El porter del local va avisar de la baralla i altres persones van sortir en defensa dels menors. Van avisar al telèfon d'emergències 112 i va arribar la Policia al lloc, però els agressors ja s'havien donat a la fugida i només estava el jove al que van trencar el timpà. "Es van anar cantant un himne nazi i van baixar corrent fins a la Rambla, on es van pujar en unes furgonetes i van fugir", va explicar el membre de la Plataforma Antifascista. Aquesta persona assegura que la mateixa nit es va produir una agressió similar de caps rapats a dos marroquins en la zona de Campoamor.

Concentració davant del PSC de Reus per exigir l'alliberament del Franki

Reus per exigir l'alliberament de Francesc Argemí "Fanki", empresonat dos anys i set mesos per desobediència a l'autoritat i ultratge a un símbol espanyol, tot i que, la seva presència al lloc dels fets no ha estat provada. En aquesta ocasió, una cinquantena de persones s'han concentrat davant la seu del PSC de Reus, convocades per les organitzacions juvenils de l'Esquerra Independentista de la ciutat (Assemblea de Joves de Reus, Maulets Baix Camp i Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans). Durant la concentració s'ha llegit un manifest en que s'ha acusat el PSC de responsable de l'empresonament del jove egarenc i un cop més s'ha acusat l'aparell judicial espanyol de reprimir a les persones que lluiten per l'alliberament social i nacional dels pobles de l'Estat, posant com exemple, el Santi de Tarragona, els joves de les comarques gironines o l'esquerra abertzale.

L'acte ha començat a quarts de vuit del vespre davant la seu del PSC de Reus, ubicat a la cèntrica Plaça del Castell. A més, la concentració ha coincidit amb una reunió del partit en la qual hi han participar diferents regidors de l'Ajuntament, així com el propi alcalde, el qual ha quedat sorprès en guaitar pel balcó de la seu del partit.

La cinquantena de concentrats han cridat consignes en favor de l'alliberament del jove egarenc, així com, han qüestionat la condició democràtica de l'Estat espanyol. Durant la concentració, un militant de l'Assemblea de Joves de Reus, ha llegit un manifest consensuat pels tres col·lectius convocants en que es feia referència la crema de senyeres l'any passat a Reus, en que cap de les persones que van realitzar l'acció en van resultar multades. Amb aquest argument, el text del manifest denunciava la justícia espanyola com a òrgan repressiu dels moviments socials recordant altres processos judicials com els del Jaume Roure i l'Enric Stern, o el cas del Santi de Tarragona.

La concentració d'avui és el primer acte que organitzen conjuntament les organitzacions juvenils de l'Esquerra Independentista de Reus, les quals estan reunint-se periòdicament per endegar accions de sensibilització i denúncia com la realitzada avui al vespre.

Informació treta del portal Poble Viu

Enfrontament entre anarquistes i la Lliga Nord a Trento

El passat divendres a la tarda la Lliga Nord realitzava el seu reclutament de voluntaris per a les rondes ciutadanes a la ciutat de Trento. Igual que va ocórrer a Rovereto uns dies abans, un grup de 15 activistes anarquistes apareix amb pancartes i megàfons i va bloquejar el lloc de recollida d'adhesions. Els membres de la Lliga Nord, entre ells algun alt càrrec del partit van cridar a la policia, la qual va acudir al lloc però mantenint-se al principi distant dels fets. La situació aquest cop va pujar de to ràpidament, arribant aquesta vegada a l'enfrontament físic. Això va fer que la policia intervingués separant als grups, però no posant denúncies per aquest tema.
El lloc va quedar destrossat. El grup d'Anarquistes van ser identificats, però segons la policia l'única denúncia que tramitaran és per manifestació no autoritzada, però no per agressions, doncs pel que sembla qui perd el control i va donar el primer cop va ser un dels caps de la Lliga Nord.
La Lliga Nord ha condemnat el comportament dels anarquistes, així com s'ha queixat de la passivitat policial. Davant això l'alcalde de Trento els acusa de victimisme i de crear una atmosfera cada dia mes crispada, alhora que critica l'acció dels anarquistes. El partit de dreta federalista ha anunciat que la primera ronda, que havia de partir aquest dissabte a Trento queda suspesa per a evitar enfrontaments amb activistes llibertaris. Així mateix han assenyalat que quan surtin a patrullar serà sense avisar. Els mitjans de comunicació locals porten dedicant, aquests últims dies, diverses pàgines als enfrontaments entre Lliga Nord i anarquistes. Curiosament la informació donada per un dels principals periòdics regionals està sent bastant objectiva i no criminalizadora.

Ataquen la seu del Partit Comunista del País Valencià

Les finestres de la seu del PCPV a València han aparegut trencades a pedrades el matí del divendres 23 de maig. Segons la formació comunista, és el segon atac en poc de temps que pateix el local, situat en una zona cèntrica, sense que s'haja identificat ningú en cap ocasió. Aquesta organització ve denunciant des de fa temps l'escalada violenta de l'extrema dreta a València, i la manca d'eficàcia política i policial contra els qui ataquen els drets i els bens dels qui no pensen com ells, i ha aprofitat per exigir que no es permeta la manifestació d'AN a Torrent.

Dintre d'aquest clima s'emmarca també la manifestació que el partit feixista Aliança Nacional que ha convocat en la localitat de Torrent sota el lema Limpiemos València, limpiemos Torrent”. No sorprèn que delegació de govern s'estigui plantejant permetre aquest acte feixista-racista i xenòfob, que hauria de ser prohibit.
Madrid, Donostia, Iruña, Bilbo, Gernika, Gasteiz, Granada, Cangas, etc... són alguns dels llocs on el govern de l'estat espanyol, amb l'ajuda dels governs titeres de torn, han autoritzat actes feixistes-racistes en els ultims anys...

Azagra

Avui es un d'aquells dies que val la pena recordar. Per tot el que estic recuperant, per les velles amistats, pels records i sobretot pel descobriment que he fet a ultima hora del vespre.

Tot buscant entre el munt de blocs que hi han penjats a la xarxa he trobat un que de sobte m'ha fet tornar a quan jo tenia setze anys; a l'època dels Kortatu al Nicaragua Rock, els calimotxos de Gràcia, les assemblees de la cel.lula de Poblet i els matins tot llegint a l'Azagra

I es que he tingut la sort d'ensopegar amb el bloc de l'Azagra (http://cazagra.blogspot.com/), un dels millors dibuixants de comic i que com molt be dien els Tijuana "Escondido trás su pinta de formal protesta y sobrevive dibujando sus manías su despiste no le impide llegar a estar al tanto de todas las movidas".

La Policia Nacional vexa i amenaça un militant de Maulets de Reus

Avui aquesta noticia, que per una altra banda no es nova, corria de boca en boca. Us deixo ací un escrit que he trobat en diversos blocs.

Avui a la 1 del migdia quan un jove militant de l’Assemblea de Maulets de Reus sortia de treballar del CEIP Marià Fortuny, on exerceix de monitor, ha estat aturat per dos agents de la Policia Nacional. Els agents li han demanat que s'identifiqués, tot i que, han reconegut al jove i l'han amenaçat de forma directe amb frases com “a ver si tienes huevos de decirme lo que me dijiste un día” i “el día que te encuentre sólo te voy a dar una de palos que vas a flipar”. El jove ha demanat als agents que s'identifiquessin en tres ocasions, però els agents s'hi han negat. No obstant, el jove ha identificat la matrícula del cotxe patrulla "CNP2165RG". Des de l'Assemblea de Maulets de Reus recorden que no és un cas aïllat, sinó que en els darrers mesos han succeït episodis semblants i que diàriament es produeixen discriminacions per qüestions lingüístiques o de nacionalitat. Per aquest motiu, exigeixen que les institucions corresponents actuïn perquè no es tornin a repetir escenes d'aquest tipus i han demanat la retirada de les "forces d'ocupació" dels Països Catalans.

Avui a la 1 del migdia quan un jove militant de l’Assemblea de Maulets de Reus sortia de treballar del CEIP Marià Fortuny, on exerceix de monitor, ha estat aturat per dos agents de la Policia Nacional. Aquests primerament, s’han quedat mirant el jove des de dins el cotxe patrulla. Després han optat per marxar i al cap de menys de dos minuts han tornat a aproximar-se al jove, realitzant una frenada brusca amb el cotxe, aturant-se just a dos metres, on el jove estava esperant el bus urbà per tornar cap a casa.

Els dos agents han baixat del cotxe ( amb matrícula CNP2165RG ha pogut observar de reüll l’identificat) i s’han dirigit al jove. Els agents han dit al jove que havien rebut una trucada informant que hi havia un jove que corresponia a les seves característiques físiques. No obstant, la descripció l’han fet a mesura que anaven observant el jove.

Per aquest motiu li han demanat que s’identifiqués. Tanmateix, abans que el jove entregués el seu document d’identificació, un dels agents l’ha anomenat pel seu nom. El jove ha quedat sorprés d’aquest fet i l’agent ha continuat dient-li “Te acuerdas de mi” “Ahora que estás sólo no eres tan valiente que cuando vas con tus amigos”. El jove ha restat en silenci davant de l’amenaça i l’agent ha continuat dient “a ver si tienes huevos de decirme lo que me dijiste un día” i “el día que te encuentre sólo te voy a dar una de palos que vas a flipar”.

El jove ha respòs demanant a l’agent que s’identifiqués, però l’agent no ha volgut identificar-se adduint “tu no eres nadie para que me tenga que identificar”. El jove ha insistit en que s’identifiqués i de nou l’agent li ha respòs “No. No te entiendo”. El jove li ha contestat en castellà dient-li “puede enseñarme su número de placa”, motiu pel qual l’agent li ha contestat en català “jo sóc més català que tu perquè jo sóc igual de català que espanyol”.

El jove ha tornat a insistir en que s’identifiqués i els agents s’hi han negat de nou i han pujat al cotxe. Abans de marxar, un dels agents l’ha amenaçat dient “pues ya nos veremos”.

Per aquest motiu, des de l'Assemblea de Maulets de Reus, recorden que no es tracta d'un fet aïllat, sinó que no sols membres de l'assemblea han estat víctimes d'amenaces policials, sinó que hi ha desenes de ciutadans/es de Reus que han estat víctimes de discriminació per qüestions lingüístiques o d'origen. Alhora, també remarquen que és una situació generalitzada arreu dels Països Catalans, el que els porta a considerar aquesta institució, així com moltes d'altres de caràcter estatal, com a "forces d'ocupació".

Concerts virtuals

Feia temps que no penjava cap vídeo musical i menys acompanyat de la lletra d'una cançó. I avui crec que ja a arribat el moment de recuperar aquella costum de que un cop a la setmana marxem de concert virtual.
Avui us deixo un grup de Reinosa (Cantabria) que ja porten més de deu anys dalt dels escenaris, encara que jo els vaig descobrir cosa de fa uns mesos. Aquesta gent es diuen la Fuga.



Pedazo de morón, he salido del bar y el coche se me va
Es que no veo nada, para colmo estos de aquí me van a hacer soplar
Señor agente: yo, yo no he bebido na
Señor agente: yo todavía puedo andar y privar

¿Dónde vivía yo? ¿dónde tendrá las llaves del sucio portal?
¿de quién será este coche? Donde estará el mío?
¿mi chica donde está?

Creo que la he cagao, mañana dejo de privar
Siempre termino igual: borracho, perdido, buscando el último bar.

Y cantar otra vez hasta que venga el sol
A chaparnos el bar, a quitarme el morón
Hoy la vuelvo a liar, mañana de bajón;
No me importa si duerme ella en mi habitación

¿Anoche que pasó? No suelo ser así, vaya careto hoy
tengo que cantar y no encontré la voz por la habitación
después de una canción todo marcha otra vez,
si te aburres ven, ¡quédate!

ací teniu la traducció una mica lliure:
Tros de xumada, he sortit del bar i el cotxe se'm va
És que no veig gens, a sobre aquests d'aquí em van a fer bufar
Senyor agent: jo, jo no he begut res
Senyor agent: jo encara puc caminar i privar
On vivia jo? on tindrà les claus del brut portal?
de qui serà aquest cotxe? On estarà el meu? la meva noia on està?
Crec que l'he cagat, demà deixo de privar
Sempre acabo igual: borratxo, perdut, buscant l'últim bar.
I cantar altra cop fins que vingui el sol
A tancar-nos el bar, a treure'm el xumat
Avui la torno a embullar, demà de baixada;
No m'importa si dorm ella a la meva habitació
Anit que va passar? No solc ser així, quin careto avui
he de cantar i no vaig trobar la veu per l'habitació
després d'una cançó tot marxa altra cop,
si t'avorreixes vine, queda't!

ACTE PER L’APOSTASIA COL·LECTIVA A SANTS

Un grup de veïns de Sants, reunits en assemblea, han pres la decisió d'apostatar de l’església catòlica de forma pública, col·lectiva i oberta a tothom que s’hi vulgui afegir.
La cosa pinta força interessant i a més han realitzat un manifest, que us deixo més abaix, en el qual elaboren tota una seria d'arguments prou treballats.

MANIFEST PER L'APOSTASIA
Nosaltres, un grup de veïns de Sants, reunits en assemblea, volem manifestar la nostra decisió de fer apostasia de l’església catòlica de forma pública, col·lectiva i oberta a tothom que s’hi vulgui afegir.

Les creences i els ritus religiosos i també l’ateisme, s’han de moure en el terreny estrictament personal. Per tant el fet religiós no ha de ser motiu d’especulació, mercadeig o manipulació per part de ningú.
Els aquí presents des de fa temps que ja hem apostatat de la religió catòlica de manera íntima i de forma particular sense haver-ho fet saber a la institució catòlica però creiem que degut a la postura de la jerarquia eclesiàstica, manifestem que volem fer l’apostasia de forma pública i col·lectiva per les següents raons:

1. Perquè a la jerarquia de l’església no li interessa el coneixement de la veritat sinó solament allò que li permet justificar el dogma de les seves creences i preservar els seus interessos particulars per tal de perpetuar-se, per exemple quan vol imposar les classes de religió a les escoles públiques i concertades o quan pressiona la societat anant en contra de lleis que propicien la llibertat individual (avortament, divorci, etc.)

2. Perquè no volem que ens comptin com a persones que formen part de la seva institució i també perquè estem en contra del manteniment de l’església catòlica amb diners públics com encara ara s’està fent.

3. Perquè els dirigents de la Conferència Episcopal, històricament, amb el seu integrisme, pretenen manipular i dirigir el pensament de la societat. Un exemple el tenim amb la COPE que difon calúmnies, alimenta odis i va en contra de la llibertat individual de les persones i dels pobles.

4. Perquè la posició de poder que encara té la jerarquia de l’església catòlica es basa en coartar la llibertat de TOTS els ciutadans, intentant imposar-nos les seves normes. En tot cas, l’església catòlica pot donar instruccions als seus seguidors, els catòlics, però no al conjunt de la societat.

5. Perquè la jerarquia de l’església catòlica espanyola va donar suport al cop d’estat de Franco i a la dictadura i encara no ha demanat perdó de forma pública per aquest fet.

6. Perquè l’estat Vaticà no ha subscrit alguns dels principals Pactes internacionals de drets humans, com són el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el seu primer Protocol i el segon Protocol destinat a abolir la pena de mort, la Convenció Internacional i el seu Protocol Facultatiu sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona i la Convenció Internacional sobre la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migratoris i les seves Famílies.

Per nosaltres, l’ateisme i el lliure pensament són alliberadors perquè retornen a l’individu el govern i la responsabilitat dels seus actes i el seu destí, fomenten la llibertat de pensament i la reflexió individual, i confien en el poder del coneixement. L’ateisme ensenya que cal valorar la vida a la terra, l’única que tenim, i recupera per a la persona l’orgull de saber-se propietària de les seves decisions, de les seves capacitats i de les seves possibilitats.

Pensem que la societat ha de ser el terreny de joc en el que hi càpiguen les diferents opcions i manifestem el nostre més profund respecte per a qualsevol opció personal que, en aquest sentit, puguin assumir els ciutadans. En definitiva, aquesta és la base de la societat laica: disposar d’un espai comú que permeti viure a cadascú segons les seves creences, sempre que aquestes siguin respectuoses amb totes les persones i amb els seus drets.

PER TOT AIXÒ, ACORDEM FER LA PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA PER L’APOSTASIA, EL PROPER DIA 29 DE MAIG DE 2008, A LES 19H. A L’ESPAI OBERT (C/VIOLANT D’HONGRIA, 71)

Es dóna el tret de sortida de l’Agenda 21 de Montblanc

La Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Montblanc, amb l’assistència tècnica de l'empresa Arda, han donat inici als treballs per elaborar l’Agenda 21 de Montblanc.

L’Agenda 21 de Montblanc estarà fonamentada en els resultats obtinguts en l’auditoria socioambiental del municipi i en les diferents accions proposades a través d’un procés de participació ciutadana. Com en d’altres poblacions de Tarragona que ja tenen en marxa la seva Agenda 21, el Pla d’Acció Local per a la sostenibilitat que sorgeixi del procés s’ha de convertir en l’eina que defineixi les polítiques de Montblanc en el futur.

Per tal de poder dur a terme un procés d’aquestes característiques es fa una crida a la participació ciutadana: tant de les associacions i de les entitats del municipi, com dels representants del sector empresarial, com dels ciutadans i les ciutadanes de Montblanc en general.

El tret de sortida es donarà el proper dia 7 de juny a les 19:00 hores amb la celebració d’un acte públic al Museu. En aquesta primera sessió s’explicarà tot el procés d’Agenda 21 de Montblanc: tant les diferents fases de l’auditoria socioambiental com el procés de participació ciutadana que s’endagarà amb l’objectiu d’obtenir una visió econòmica, social i ambiental del municipi.

Decàleg per a formar un delinqüent

El popular jutge de menors de Granada, Emilio Calatayud, conegut per les seves sentències educatives i orientadores, ha publicat un llibre 'Reflexions d'un jutge de menors' (editorial Dauro) en el qual insereix un 'Decàleg per a formar un delinqüent'. És molt interessant, i diu així:

1: Comença des de la infància donant al seu fill tot el que demani. Així creixerà convençut que el món sencer li pertany.

2: No et preocupis per la seva educació ètica o espiritual. Esperat que arribi a la majoria d'edat perquè pugui decidir lliurement.

3: Quan digui paraulotes, riu. Això ho animarà a fer coses més gracioses

4: No el renyis ni li diguis que està malament alguna de les coses que fa. Podria crear-li complexos de culpabilitat.

5: Recull tot el que ell deixa llençat: llibres, sabates, roba, joguines. Així s'acostumarà a carregar la responsabilitat sobre els altres.

6: Deixa-li llegir tot el que caigui en les seves mans. Cuida que els seus plats, coberts i gots estiguin esterilitzats, però no que la seva ment s'ompli d'escombraries.

7: Barallat sovint amb la teva parella en presència del nen, així a ell no li doldrà massa el dia que la família, potser per la seva pròpia conducta, quedi destrossada per a sempre.

8: Dóna-li els diners que vulgui gastar. No vagi a sospitar que per a disposar del mateix és necessari treballar.

9: Satisfés tots els seus desitjos, apetits, comoditats i plaers. El sacrifici i l'austeritat podrien produir-li frustracions.

10: Posat de la seva part en qualsevol conflicte que tingui amb els seus professors i veïns. Pensa que tots ells tenen prejudicis contra el seu fill i que de debò volen fastiguejar-lo.

èxit de participació a Amposta

Avui,com no podria ser d'una altre manera, el poble ho ha deixat bastant clar. I es que aquest matí gairebé 30000 persones han omplert de blau els carrers d'Amposta per a dir als nostres governants que els transvasaments (Tots) NO són la solució.
Caldria fer menció que pels carrers d'Amposta podíem trobar gent vinguda de tot arreu. Hi havia molta gent de les terres de l'Ebre, però fins a Amposta s'han acostat gent de Barcelona, del país valencià, de totes les comarques tarragonines, de l'Aragó......
També hi havia molta gent vinguda de la Conca, i em pogut veure alguna de les cares més conegudes de la nostra vila ducal. La llàstima que aquesta mateixa gent no es manifesta a Montblanc per reclamar que no volem l'aigua de l'Ebre, la vergonya es que es manifesten avui però no diuen res del transvasament que arriba a Montblanc, la indecència es que avui cridaven en contra del transvasament i no fan res per a que per les canonades montblanquines no corri aigua de l'Ebre.

Gustau Moreno ha penjat un vídeo de la manifestació al seu bloc, La Marfanta. Que de fet es la millor manera d'explicar el que em viscut aquest matí. El teniu a continuació:

Ens veiem a Amposta

Manifest blocaire contra el transvassament

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.

• Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

• Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalinització.

• Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.

• Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.

• Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Sequera al Pantà de Siurana II

Avui he aprofitat que era festa a Lleida, i aquesta tarda m'he acostat al pantà de Siurana. No havia anat des del 24 de Març i tenia molta curiositat de saber com havia afectat les ultimes pluges.

I es evident que ha pujat el nivell de l'aigua. I a més la cosa pinta bé ja que encara falta tota l'aigua que ha caigut dalt la muntanya i que baixarà via el Siurana. Però a pesar de tot això no ens enceguem perquè no podem cantar victòria.

Ara més que mai em de cridar fort en contra de qualsevol transvasament i em de lluitar més que mai per una nova cultura de l'aigua. Que s'ha d'entendre d'un cop que la solució no es trobar aigua d'allà on sigui, sinó es tracta de no llençar-la a piscines privades, jardinets, furats de les canonades....

Cicle de Xerrades sobre la Guerra del Francès

El Consell Comarcal de la Conca de Barberà, en col·laboració amb el Centre d'Estudis de la Conca, el Museu Comarcal i diversos ajuntaments de la comarca, ha organitzat un cicle de conferències sobre la Guerra del Francès (1808-1814), per commemorar el seu bicentenari. D'aquest mes de maig a l'octubre s'han convocat cinc xerrades a Montblanc, algunes de les quals es repetiran a altres municipis que ho han sol·licitat.

Prèviament, però, els treballs s'exposaran en el marc d'aquest cicle de deu conferències. La primera serà el pròxim divendres 16 de maig a les vuit del vespre a la sala d'actes del Museu Comarcal a Montblanc, sota el títol 'Els desastres de la guerra al Camp de Tarragona i Conca de Barberà'.

Ací teniu el calendari previst de totes les conferencies que es faran a Montblanc. Llistat que he aconseguit avui mateix gràcies a la Susanna Cascales, no hi ha res com la celeritat dels sms i els correus electrònics.

Divendres 16 de Maig
Conferència - "Els desastres de la Guerra al Camp de Tarragona i la Conca de Barberà", a càrrec de Manel Güell.
Sala d'actes del Museu Comarcal de la Conca de Barberà. 20.00 h.

Divendres 13 de juny
Conferència - "Noves aportacions al coneixement de la Guerra del Francès a Montblanc", a càrrec de Gabriel Serra.
Sala d'actes del Museu Comarcal de la Conca de Barberà. 20.00 h.

Divendres 18 de juliol
Conferència - "L'impacte demogràfic de la Guerra del Francès a la Conca de Barberà", a càrrec de Valentí Gual.
Sala d'actes del Museu Comarcal de la Conca de Barberà. 20.00 h.

Divendres 19 de setembre
Conferència - "La destrucció dels arxius durant la Guerra del Francès", a càrrec de Josep M. Porta.
Sala d'actes del Museu Comarcal de la Conca de Barberà. 20.00 h.

Divendre 17 d'octubre
Conferència - "Incidència de la Guerra del Francès a la Conca de Barberà (1808-1814)", a càrrec de Josep M. Grau.
Sala d'actes del Museu Comarcal de la Conca de Barberà. 20.00 h.

Rapsodia Libertaria III

Ja s'acosta el dia que un grup de montblanquins i montblanquines marxaran d'excursió cap a Fuenlabrada per participar a la gira de comiat del grup Muertos de Cristo. La gira a la qual se li ha donat el nom de "El ultimo Galope" va tenir el seu inicia el 12 de maig de 2007 a Múrcia i finalitzarà el 31 de maig d'aquest 2008 a Fuenlabrada (Madrid) en la Sala "EL GRITO". I es que aquesta gira va néixer després d'intentar fer un únic concert de comiat i adonar-se que no seria prou per dir adéu a tanta gent.

A Fuenlabrada ja van fer un gran tast el passat cap de setmana i es per això que gràcies a la xarxa ja podrem fer-nos una idea del que trobarem el dissabte. Per poder compartir-ho aquí us deixo un parell de videos.

2.500 PERSONES ES MULLEN PEL JOVE EGARENC A LA MANIFESTACIÓ DE BARCELONA

Ahir, no va deixar de ploure durant tot el dia. Tot i així, a partir de les 6 de la tarda es va anar concentrant gent a la Plaça Universitat i cap a dos quarts de set unes 2500 persones van començar a manifestar-se pel centre de Barcelona sota l’abundant presència d’antiavalots dels mossos. La marxa, que es va desenvolupar sota una intensa pluja, no va deixar de cridar per la
llibertat d’en Franki, contra les presons i els estaments polítics, judicials i policials. A dos punts
del recorregut es van poder despenjar dues pancartes gegants i, finalment, es va arribar a la Plaça Sant Jaume on es van llegir diversos comunicats, entre els quals una carta d’en Franki. Per acabar, des del grup de suport a en Franki es segueix fent una crida a col·lectius i persones a continuar realitzant accions i concentracions fins que en Franki torni a estar entre nosaltres.

Avui tots a Barcelona.........o a ciutat de Mallorca

MANIFESTACIÓ PER LA LLIBERTAT D’EN FRANKI
AVUI, 10 DE MAIG, 18 HORES, PLAÇA UNIVERSITAT, BARCELONA

No cal afegir res més. El país clama per la llibertat del nostre company i amic Franki de Terrassa. A aquesta concentració estem convocats tots els catalans que estem convençuts que un drap de colors no pot ser motiu per passar-te més de dos anys privat de llibertat.

També a Palma
Avui a la mateixa hora també hi ha prevista una manifestació a Ciutat de Mallorca, convocada per Maulets.

Obèlix en llengua Criolla

"50 lanné avan Jézikri. Tout péyi Lagol anbajouk sigues Romen-an". Doncs si: estem en l'any 50 abans de Crist, i tota "Lagol" parla crioll! "Els nostres avantpassats gals" no donen crèdit als seus ulls: el llibre La Gran Rasa s'ha convertit en Gran Kannal La i els nostres herois s'expressen en les llengües criolles de Guadalupe i Martinica, d'Haití i la Guyana.

Publicat per Caraïbéditions, Gran Kannal La usa el mateix mètode que va servir per a fer la primera traducció al dialecte picardo del mateix llibre de Astérix. S'usen els diferents dialectes del crioll segons els papers que ocupen els personatges: en el costat dret del poble de la Gran Rasa parlen en crioll de Guadalupe, mentre que en el costat esquerra parlen en dialecte de Martinica. Vinyeta després de vinyeta, també van apareixent altres dialectes criolls. El crioll, 105º idioma que parla Obèlix i els seus companys, convida a totes les legions de fans d'Obèlix al "rasanbleuman" general (és a dir, tots a formar!). La famosa lupa dels àlbums de Astérix es posa aquesta vegada sobre el mapa del Carib per a descobrir-nos les illes de "Gwadloup" i de "Matnik". A més, inclou un glossari crioll / francès amb més de 400 paraules que és un tresor per als amants de les traduccions d'Astérix. Podrem traslladar-nos al sol del Carib mentre gaudim de la lectura d'un llibre d'Astérix, ja que ens oferix al mateix temps el descobriment pedagògic i lúdic de les llengües criolles.

Ací us deixo la mateixa portada en altres llengües per fer boca i comparacions.

Estem de tornada

Com molt bé deien els Manolos jo no "estava muerto, estava de parranda". I es que m'he pres unes merescudes vacances en la vila de la boira, i parlo de la interior i no de l'exterior. Tot i que hi havia gent que va estar apunt de trucar al Lobaton, i inclús va enviar-me correus demanant que digues quelcom o que tornés a casa, vaig decidir seguir en aquest estat de silenci.
Però ara he decidit tornar amb les piles una mica carregades i disposat a tornar a donar vida a aquest blog, que tinc la sensació que només miren tres persones.

Fa dies que veig a la feina que les coses no rutllen com haurien. I el problema no es que la gent no faci bé la seva feina, sinó simplement que no fan aquella que toca o la que realment es necessita i quan es valida. Per això en homenatge a tots els meus companys i companyes he recuperat un dibuix que vaig trobar a Iruña i li he canviat el títol.
I ben mirat aquest lema se'l podria fer seu algun polític i molta gent del carrer.

Sequera al Pantà de Siurana

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Ací us deixo unes fotos que vaig fer ahir a Siurana.

i per si voleu comparar us deixo una foto fet a l'octubre del 2007.














Voldria fer un article en aquest bloc sobre les polítiques en recursos que es fan en aquest país. Però a vint-i-quatre hores de veure l'estat en que es troba l'embassament de Siurana em costa molt parlar de la barbàrie dels transvasaments o de la necessitat urgent d'arreglar totes les canonades, o de la conscienciació de la gent o de ............
Primer hauré d'esborrar del meu cervell aquestes fotos.

Agustín Rueda Sierra

A vegades és curiós com alguns fets d'infantessa perduren per sempre en la nostra memòria. Corria el 21 de març del 78, jo en tenia nou anys, i anava pel centre de Barcelona tot passejant amb ma germana i ma mare. Quan ens varem trobar amb una manifestació bastant nombrosa que venia de cara i que de sobte van començar a llençar pedres i altres objectes a la policia que carregava contra ells. Jo tot al·lucinat, i acollonit alhora, em mirava aquella imatge amb un punt d'incredulitat. Em preguntava perquè cridava aquella gent, perquè la policia els pegava, que era allò que llançaven i que quan tocava terra era tot flama......
Anys després em vaig assabentar que aquella manifestació havia sigut convocada per la Confederació Nacional del Treball (CNT) i que havia recorregut els carrers de Barcelona en protesta per l'assassinat a la presó de Carabanchel (Madrid) de l'anarquista Agustí Rueda.
Es per això que avui, trenta anys després vull retre homenatge, des d'aquest modest bloc, a aquest lluitador que va morir a mans dels torturadors feixistes que governaven l'estat espanyol, i que encara ho intenten des de l'ombre de la gavina.

Agustí Rueda Sierra: El 14 de març de 1978 és assassinat a la presó de Carabanchel (Madrid, Espanya) el militant anarquista Agustí Rueda Sierra. Havia nascut el 14 de novembre de 1952 en una barraca d'una colònia de Sallent, poble miner de Barcelona (Catalunya) amb un gran percentatge d'immigració, de mare teixidora i de pare minaire. Després de l'escola farà feina quatre anys en una empresa auxiliar de l'automòbil fent matrius industrials. Amb 18 anys crea un Club Juvenil per dinamitzar el seu barri (cinema, conferències, recitals, futbol). L'abril de 1971 deixa la fàbrica i aconsegueix feina de miner a Sallent. El febrer de 1972 es produeix una vaga important i un tancament dels minaries de Balsareny i Sallent; Agustí Rueda hi participarà activament (assemblees informatives, manifestacions, grups de suport...). El setembre del mateix any, i com a conseqüència de la seva participació en l'ambient insurgent, és acomiadat de la feina. El 17 de novembre de 1972 mor atropellada la mare d'un company per mor de la mala situació de les carreteres de la colònia on viu, i en la manifestació de protesta dos dies després és detingut i ingressa a la presó Model de Barcelona, d'on sortirà el febrer de 1973. Després de diverses feines esporàdiques (picapedrer, veremador...) i d'encalçament policíac, és cridat a files. El 9 de maig de 1974 s'incorpora en infanteria de marina a Cartagena i després a Ferrol el 26 de juny. El 17 de juliol mor son pare de tuberculosi i misèria i el 28 d'octubre del mateix any sa mare, amb la qual cosa perd la llar familiar. El 28 de d'octubre de 1975 es llicència i torna a Sallent. L'abril de 1976 es passa a França per primer cop pe ajudar un amic desertor i pren contacte amb els exiliats llibertaris de Perpinyà, vivint damunt de la Llibreria Espanyola de la ciutat, que poc després és destrossada per una bomba quedant-se sense habitatge. Després de diverses feines al camp a Ceret i Cornellà de la Ribera (Rosselló), l'octubre de 1976 arriba clandestinament a Barcelona carregat de llibres i pamflets llibertaris. Torna a casa amb desertors i retorna el novembre a Sallent on ocupa una masia abandonada. El febrer de 1977 amb passaport torna a Perpinyà i entra en contacte amb un grup autònom llibertari d'acció, però no és un revolucionari professional i continua vivint de les feines del camp. El 15 d'octubre de 1977 a les 6 del matí és detingut a la frontera per mor d'una delació. Després de tres dies a la comissaria de la via Laietana, és portat a la presó de Figueres per restablir-se de la pallissa, i a final de mes és portat a la presó de Girona. Entra en contacte amb la Coordinadora de Presos En Lluita (COPEL) i és converteix en membre actiu. Els missers Vidal, del Comitè Propresos de CNT, i M. Seguí, de Familiars i Amics dels Presos Polítics, s'encarregaran del seu cas, però només el van veure un pic. Com a conseqüència de les seves activitats en la COPEL és traslladat, sense que els seus advocats se n'assabentin, l'1 de gener de 1978 a la presó madrilenya de Carabanchel on també s'incorpora de ple en la COPEL. La nit del 13 al 14 de març de 1978, quan els funcionaris de presó descobreixen que Agustí s'ha assabentat del noms dels infiltrats policíacs en la COPEL i en grups anarquistes, és assassinat d'una pallissa; el doctor Gregorio Arroyo certifica a la infermeria de la presó l'òbit a causa d'un «shock traumàtic» a les 7.30 hores. Ningú no el va veure després de la seva mort i el cadàver va ser traslladat a Sallent on va ser enterrat sense cap permís, ni tan sols el de sanitat, calia evitar escàndols. 12 funcionaris de presó i dos metges van ser jutjats i condemnats 10 anys després dels fets a penes compreses entre els 10 i dos anys de presó per la pallissa mortal «generalitzada, perllongada, intensa i tècnica» realitzada en el 70% del cos d'Agustí Rueda.

tot repassant documentació que tenia dels fets he trobat un poema que crec que també es bó de insertar-lo.

Fins quan la tortura?
A la memòria d'Agustí Rueda
"Amb quanta malícia has
volgut aterrar les forces
de aquest valerós "home" “
En una garjola,
a les fosques,
sense un raig de llum
has mort.
Per les mans
dels teus botxins
has mort.
Ells, enemics de tota llum,
plens d'odi,
s'han acarnissat
contra tu,
i t'han mort.
Has restat sol
en el teu calvari,
ningú de tu
s'ha compadit.
Sols la natura
ha quedat un moment,
en suspens,
esglaiada.
Conxa Millan
Berga, 14 de març de 1978

Agenda per aquesta setmana no gaire santa

Resulta que la propera setmana es celebren anys de la mort, a la creu, del primer president de la primera gran multinacional, aquells que varen començar amb un estable hi han acabat tenint delegacions a molts pobles i ciutats.
Doncs resulta que el mon segueix girant i ací al nostre país es fan coses molt interesants, que us deixo ací en forma d'agenda.

Falles populars a València

dissabte 15

09:30
excursió a la serra calderona,des del Centre social Terra

21:30
Sopar popular

23:00
concert el Cantimplora i karaoke...


dimarts 18

13:30
partida de Pilota Valenciana amb antics jugadors

15:00
Paelles

17:00
concert Cesk Freixas

18:30
Xocolatada
19:00
Taller de cultura popular

21:30
Sopar

23:00
Cercavila amb la Falla amb correfocs - Cremà de la Falla

Punk per l’autogestió a Berga

Venezuela Bolivariana

Dia: 15/03/2008
Hora: 18:30:00
Lloc acte: Casal Popular Sageta de Foc, Tarragona

Passi de documental i posterior xerrada "Venezuela Bolivariana. Pueblo y lucha de la IV guerra mundial" amb la participació de membres d'organitzacions populars veneçolanes.

APM segueix en plena demagògia

Ja se que a ningú li haurà sorprès que els dirigents d'ApM segueixin en aquesta testarruda intenció de criticar qualsevol cosa que passi a Montblanc. Però es que ara, i aprofitant la ressaca de les eleccions, han entrat en un discurs que ultrapassa la demagògia i ratlla la blasfèmia o simplement la mentida.
I es que el grup municipal Acord per Montblanc (ApM), format per membres del PSOE i d'Iniciativa, ha responsabilitzat l'alcalde de no donar suport a la policia local, de «desmantellar» el cos i, de rebot, «facilitar que a la comarca es cometin més fets delictius». Aquests antics membres d'un partit marxista, doncs, consideren que «la darrera onada de robatoris no ha vingut de casualitat», sinó arran que l'alcalde «desacredités la policia enmig del carrer, que es convoqués una manifestació per la manera d'actuar dels agents, i que la plantilla s'hagi vist ressentida amb la marxa de diversos efectius».
Ara resultarà que la manifestació que es va convocar al novembre va ser un altaveu per atreure lladres. Ara haurem descobert que l'alcalde de l'Espluga, per cert convergent, segueix l'estela de l'ajuntament montblanquí i permet tota la serie de robatoris que hi han a diari en el seu municipi. Es curiós que aquests lladres també actuïn a Barberà on mana un alcalde del mateix partit que en Campdepadrós. I sobretot es alarmant que mentre que els dirigents montblanquins del PSC s'alarmin per la facilitat amb l'actuen els lladres el delegat Xavier Sabaté segueixi eliminant membres de la guàrdia civil.

El Madrid obrer, rebel i antifeixista està ben viu

L'altre dia vaig ensopegar amb un escrit de la Ángeles Mestre que us deixo, després de traduir-ho, aquí per que gaudiu de l'escrit.

Les flames que van il·luminar el centre de Madrid el 29 de febrer, van ser l'expressió material de la indignació davant de l'enèsima provocació de les autoritats governatives i judicials que sense cap pudor legalitzen manifestacions feixistes, el grau de les quals de covarda violència es va expressar en l'assassinat a les mans d'un militar del jove antifeixista Carlos Palomino, mentre persegueixen, condemnen i il·legalitzen organitzacions d'esquerra i antifeixistes.

La imatge de la policia protegint un centenar de nazis, per a què poguessin realitzar un acte públic a la Plaça de Tirso de Molina, el mateix emblemàtic lloc de l'esquerra madrilenya en el qual fa 20 anys es va produir un salvatge atac feixista als humils llocs|parades de partits i moviments socials, en el qual es va viure durant els últims anys de la Dictadura un atac a la seu del CAUM que va deixar diversos ferits i que és lloc de reunió habitual d'emigrants, és tot un símbol de la verdadera cara dels aparells de l'Estat i de la seva connivència amb el més negre del feixisme.

La valenta resistència davant de la brutal repressió de la policia contra qui van pretendre impedir l'atemptat als principis més elementals democràtics d'un acte que feia expressa apologia del racisme i la xenofòbia, va encarnar la dignitat , la legitimitat i el dret primari del poble a enfrontar la ignomínia del poder. Set detinguts i dos ferits greus són el saldo de la repressió que reclamen la nostra solidaritat.

L'1 de març dues manifestacions complementàries posaven el dit a la nafra dels atacs més importants que la classe obrera i els pobles sofreixen per part de les classes dominants i dels seus representants polítics.

Al mig d'una campanya electoral que està assolint les més altes cotes de farsa, amplificada fins al deliri pels mitjans de comunicació, que silencia les gravíssimes conseqüències d'una crisi econòmica, que amb prou feines ha començat i que colpeja a una classe obrera precària i immigrant, sense drets laborals, amenaçada de comiats massius, aclaparada per l'alça dels preus, sobretot de les cases, ha tingut lloc una manifestació per l'habitatge digne i contra la carestia de la vida que ha superat totes les expectatives.

Més de 10.000 persones, segons els càlculs més ajustats a la realitat, en la seva immensa majoria joves, s'han manifestat durant més de dues hores pels carrers de Madrid convocats per l'Assemblea per l'Habitatge i per tres organitzacions del sindicalisme assembleari i alternatiu, Co.bas, la Coordinadora Sindical i CGT.

La força, el clamor i la ràbia de la gent cridant Què passa, que no tenim casa! Volem saber, quant en paguen els borbons d'hipoteca a fi de mes!, Rajoy i Zapatero, a viure en un traster!, Zapatero et volem preguntar, en això de l'habitatge, què fas diferent d'Aznar!, Visqui la lluita de la classe obrera!, ¡Carlos germà, nosaltres no oblidem!, anticapitalista! Li diuen democràcia i no ho és!, ha estat la denúncia més poderosa davant del silenci de l'esquerra institucional i d'uns sindicats, CC.OO. i UGT, que cada vegada de forma més evident, actua al servei de la patronal.

Al final de la manifestació s'ha cridat des de la seva megafonia a assistir a la convocatòria realitzada per diverses organitzacions madrilenyes al que ha constituït una fita històrica. Per primera vegada, a la capital molts cents de persones ens hem manifestat contra l'estat d'excepció que es viu a Euskadi, vinculant la repressió que sofreix l'esquerra abertzale amb què colpeja a les organitzacions polítiques i als moviments socials que qüestionen el capitalisme, la monarquia i els aparells de l'estat sorgits de la transició com|com a hereus del franquisme.

Els crits ara van ser terroristes qui, democràcia on!, ni el PP, ni el PSE no volen la pau!, Autodeterminació, és la solució!, l'emblemàtic ni lluita entre pobles, ni pau entre classes! i el colofó final de, una altra vegada, L'anomenen democràcia i no ho és!

L'èxit d'ambdues manifestacions, realitzades al marge de l'esquerra institucional i dels sindicats cooptats pel poder, confirmen i reforcen el que fa temps és una evidència. S'està configurant un moviment real que connecta amb el sentiment popular, que encapçalen els més joves, que qüestiona l'ordre establert i que és expressió d'un profund malestar social que té arrels en la incapacitat del sistema per oferir alternatives a la immensa majoria. Tot indica que això no n'ha fet més que començar. La gran crisi econòmica que s'acosta està acumulant material altament inflamable i no són les mateixes èpoques del moviment antiglobalització. Una nova etapa s'obre i la reconstrucció d'una nova consciència de classe passa a primer pla. Aquí i ara, en l'Estat espanyol, la vinculació de les lluites nacionals i de classe marquen l'únic camí possible per a la reconstrucció del subjecte revolucionari.

Hi ha un camí obert, que està marcant el final d'una pseudo esquerra política i sindical, i ens convoca a organitzacions polítiques i a moviments socials de tot l'Estat a reconstruir el moviment obrer - nadiu i immigrant -, a crear formes d'organització que expressin la identitat rebel dels joves estudiants/treballadors precaris i, en especial, de les dones.

El mur conscienciosament erigit des de la Transició, amb la complicitat de l'esquerra institucional, entre la classe obrera de la resta de l'Estat i la de les nacionalitats - sobretot la de basca - pot començar a trencar-se. Les esquerdes objectives s'obren quan es debilita la capacitat de legitimació del sistema, especialment en moments de crisi; però no és suficient. Fa falta que l'esquerra revolucionària de l'Estat sigui, siguem, capaços d'erigir una nova consciència de classe, que llanci arrels entre la nova classe obrera, que integri al seu codi genètic el dret d'autodeterminació i que reconegui com a pròpies les lluites independentistes que s'enfronten a idèntics interessos econòmics i a un mateix aparell d'Estat.