Ares segueix provocant l'enfrontament

Encara estan en les nostres retines, les imatges d'un bar de Iruña amenaçat i pintat per Falange, amb frases totalment amenaçadores, Frases que posades en altre tipus de bar i per altres persones haguessin ocupat portades de telenotícies i de diaris, però sembla ser que el terrorisme feixista, compte entre les seves bases amb el silenci dels grans mitjans de comunicació.

No fa tant li van enviar una bala a Sonia Polo, txupinera de la Aste Nagusia, pel fet de ser parent d'un pres basc. I aquí no s’aturen els fets, son més les actuacions terroristes d'incontrolats a Euskal Herria en les ultimes setmanes, atacs contra el baserri de la família Goikoetxea, atacs i amenaces contra vehicles i béns municipals a Nafarroa.

Iruña es plena de pintades amenaçadores fetes per feixistes espanyols, que per cert l'ajuntament es nega a esborrar, contrastant amb la celeritat amb que altres pintades són esborrades.

El terrorisme ultra, o el terrorisme feixista és ja una realitat a Euskal Herria, són ja massa episodis i els grans mitjans callen i els grans partits tracten d’amagar-lo sota la catifa, perquè això desvirtua el seu missatge que a Euskal Herria solament hi ha una violència. Sembla ser que no hi ha solament una, i a les evidències ens remetem.

Ja tinc ganes del proper ple de l’ajuntament de Montblanc per veure com els defensors dels minuts de silenci s’aixequin per condemnar tots aquest fets. Tinc ganes de veure aquells que s’avergonyien de seure a la meva vora diguin ara que s’avergonyeixen de formar part del mateix partit que el conseller Ares.

Sembla ser que amb la llei de partits en la mà, al grup feixista de la falange s'hauria d'il·legalitzar immediatament. Quedem a l'espera d'actuacions judicials. Es produiran?

L’altre dia, el conseller Ares, va animar a la ciutadania a no entrar en bars que tinguin fotos de presoners bascos. Un discurs que recorda massa al dels dirigents de l'Alemanya nazi-feixista.

Així com en l'Alemanya nazi es va demanar no entrar en comerços regentats per jueus, en l'Euskal Herria governada per l'esquerra del franquisme (Patxi López) i pels hereus directes del feixisme espanyol (Partit Popular) es demana no entrar en bars que tinguin fotos de preses i presos bascos. És probable que acabin assenyalant amb pintura les cases dels abertzales. Encoratjats per aquesta ona nazi-franquista ja van atacar el baserri de la família Goikoetxea, li van enviar un bala a la txupinera Sonia Polo i va haver atemptats i amenaces contra símbols i militants abertzales, a més de les càrregues policials, les prohibicions i les detencions de ciutadans.

La imbecil·litat del conseller d'Interior Ares, encoratjant aquesta persecució, és supina. Quan crida a no entrar en els bars pro-abertzales no està aportant res de nou; els únics espanyols feixistes que entren a aquests bars són els policies disfressats. Però aquesta consigna és una estupidesa molt perillosa. Una resposta similar però de signe contrari pot convertir-se en una espurna que faci saltar la convivència ja suficientment deteriorada per les conseqüències del conflicte polític. Ares alimenta la segregació, que és una manifestació d'odi. Les conseqüències poden ser funestes.

Històries per reflexionar I

Els tres filtres

El jove deixeble arriba a casa del seu savi mestre, pres d'una gran agitació.

- Mestre, un amic va estar parlant de tu amb despreci....!

- Espera! ? li va interrompre el filosof -. vas fer passar pels tres filtres el que vas a contar-me?

- Els tres filtres?, va preguntar el jove sense saber al que es referia el seu mestre.

- Si. El primer és la veritat. Estàs segur del que vols dir-me és absolutament cert?

- No. Ho vaig escoltar comentar a uns veïns.

- Almenys ho hauràs fet passar pel segon filtre, que és la bondat. Això que desitges dir-me, és bo per a algú?

- No, en realitat no. AL contrari...

- Ah, vagi! L'últim filtre és la necessitat. És necessari fer-me saber això que tant t'inquieta?

- Francament, no.

- Llavors... -va dir el savi somrient-, si no és veritat, ni bo ni necessari, sepultem-lo en l'oblit.

anonim

sabiduria sufi

Vacances

Hitler i el conflicte basc

Diuen que l'humor es una forma molt practica de dir les coses tant com son i no provocar susceptibilitats. Aquest vídeo es la prova de tot això.

Acomiaden a Gabirel Eskurdia

Us deixo aquí un article d'allò més interessant que he trobat a Kaos en la red, jo ho he llegit i ho he traduït la resta de coses es decisió vostra.

Acomiaden a Gabirel Eskurdia de ETB. Torna la censura franquista

Just quan els Prisa, El Mundo, Público, El Correo, El Diario Vasco (quin sarcasme!) en fi tota la porqueria que cada matí hem de suportar es *desgañitan pel tancament de 34 emissores a Veneçuela a l'Euskal Herria de Vichy i del Pacte de Santoña (II) es tanca Gaztesarea i ara s'acomiada a un tertulià d'esquerres exclusivament per les seves opinions polítiques. I altra més, provoquen la mort d'un electe en Villabona i després l'amaguen, altra mort produïda per una estúpida i provocadora presència policial que després no reapareix, per cert, en el seu soterrament, demostrant-se que ni un txulo nomenat conseller d'interior per un procés trucat i antidemocràtic pot parar a la societat basca en resistència.

Sí, en Resistència. AL feixisme espanyolista, a la seva estupidesa, a la seva incultura, a la seva mediocritat i a l'arrossegar-se al poder dels nous conversos a la fe monàrquica.I a la desaparició de persones com Jon Anza, desaparicions cobertes i encobertes pels mitjana del règim.

Aquest és el país que han assumit els IU, EE, PNB, el país dels submisos. És evident que els arbres de la manipulació mediàtica no tapen el bosc del clam per tota la llibertat sense condicions per a Euskal Herria. Avui han acomiadat a un company de ETB com abans feien amb els republicans i nacionalistes en els anys posteriors a l'entrada feixista .Però hi ha un poble en resistència que va iniciar el seu camí fa dècades al que no van a convèncer mai que cal sumar-se a la farsa de l'Espanya Nacional.

Ni estem ni volem que se'ns esperi a la seva festa. Gaudeixin-la ara que encara poden ja que en els llibres d'Història d'Euskal Herria aquests anys del Govern de Lakua Vichy seran assenyalats com el temps que el Poble Treballador va posar en el seu lloc als seus invasors i als seus enemics de classe.

Parlaran les pedres, si callen a tots, va profetitzar Alfonso Sastre però a Euskal Herria després de 50 anys de lluita i amb aquestes cacicades no calla ni déu.

Amb Gaztesarea, amb Gabirel, amb Egin i Egin irratia, amb Ardi Beltza, amb Egunkaria, amb els periodistes assassinats de Egin, amb les ràdios lliure, amb els fanzines i la contrainformació. Amb els pamflets mà a mà altra vegada.

És l'hora de construir un espai popular i democràtic al servei de la informació veraç. En Euskal Herria amb el PP,PSOE i PNB el periodisme professional ha mort convertit en la veu de qui els ha comprat. És l'hora doncs del Periodisme Militant i Popular. El periodisme amb majúscula.

No comprem els seus periòdics, no vegem les seves televisions, no escoltem les seves estupideses quotidianes. I informem-nos pels mitjans militants i populars, siguin qui siguin. No creem gens del que conten, no parem esment a les seves mentides. Fins a aquí hem arribat.

100 anys de la setmana tràgica

Un grup anarquista pinta les parets d'una vintena d'esglésies a Barcelona per recordar la "Setmana tràgica"

Les pintades van ser reivindicades per un grup auto-denominat «La Gallinaire» a través d'un comunicat rematat pel lema «la lluita continua». Les parròquies afectades pertanyen als barris de Sarrià, Poblenou, Gràcia, Sant Gervasi, Raval, Eixample, Sant Andreu i el Clot i en algunes d'elles es van portar a terme accions directes contra els panys que van ser inutilitzats amb silicona.
Els Mossos d´Esquadra van assegurar que investigaran el cas, encara que ni l'Arquebisbat ni cap responsable de les esglésies havia posat denuncia mostrant les connivència total, que no ha variat res en aquests 100 anys, entre les forces d'opressió i les classes dominants i poderoses, que en aquell moment després d'uns dies van malmetre indiscriminadament entre altres ciutadans a Ferrer i Guàrdia.
La nota reivindicativa, que els autors van enganxar a les portes dels temples, presenta passatges anarquistes i va signada «Ni Déu ni Capital». A més, inclou algunes de les frases amb les quals van ser «il·lustrats» els murs dels temples barcelonins: «L'Església apesta, encara que avui no cremi», «l'única església que il·lumina és la que crema» i «1909-2009, la lluita continua».
L'objectiu del grup, segons el pamflet, era el d'impedir la missa dominical en el mateix dia, 26 de juliol, en el qual va començar una Setmana Tràgica per a les classes dominants que després es va tornar durant algunes setmanes mes contra el poble, de manera indiscriminada. En la nota es podia llegir també: «Encara que en els temples hagi més turistes que creients, la jerarquia catòlica segueix imposant la seva hipòcrita moral».
La Setmana Tràgica de Barcelona va tenir el seu origen en el reclutament forçós de reservistes per a la guerra que l'Exèrcit lliurava en el nord d'Àfrica amb les ànsies posades en rellançar l'imperi decadent que era Espanya i mantenir les empreses que molts burgesos tenien a la zona. Un imperi que mai va superar "el desastre" que va suposar la pèrdua de Cuba i Filipines de manera humiliant davant el gran imperi emergent americà.
La revolta va donar pas a un odi anticlerical i el 27 de juliol es va cremar el centre dels Germans Maristes de Poble Nou, que va obrir una llarga llista. L'odi anticlerical no va aparèixer com un bolet tal com s'afirma en alguns pamflets revisionistes, l'església no va ser un objectiu a l'atzar. L'església era la peça necessària, la corretja de distribució necessària perquè l'estat pseudodemocrátic de la restauració apliqués salvatgement la violència estructural contra el poble, majoritàriament sindicalizat a la CNT.

El proper 25 de juliol la CNT organitza a Barcelona una concentració per demanar la llibertat d'Amadeu Casellas.
Aquí us deixo el cartell i la convocatòria:

Amadeu Casellas és un pres que duu ja més de 25 anys empresonat per la seva participació en desenes d'atracaments a bancs, amb els quals donava suport el finançament de lluites obreres a la fi dels anys 70 i sense cometre cap delicte de sang. Amadeu ha estat sempre una persona compromesa i activa, participant tant en el carrer com en la presó, de lluites i denúncies col·lectives contra el sistema, ja fos el règim franquista o "democràtic".

Quan tenia 14 anys en 1973 i treballava en una fàbrica de Balenyà va descobrir l'anarquisme. "Em sentia explotat per l'empresari, vaig conèixer a gent de la CNT i vaig començar a repartir propaganda subversiva pels carrers. Anava de paquet en la moto amb les octavetes i assistia a reunions clandestines".

Creia en la lluita armada, en la revolució imprescindible per a canviar les coses, i encara avui, als 49 anys, convençut que les pistoles no arreglen gens, considera que l'anarquisme, àdhuc sense ser la solució definitiva, "funcionaria millor que la democràcia que tenim". "En Espanya no tenim democràcia. Abans havia un dictador que era Franco, i avui hi ha uns partits polítics. Les empreses funcionen igual. Les necessitats de primer ordre no estan resoltes. Manca igualtat entre rics i pobres".

En 1976, va atracar el banc mercantil de Manresa. "Va ser gairebé el meu primer delicte". Durant els següents dos anys i mig va atracar més de 50 bancs. "Era una manera de recuperar el que els bancs ens agafaven. No em penedeixo de res, excepte de no haver agafat prou".

En 1979, entra a la presó i és rebut amb una brutal pallissa. "Aquí va començar el que avui encara no ha acabat..., vaig tenir els meus primers contactes amb alguns membres de la COPEL i comencem els preparatius per a reivindicar la reforma del Codi Penal i millores en el menjar, higiene i condicions de vida penitenciària en general".

Durant tots els anys que duu de condemna, ha protagonitzat nombroses vagues de braços caiguts i de fam, s'ha cosit la boca i ha realitzat infinitat de denúncies per l'abusiu preu dels productes de l'economat, o per les irregularitats i l'explotació del treball penitenciari, o les falsificacions d'analítiques o d'informes penitenciaris, el que li ha costat diversos primers graus i trasllats de centre a centre amb l'únic propòsit que desistís. Ha denunciat els abusos sobre els drets dels presos, de tota l'estructura penitenciària.

L'any passat, i després de mantenir una vaga de 76 dies, Amadeu va aconseguir el compromís de la institució penitenciària per a l'obtenció de permisos que li facilitarien la consecució del tercer grau i la posterior llibertat condicional. Aquest acord va ser miserablement incomplit per la institució, amb l'excusa d'una causa pendent de feia un any i que al principi semblava arxivada. Per aquesta situació, Amadeu va reiniciar la vaga de fam, fins que la va abandonar per un canvi d'estratègia, i perquè la CNT-AIT, va assumir la defensa legal i política de la seva situació penitenciària.

A causa de les expropiacions comeses, ha complert més de 25 anys de condemna, que amb les redempcions, superen els 30 anys, el màxim contemplat en la seva llei, pel que roman segrestat per la institució penitenciària, com venjança per la seva trajectòria de lluita.

Per tot això, des de CNT-AIT, es fa una crida a la solidaritat amb Amadeu Casellas i convoca a sengles concentracions el Dissabte 25 de Juliol, a Madrid i Barcelona, per a reclamar la seva immediata posada en llibertat.

Perquè vull.

Hi han dies que et despertes amb una cançó al cap, i no saps perquè però estàs tot el dia taral·lejant-la.
Avui he tingut un d'aquests dies i es per això que he decidit penjar-la al bloc a veure si la trec del cap o al menys la puc compartir.

Perquè vull.

Lletra : Ovidi Montllor
Música : Y. Belmonte

Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortis!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món precios. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.




i alguna de les millors versions

El temps

Temps que tot ho guareix, que posa a cadascun en el seu lloc, que transcorre passi el que passi, que no es deté davant nores. Temps moderns, temps que canvien. Aquest factor condicionant que deixem passar perquè ens solucioni els problemes, creiem que tot és qüestió de temps, que només cal esperar perquè les aigües tornin a la seva riba. Però ell mai es deté, et duu per davant, com un tifó de tardor, com les tempestes d'estiu. Sempre esperant temps millors.

El temps és independent, no mira per ningú. Les agulles dels segons avancen, arribant als minuts, convertint els en hores. Però tú segueixes esperant, ningú sap a què, ningú sap fins a quan. Solament ho deixes córrer. Creus que perquè passi tot se solucionarà. Però aquest solament duu a cendres. Mata a tot aquell que d'ell vol aprendre. Es duu el que més odies, el que més vols, el que és inversemblant i el que et dóna igual. No entén de lleis ni de sentiments. Només passa.

La solució no està en el temps. La solució està en tú, a avançar al costat d'ell. En intentar viure cada segon, sentint cada minut i bressolar-se en cada hora. Desfés-te del temps perdut i aprèn de tot el que vas deixar enrere, el que porti l'esdevenir vindrà igualment. Per què esperar a oblidar? per què dependre d'ell?

A jo el temps no em fa por, no espero gens d'ell. Solament vull viure'l, assaborir-lo, gaudir-lo i que no passi un sol segon sense sentir la seva suprema presència. Respectar-lo.

Valora'l, és el teu regal més preuat i bé que ningú et pot arravatar, només el teu mateix pots malgastar-lo. El compte enrere comença el dia que neixes, i no et trobarà a faltar quan es pari el rellotge, perquè seguira transcorrent ferm cap a l'infinit i imparable abans de res.

Carta oberta a Enric Sans

Carta oberta a Enric Sans

Benvolgut Enric voldria dir-te que no hi ha pensament més feixista que aquell del “amb nosaltres o contra nosaltres”, i es que en els matisos es on es sostenen els pilars de la democràcia. Es preocupant i alhora menyspreable i vil que algú doni per sabudes o per lògiques tot una sèrie de pensaments per un fet que no té relació.
Suposo que estàs d’acord amb mi que tota mort es prematura i tot assassinat es condemnable. I es justament per això que jo aquell dia no em vaig aixecar durant el minut de silenci. Per altre banda silenci que si que vaig fer amb el respecte que es mereixia. Per això i perquè crec que no era ni el lloc ni el moment. No era el lloc perquè era un fet aliè a la vida política de l’ajuntament de Montblanc i no era el moment perquè estàvem a punt de començar un dels plens més importants d’aquest any.
La única cosa certa es que això no em converteix en el defensor de cap causa i molt menys en el defensor d’un assassí. Però a tu la teva carta si que et converteix en un calumniador i en un difamador i alhora en una persona desinformada. Desinformada per que no saps qui soc i molt menys que opino de tot plegat, calumniadora perquè es fals que jo mirés d’una forma desafiant i difamador perquè fas unes acusacions que com a poc son condemnables.
Per acabar només dir-te que novament un militant de convergència intenta criminalitzar a un montblanquí i això sempre passa factura, Beti Arte.
Ignasi Cid i Dorronsoro

comunicat de GNDPO

us deixo el comunicat de Gent del Poble arran de les critiques contra la meva persona per no participar activament en el minut de silenci del passat 19 de juny.

El passat divendres 19 de juny vam participar al Ple extraordinari que va convocar l’Alcalde de Montblanc per a iniciar una moció de confiança per tal de desencallar la política municipal. Quan ens semblava que el més important en aquest ple era aclarir el tema dels pressupostos del 2009, ens trobem, després de viure un circ on s’insulta i es desprestigia a regidors elegits democràticament pels ciutadans de Montblanc, que el més rellevant és el seguiment o no d’un minut de silenci per l’últim atemptat d’ETA. Sembla que ara els catalanistes – ein? He dit catalanistes? deu ser que ara el vent per a aconseguir vots a Catalunya bufa cap a la catalanitat – de Convergència i Unió s’han molestat perquè el regidor de Gent del Poble no es va aixecar durant el minut de silenci del citat ple. Què és el que realment us va molestar d’aquest fet?

Ens voleu donar lliçons de democràcia quan no fa tants mesos un dels vostres líders – en Duran i Lleida – proclamava a una emissora catalana ser més cristià que demòcrata? I quan, molt probablement, sou el partit català amb més franquistes a les seves files? Els més grans del terme es fan un fart de riure quan veuen les proclames – nacionalistes, en diuen? – dels qui en una època no tant llunyana s’expressaven en castellà porque hace señor. Tampoc sembla que recordeu quan l’excel·lentíssim Jorge Pujol era alférez de l’exèrcit franquista, o de quan la mateixa CiU lluitava en contra del govern constitucional de la República, o... seguim? També podem parlar dels “trapitxeos” – molts i coneguts – de èpoques més actuals... ens voleu estirar de la llengua?

També trobem detestable que per a trobar motius polítics per a fer dimitir a l’Alcalde, PSC-ApM utilitzin el fet democràtic de participar o no en un minut de silenci sobre uns fets que no tenen res a veure amb la vida política de Montblanc. I és precisament molt curiós que aquests afiliats a PSOE, que encara no han condemnat ni el franquisme ni els GAL (una organització terrorista creada pel mateix PSOE i finançada, a sobre, amb diner públic), es permetin el luxe de titllar-nos de pro-etarres.

La història de Gent del Poble és curta però clara i transparent, sense res de què avergonyir-nos ni res a amagar i, qualsevol que hagi format part de la nostra agrupació d’electors, pot posar la mà al foc sense por a cremar-se. Podeu dir el mateix convergents i socialistes (quina gràcia emprar aquesta paraula per a referir-nos als afiliats al PSOE)? Crec que tots coneixem la resposta...

I, us digneu, sense tenir ni idea dels motius, a opinar sobre si el regidor de Gent del Poble s’havia de posar dret o no durant el minut de silenci al passat ple? No sou coneguts precisament per la vostra imaginació, així que potser que no llenceu les campanes al vol tant de pressa. La nostra cultura política es basa en el debat amb antecedents i el respecte a la diversitat d’opinions, inexistent actualment tant a dins com a fora d’aquest Ajuntament en crisi, que reflexa a un poble desinformat per culpa de mitjans de comunicació com Nova Conca – qui ni contrasta informacions ni cobreix esdeveniments importants com s’espera de tot mitjà de comunicació professional –.

La democràcia, en teoria, està creada per a la participació de tots els colors i nosaltres, contràriament al joc que practiquen PSOE i PP, no creiem que les coses siguin sempre blanques o negres. De fet, molt sovint ens semblen grises, i el fet de no manifestar-se obertament en contra de quelcom no significa necessàriament estar-hi a favor. Penseu-hi, segurament us costarà fer una cosa a la que no esteu acostumats, però estem segurs que ho podeu arribar a entendre vosaltres solets, sense necessitat que els vostres caps us diguin el que teniu que pensar i fer.

I, si us sembla i ja que ens dediquem a la política municipal, podríem seguir amb el tema del ple. Des del nostre punt de vista, calia destacar que es posava en evidència l’actual situació d’un ajuntament aturat pel desacord generat, no per les inquietuds envers el funcionament del poble sinó per les ànsies de poder d’uns i altres, ple de retrets personals que segurament duren des dels temps de pre-escolar. Senyors, si us voleu barallar per temes personals feu-ho a un altre lloc, aquí us han escollit perquè mireu pel bé de Montblanc.

És realment tant important si el regidor de Gent del Poble va seguir el minut de silenci dret o assegut? O és, simplement, una estratègia política més per amagar la incompetència – tant patètica com desafortunada – mostrada pels diferents portaveus dels partits de l’oposició? Perquè no parlem del que va dir el senyor Molina en aquell ple? O el senyor Campdepadrós? O CiU...? El dit, patètic senyors!

Gent del Poble
Montblanc, 30 de juny de 2009

Amics

Hay amigos

HI HA AMICS

Hi ha amics eterns, amics que són de pell i altres que són de ferro.

Hi ha amics del temps, de l'escola, del treball, de la facultat.

Amics que s'aprenen, uns altres que es trien, i amics que s'adopten.

Hi ha amics de l'ànima, del cor, de la sang.

Hi ha amics de vides passades, amics per a tota la vida. Amics que són més que amics.

Hi ha amics que són germans, uns altres que són pares; també hi ha amics que són fills.

Hi ha amics que estan en les bones, uns altres que estan en les males, amics que estan sempre.

Hi ha amics que es veuen, uns altres que es toquen, uns altres que s'escriuen.

Per descomptat que hi ha amics que se’n van, que ens deixen; amics que tornen i altres que es queden.

Hi ha amics immortals, amics de la distància.

Hi ha amics que s'estranyen, que es ploren, que es pensen. Amics que es desitgen, que s'abracen, que es miren.

Hi ha amics de nit, de migdiades, de matinada.

Hi ha amics homes, amigues dones, amics gossos.

Hi ha amics que deliren, uns altres que són poetes. Hi ha dels que ho diuen tot, amics que no cal dir-los. Amics nous, vells, vells amics.

Hi ha amics sense edat, amics grossos, flacs. Hi ha amics que no ens criden, que tampoc cridem. Amb poc temps, amics des de fa una hora, des de fa un moment

Hi ha amics que deixem anar, uns altres que no poden venir, amics que estan lluny, amics del barri.

Hi ha amics de la paraula, amics de l'aliè, amics incondicionals.

Hi ha també amics invisibles, amics sense lloc, amics del carrer.

També hi ha amics que valen, amics que pesen, amics que són...

Amics meus, amics teus, amics nostres.

Hi ha molts amics; amics en comú, amics del teatre, de la música, amics de debò.

Hi ha amics que estan trists, uns altres que estan alegres, uns altres que simplement no estan.

Hi ha amics que són a la lluna, altres en el camp, i altres en el cel.

Tots, absolutament tots els amics tenen una cosa en comú:

són INDISPENSABLES!!

Educació

Aquest vídeo dona per molts comentaris i per molts escrits en blocs, però haure de limitar-me a convidar-vos a veure'l i a que poseu vatros el comentari.

Quin país !!!!!

Festa Major

Diu la Vikipedia que una festa major és el conjunt de solemnitats amb què una població celebra el patronatge d'un sant, l'advocació a una Mare de Déu de la localitat o commemora un fet important de la seva història o tradició.

Les festes majors són el punt de trobada d'una comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns –la plaça, el cafè o l'església– i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits.

Històricament les festes majors era el moment que el poble sortia al carrer a festejar i a xalar, a conviure i compartir, a donar i rebre, o simplement a sentir-se viu. No hi havien diferències ni disputes, ni comptes pendents ni feines a fer. Simplement estaven de festa.

Anys, o segles després, tot això es va anar desvirtuant. Quelcom va anar introduint adoracions a sants que després va convertir en patrons, les classes dirigents poc a poc es van anar separant d'aquesta barreja que feia el poble i el que es pitjor hom va posar l'accent de la festa en un folklorisme mal entès i el va treure, l'accent, de la festa del i pel poble.

Però tot això està canviant. I cada cop més, es fàcil trobar-nos festes alternatives en viles i ciutats, o llocs que farts de festes tallades pel mateix patró reinventen altre tipos de celebració. I justament ací volia arribar, perquè resulta que hi ha un petit llogarret al mig del Ripollès que torna un altre any a organitzar una festa major en majúscules. Una festa major feta i pensada pel poble. Ens veiem a l'Hostalet

Bon Solstici d'Estiu!

Des de temps immemorables l'home a celebrat com a gran festa l'arribada de l'estiu. I a més ho ha fet com època de canvi i renovació, d'ací el foc i la disbauxa. Es època de noves metes, de segar i recollir el fruit de tot l'any i sobretot de començar a traçar el nou camí.
Arreu dels Països Catalans aquesta festa la hem convertit en nit de fogueres, amb intenció de fer més curta, si es pot, la nit més minsa de tot l'any. I ja posat purificar-ho tot amb el foc. Deu ser per això que hom fa molts anys que la vol convertir en la nostra festa nacional i seguir celebrant-la dalt del Canigó o a les platges d'Alacant, gaudir d'ella a les cruïlles de l'eixample o als carrers de ciutadella.
Per tot això des d'aquest bloc us vull desitjar un bon solstici i que aquest sigui l'avantguarda d'un bon estiu!...... amb cafè si pot ser, i una mica de pomada menorquina.

Salut i bons aliments

us deixo el manifest de la manifestació de diumenge


SALVEM LA ILP SOBRE TRANSGÈNICS – 28 DE JUNY
MANIFESTACIÓ A BARCELONA
Companys/es,
Enmig del desencant polític que estem vivint en els darrers temps, PSC, CiU i PP han iniciat els tràmits per avortar la Iniciativa Legislativa Popular sobre Transgènics de la Plataforma ‘Som lo que Sembrem’. Així pretenen respondre a la preocupació activa de la societat catalana per la seguretat alimentària, el medi i el futur de la pagesia tradicional.
Per intentar evitar aquesta maniobra antidemocràtica, humiliant i del tot irresponsable, necessitem la vostra IMPLICACIÓ en la gran MANIFESTACIÓ que organitzem sota el lema de ‘DEMOCRÀCIA, SALUT I BONS ALIMENTS’. Depèn de la vostra participació que aconseguim fer visible la demanda social d’un NOU MODEL ALIMENTARI, SANITARI I PAGÈS.
Per això, us demanem que us no prengueu aquesta convocatòria com una més i
- Confirmeu l’assistència a l’acte o la vostra impossibilitat d’assistir-hi
- Passeu aquesta convocatòria a tots els vostres contactes que pugueu
- Feu la màxima difusió en els vostres pobles i ciutats
- Porteu a cinc persones amb vosaltres a la manifestació
- Participeu en l’organització dels desplaçaments des del territori
- Mantenim el grau que hem aconseguit de conscienciació sobre aquest tema i
cerquem aliances amb les bases dels partits que s’hi oposen.
Ara és el moment!!!
Som lo que Sembrem
AUTOCARS ORGANITZATS: La Seu d’Urgell – Berga – Manresa / Balaguer- Lleida – Borges
Blanques – Vilafranca / Pobla de Segur – Cervera / Figueres – Girona / Tortosa – Tarragona
Reserves i coordinació general: Tel. 973450683
Tota la informació a: www.somloquesembrem.org

‘Som lo que Sembrem’ C/Barcelona, 72-baixos. 25600. Balaguer.

sentència contra els tres mossos de Les Corts

en aquest vídeo es pot veure clarament com actuen aquests membres de la policia. Si això es simplement una contenció per reduir un pres no vull ni pensar que faran el dia que vulguin agredir algú.

oposició?

Avui s’ha viscut un dels plens més esperpèntics i surrealistes de la història montblanquina. I es que quan qui ha de exercir d’oposició i construir una alternativa de govern només sap que votar en contra passen aquestes coses.
Era un ple que tenia únicament dos punts, un dels que s’anomenen de tràmit i l’altre prou conegut i comentat com per no donar cap sorpresa.
El primer punt era "aprovació definitiva projecte de la creació del centre cultural Anselm Turmeda a l'Antic monestir de Sant Francesc". I sí heu llegit bé "aprovació definitiva, ja que fa un mes i mig es va aprovar inicialment.
I es que resulta que el Ple de l'Ajuntament de Montblanc en sessió del dia 24 d'abril de 2009 va adoptar, per unanimitat, els següents acords:

Vist el projecte per la creació del Centre Cultural Anselm Turmeda a l'antic monasteri de Sant Francesc de Montblanc, redactat per l'estudi d'arquitectura LAD 91 S.L. i d'un pressupost de 1.475.596,99 euros.

Vist l'article 22.2.ñ de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

Vistos els arts. 36 i següents del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, s'acorda:

PRIMER: aprovar inicialment el projecte descrit en antecedents.

SEGON: obrir un període d'informació pública d'un termini de 30 dies mitjançant anunci inserit en el tauler d'anuncis i en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, per tal que es pugui examinar l'expedient i formular les al·legacions pertinents.

Doncs ara resulta que els tres partits de l'oposició han votat en contra. I això que el projecte no ha canviat ni tant sols la paraula "monasteri" més propia de l'occità que del català. Però trànquils que els tres han argumentat ampliament i amb motius de pes el seu canvi de decisió. En Juan Molina (FIC) ha votat en contra perquè l'equip de govern va molt ràpid. Els membres de convergencia no van parlar, suposo que per allò de qui calla otorga i APM va votar en contra perquè ara no te clar com es financiara l'obra.

"A enemic que fuig, pont de plata"

Avui, i després dels darrers fetsa la feina, només puc recordar un refrany que diu "A enemic que fuig, pont de plata"

Posible frau electoral

El frau és escandalós .
Iniciativa Internacionalista-Solidaritat entre els Pobles publica avui en la seva pàgina web una nota en la qual, després d'agrair als seus votants i simpatitzants "el gran suport" que han donat a la candidatura i felicitar "al poble per la seva gran aportació en vots i els fantàstics resultats obtinguts", conclou que en les eleccions del diumenge es va produir "un pucherazo de proporcions històriques".
Així, explica que a les irregularitats constatades en diversos municipis bascos cal sumar "les abundants dades" que està rebent a través del correu electrònic, en els quals persones que han votat a aquesta candidatura denuncien que després d'haver dipositat el seu vot a favor d'II-SP, en les dades del Ministeri d'Interior no figuren aquests sufragis. "
Fins i tot tenim informes de lectures d'altres partits on citen més dades dels quals aporta la web del Ministeri", afegix.
II-SP considera que les dades relatives als Països Catalans "són més que sospitoses", ja que "molts ciutadans diuen haver votat II i després han vist que no apareixen els seus vots computats, apareixent transvasats probablement al vot blanc o el nul".
El "exagerat" augment del vot blanc i nul als Països Catalans també contribuïx a augmentar la sospita de tupinada, segons el parer de la llista encapçalada per Alfonso Sastre. "Supera tot el que s'havia vist fins a ara i en pobles on històricament el independentisme català ha tingut resultats notables han desaparegut gairebé tots els vots", denúncia. II-SP està treballant per a recaptar tota la informació possible sobre aquest "atropellament", i per a això demana la col·laboració i participació de la ciutadania, que considera "imprescindible" per a destapar totes les irregularitats comeses.
Per a això, sol·licita que es notifiquin al correu web@iniciativainternacionalista.org les irregularitats detectades, indicant el municipi i la província, el districte i la taula electoral.
Demà, a partir de les 10.00, es tornarà a repetir el recompte oficial en cada Junta Electoral provincial. Iniciativa Internacionalista decidirà llavors si impugna les eleccions o no. .

VilaWeb: La sospita de tupinada contra Iniciativa Internacionalista destapa un cúmul de despropòsits en el recompte dels vots de les europees

directe.cat: Iniciativa Internacionalista denuncia una tupinada de proporcions historiques

Gara.net: II-SP pide colaboración para sacar a la luz las irregularidades en el escrutinio

e!tb.com: II denuncia irregularidades y podría impugnar todo el proceso electoral

Resultats a Montblanc

CiU 502
PSC-PSOE 476
ERC-(Edp-V) 378
PP 148
ICV-EUiA 89
Vots en blanc 77
II (Iniciativa Internacionalista) 25
LV-GVE 14
PACMA 7
PCPE 5
UPyD 5
RC 4
PUM+J 4
FN 4
FE de las JONS 3
IZAN-RG 3
UV 2
POSI 2
DN 1
AA 1
PH 1

i demà que?

Avui que em tornat al mon del bloc tocaria fer una reflexió sobre les eleccions d'avui. Però no se si es el cansament, la mala llet que em queda després de veure com la dreta i l'extrema dreta avança o veure els discursos de guanyadors de tots els polítics que ho deixarem per un altre dia.

A canvi us deixo una versioneta que he fet d’una de les millors cançons de la Fuga. També us deixo el video de la cançó que paga la pena

Amb les meves històries amunt
amb les meves històries avall
passa de pressa la vida

Amb la dona que se’n va
amb la dona que vindrà
vaig tancant les meves ferides.

Visc més de nit que de dia
somio més despert que dormit
bec més del que hauria

els divendres acostumo a jurar
que canviaré de vida.

Un dia vaig veure que lluitar
era la forma ideal
de aconseguir els anhels.

No m'importa que diran
m'importen els de debò
els que comparteixen els meus dies

Pago els meus deutes gràcies als nens
i els meus errors amb comiats i renecs
el cor em demana vacances
diu que no aguanta més mentides.

Si alguna vegada tu em veus,
perdut sense somriure
no necessitaré ajuda.

Només la barra d'un bar,
tota una nit ballant,
l'ampolla de patxaran
i una il·lusió per amiga.

Val més el meu somni, que els diners
Puc viure d'una alegria.
amunt i avall, col·lecciono records.
tu explica’m com és la teva vida
i somiarem plegats.

6ª OFENSIVA CONTRA L’OBLIT

MAQUIS ’09
6ª OFENSIVA CONTRA L’OBLIT (Comarques de Ponent)
XII Marxa Homenatge als Maquis — Operació Reconquesta de la Memòria

Vilanova de Meià (La Noguera)
Diumenge 28 de juny

8,30 h matí trobada al Bar Cirera «Escaladors» (Ctra. S. M. Meià), per sortir a les 9h puntuals en cotxes fins al punt de partida de la Ruta Maquis i Guerra Civil comentada per la Serres del Montsec (búnquers Hostal Roig i Base Guerrillera del Pou Gel) de 4 a 5h de durada a peu, fent parada per dinar i presentació XII Marxa Homenatge als Maquis (Cal portar el dinar i el beure).

A la tarda al cementiri de S. Maria de Meià, col•locació d’una placa en homenatge als maquis caiguts per la llibertat, més tard visita al local de l’Associació de Joves de VdM (c/ Escoles, s/n), on hi haurà l’exposició de la XII Marxa Homenatge als Maquis i gaudirem d’un refrigeri i musiqueta.

Lleida (Segrià)
Divendres 10 de juliol

Al Centre Social Autogestionat La Maranya (c/ del Parc,13 del casc antic)

20,30 h presentació d’El Senzill: guerrilla i presó d’un maqui de Joan Busquets, a càrrec de Pep Cara del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i després xerrada-col•loqui amb Dolors Marín doctora en Història contemporània per la Universitat de Barcelona, especialitzada en la formació de la cultura llibertària.

Des del dia 1 de juliol al 10 de juliol, hi haurà l’exposició «12 anys de Marxa Homenatge als Maquis»

Tot seguit soparet popular amb pinxos i música punk-maquis.

Pont de Suert (Alta Ribagorça)
Dissabte 11 de juliol

Al Pavelló Poliesportiu (c/ del Parc, s/n)

A partir de les 16 h i durant tota la tarda exposició: «12 anys de Marxa Homenatge als Maquis»

17 h presentació del llibre Maquis al Montsec, del Migdia francès a l’Aran i el Pallars (1944-1956), de Ferran Sánchez Agustí, a càrrec de l’autor, i posterior xerrada-col•loqui. (es passarà un fragment de documental).

19 h Concert 5è Maquis Rock amb els grups Gall Roig i negre (Calaf) i Duo Patetiko (Almacelles), després música ambient.

Amb servei de barra i sopar a càrrec de la Colla de Diablesses i Diables del Pont de Suert.

22 h trasllat al Refugi pels apuntats/des (1*).

1 h de la nit tancada de portes al poliesportiu.

Val d’Aran
Diumenge 12 de juliol

Al Refugi Boca Sud «Er Espitau de Vielha» S. Nicolau

8 h Esmorzar.

8,30 h Sortida del refugi: «Ruta maquis alta muntanya» comentada, de 4 a 5 h de muntanya (Pas entre l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, per dalt del túnel).

14,30 h Dinar conjunt (2*).

17 h Cafè, copa i puro. Comiat i final de les jornades!

----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Les jornades són obertes i gratuïtes per a tothom.
(1*) Preu del refugi: 25 euros (dormir, esmorzar i dinar del diumenge). Hi ha 60 places. Cal inscriure’s prèviament.

(2*) Els que vagin per lliure i vulguin venir també poden fer-ho. Cal inscriure’s prèviament.

Més informació i inscriure’s a: infotrinx@nodo50.org


Webs
www.myspace.com/collectiualestrinxeres
http://sindominio.net/marxa-maquis
http://moviments.net/maranya


Organitza
Col•lectiu a les Trinxeres i XII Marxa Homenatge als Maquis
Col•labora: Associació de Joves VdM, Centre Social Autogestionat La Maranya, Colla de Diablesses i Diables de Pont de Suert.

El Tribunal Constitucional permet la candidatura d'Iniciativa Internacionalista

Finalment, i sorprenentment, el Tribunal Constitucional ha anul·lat la sentència del Tribunal Suprem espanyol que il·legalitzava la candidatura Iniciativa Internacionalista - la Solidaritat entre els Pobles. D'aquesta manera, aquesta coalició podrà concórrer amb tota normalitat a les eleccions europees que es celebraran el proper 7 de juny. El Constitucional ha acceptat els arguments del recurs presentat per II.
Sorprenentment els espanyols han fet marxa enredera en aquesta nova intenció de il·legalitzar unes idees.
Amb l'ultim sospir, poques hores abans que comences la campanya, el Tribunal Constitucional ha decidit dona veu a aquesta organització que aglutina sindicalistes i militants de l'Esquerra Independentista d'arreu de l'Estat, excepte del País Basc. Per primer cop, el govern espanyol ha intentat carregar-se , amb l'ajuda de la justícia espanyola, una candidatura de l'Esquerra Independentista fora del País Basc. De nou, doncs, es fa evident el dèficit democràtic que s'està vivint a l'Estat, i per primer cop, aquest "estat d'excepció" traspassa les fronteres basques i criminalitza a tots els moviments polítics que arreu de l'Estat qüestionen el sistema capitalista i la "unidad de la nación" que consagra la Constitució espanyola.

Tal i com ha expressat, Josep Garganté, sindicalista i primer cap de llista pels Països Catalans de la candidatura Iniciativa Internacionalista - la Solidaritat entre els Pobles, "cada cop que es presenti algú que molesti de veritat, diran que és part d'ETA". I així, ho constata l'acta d'il·legalització dictada pel Tribunal Suprem espanyol.

Presentació setmanari DIRECTA

El dissabte 13 de Juny al Pub la Cova de Cervera, hi haurà la presentació a la comarca de la Segarra del Setmanari d'informació dels moviments socials La Directa, i també la presentació del nou treball dels Karbunko "Hazte Camino".

manifest de suport a Iniciativa Internacionalista

Iniciativa Internacionalista ha presentat aquest matí un manifest contra l'anul·lació de la candidatura, decretada pel Tribunal Suprem espanyol. El manifest té més de dues-centes signatures, incloses personalitats com el Premi Nobel de la Pau Adolfo Pèrez Esquivel, el filòsof Josep Maria Terricabras, l'escriptora Isabel Clara-Simó, l'economista Arcadi Oliveres, el president d'ERPV, Agustí Cerdà, l'advocada Rut Carandell i el diputat d'ERC Uriel Bertran.

Els signants diuen que se senten indignats pel 'gravíssim atemptat contra les llibertats democràtiques i contra la presumpció d’innocència, fonament de l’Estat de Dret, que suposa la il.legalització de la candidatura a les eleccions europees Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles', n'exigeixen la revocació i denuncien 'la vergonyosa campanya de desprestigi orquestrada pels grans mitjans al servei dels poders establerts'. A més, se solidaritzen amb els membres de la candidatura.

Abans de mitjanit el Tribunal Constitucional ha de decidir si ratifica l'anul·lació o si accepta el recurs d'Iniciativa Internacionalista. El recurs inclou noves proves i elements contra l'argument de la fiscalia espanyola que vincula Iniciativa Internacionalista amb ETA i Batasuna, segons els responsables. Tot i això, han dit a VilaWeb que d'una manera o altra serien presents a la campanya per a les eleccions europees, encara que veuen difícil que s'accepti el recurs.

El text que han presentat al Tribunal Constitucional fins i tot diu que 'Iniciativa Internacionalista mai no ha fet servir mitjans que no fossin estrictament polítics, i que l'ús de la violència és completament estrany a la seva manera d'actuar i a la seva cultura política' i es 'rebutja i condemna 'l'ús de la violència per a l'obtenció d'objectius polítics en el marc d'un estat democràtic.'

Manifest de suport a Iniciativa Internacionalista

PER LA DEMOCRÀCIA I La PRESSUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA Les persones i organitzacions sotasignants volem expressar amb la major contundència la nostra indignació i alarma davant el gravíssim atemptat contra les llibertats democràtiques i contra la pressumpció d'innocència, fonament de l'Estat de Dret, que suposa la il·legalització de la candidatura a les eleccions europees Iniciativa Internacionalista – La Solidaritat entre els Pobles, i exigim la revocació de la corresponent sentència del Tribunal Suprem. Volem denunciar també la vergonyosa campanya d'assetjament i desprestigi orquestrada prls grans mitjans al servei dels poders establerts, a la vegada que expressem la nostra solidaritat amb Alfonso Sastre i les altres persones a las quals s'ha intentat criminalitzar per la seva participació a Iniciativa Internacionalista.

Feia temps que no penjava cap tema musical, i es per això que avui estava anima't a fer-ho. I a més es que diuen que sempre hi ha una cançó per un moment o per un sentiment. I el sentiment que avui em persegueix i he de començar a treure va néixer el passat divendres cap el migdia.
I es que en el fons començo a estar fartet d'aquesta gent que només fa que mirar-se el melic i no es conscient de la merda que genera. Començo a no poder suportar aquesta gent que vesteixen els seus discursos de paraules tècniques de les quals desconeixen el veritable significat.

UNA CANCIÓN "PAL" DUEÑO DE LA NACIÓN
YO TE DESEO MIS PESADILLAS
UN BUEN BIDÓN "RELLENAO" CON GOMA DOS
Y A LA MIERDA "TOA" ESA PANDILLA CANCER DE PIEL, PILLA EL SIDA EN UN BURDEL
UNA PATADA EN LAS COSTILLAS
Y A TU MUJER UNA SOGA EN UN CORDEL
"PA" QUE LUZCA UNA GARGANTILLA NO HAY DOS SIN TRES NI PICOLO SIN CUARTEL
ASALTAREMOS LA BASTILLA
CON UN CARTEL QUE DIGA "TE APLASTARÉ"
COMO SE APLASTA A UNA COLILLA
NO REZARÉ PUES NO ME ARREPENTIRÉ "PATRÁS" COJO MÁS CARRERILLA
Y ESCAPARÉ PEGANDO UN TIRO EN MI SIEN
NOTICIA EN BOCA DE COTILLAS

Democràcia espanyola

Els auto anomenats demòcrates espanyols han tornat a il·legalitzar una candidatura. I aquest cop ja no ha calgut que fos d'àmbit basc, o que la llista fos una marca blanca de l'independentisme abertzale. La triada aquest cop es una organització d'esquerres que lluita per la llibertat de tots els pobles i que te el seu origen el moviment comunero de Castilla. La qualitat democràtica del sistema polític espanyol és tan baix que el fet de participar-hi implica una acceptació inadmissible. Fa molt poc els espanyols varen treure redit polític d'una il·legalització i entraven en el govern de Vitòria. Això si, com sempre s'omplen la boca dient que no acceptaran membres d'ETA a les llistes o terroristes fent política, i que mentres tinguin proves d'un intent de tot això utilitzaren la justícia. El que l'Advocat de l'Estat anomena "proves" es basa, sobretot, en una part de l'extens currículum polític del dramaturg Alfonso Sastre. Es recorda les diferents candidatures independentistes en les quals ha participat (la major part d'elles legals) i alguns articles de premsa que ha signat. Tot això és suficient per a considerar-lo "la persona que més evident i significativament es troba vinculada a l'organització terrorista". També es repassen les suposades connexions de la numero 2 de la candidatura, Doris Benegas, i de la numero 5, Ángeles Maestro, amb l'esquerra abertzale, que inclou la participació en manifestacions, suports a protestes, haver exercit com testimoni de la defensa en judicis i fins a la participació en un documental sobre els afusellaments de Txiki i Otaegi. Tant aquestes "proves" com altres referides a les vinculacions dels avalistes de la candidatura vénen a demostrar l'estret control polític que les Forces de Seguretat de l'Estat vénen exercint sobre determinades persones. Crida també l'atenció que es pretengui utilitzar com "prova" que quan "els mitjans de premsa s'han tornat a fer eco d'aquesta pertinença al complex ETA/BATASUNA en les últimes setmanes, davant les evidències que aquesta candidatura anava a ser utilitzada per l'organització terrorista per a presentar-se a les eleccions europees. Ni llavors ni ara han fet cap dels candidats o responsables la menor protesta, matisació, precisió o aclariment. Ni tan sols ha realitzat un intent cosmètic de rentar la taca que per a una candidatura pretensiosament aspirant a tenir accés al Parlament europeu pogués suposar la vinculació amb una organització terrorista. Gens".
Al llarg del dia d'ahir, formacions com ERC, PNB, EA, Aralar, la CUP... van mostrar la seva oposició a aquesta nova utilització arbitrària de la Llei de Partits. IU, en canvi, va dir que el que decideixin els tribunals ben decidit estarà, al mateix temps que va demanar a regidors del CUT de Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda, que retirin els avals concedits.
Amb això ja han tingut prou per prohibir les idees de Iniciativa internacionalista.

Llibertat Enric Duran

El dilluns 18 de maig, d'aquí 4 dies, el Grup de suport a l'Enric Duran farà l'entrega de signatures personals i d'entitats als jutges de l'Audiència Provincial de Barcelona que han de decidir en breu si mantenen la mesura de presó preventiva per l'Enric.

Per això, us demanem que quan més aviat millor, firmeu (individualment)o us adheriu (col·lectivament) al manifest (copiat a sota) per demanar la seva llibertat, com a mínim fins la celebració d'un judici que ell mateix assumeix i està disposat a anfrontar. Tenint en compte que aquesta situació injustificada i desproporcionada de "presó preventiva" podria allargar-se anys abans de què es celebrés el judici, demanem amb urgència suport i sumar forces per reclamar la seva llibertat.

Per a enviar les adhesions d'entitats i col·lectius, escriure a
suportenric@17-s.info.

Per a signatures individuals digitals, entrar a www.podem.cat/node/1897.

En diversos actes públics podreu trobar fulls de signatures per donar suport a l'Enric, i així mateix, per qualsevol tipus de suggerència, crítica i col·laboració, podeu escriure a suportenric@17-s.info.


Salut i Llibertat!
Que la crisi la paguin els rics i no l'Enric!
Prou de repressió i penes-multa!

Per a més informació,
http://www.kaosenlared.net/especial/llibertatenricduran,
http://www.enricduran.cat/category/procesenric/procesenric

La gran festa

Poc a poc s'acosta la data somiada, la gran festa d'aquest any. I no estic parlant ni de la setmana medieval, ni de l'aplec, ni tant sols de la Patum. Parlo del Hatortxurock.
A punt de complir-se 10 anys des que s'engegués la present iniciativa, després que gener de 2009 acollís una edició de transició, denominada 9.5, HATORTXUROCK / HATOR, HATOR NESKA MUTIL ETXERA dóna un cop definitiu i, lluny del solstici d'hivern, es disposa a celebrar tan assenyalat natalici en l'avantsala de l'estiu. Ah, i per mitjà d'un important salt quantitatiu en el que a nombre de bandes implicades es refereix.
La cita serà els dies 19, 20 i 21 de juny i Lakuntza el marc triat per a la seva celebració. Escenaris coberts i a l'aire lliure perfectament assortits de barres, espais condicionats per a acampar amb banys i dutxes preparades, serveis de bar, cafeteria i botiga de productes bàsics, carpes... heus aquí part del que oferiran les 5 àrees amatents per a donar recer a la present edició de HATORTXUROCK; els preus de les entrades i els bons? 21 € i 4o € respectivament per als dies 19 i 20 -si s'adquireixen de forma anticipada-, 24 € i 45 €, si es compren en taquilla. El dia 21, per altra banda, l'accés a les diferents àrees serà gratuït.
I això per què? Perquè en aquest aniversari tan especial s'ha buscat treballar altra sèrie de coses a més dels concerts: entre elles la convocatòria per a aquest dia 21 del Hatortxu Eguna, cridat a ser una jornada que, repleta d'activitats de tot tipus per a tots els públics, resulti multitudinari. Un dia que quedi per a sempre en el record. Així les coses, perquè això sigui possible, què millor que que l'accés al Hatortxu Eguna sigui gratuït?
HATORTXUROCK/HATOR, HATOR NESKA MUTIL ETXERA: "Es tracta d'un festival que es celebra actualment a Berrioplano durant el mes de gener, uns dies després de Reis. Duen ja 9 edicions; volem reconèixer a gent que de manera independent es llança a organitzar un festival anual que pot reunir a 7.000 o 10.000 persones"
I doncs, sent això així, havent assolit en aquests 10 anys molt tipus de reconeixements, com no llençar la casa per la finestra a la vista del present aniversari? I a més, per què no, perquè hi ha raons per a això. Perquè és una mica que es mereixen tots i totes que, amb el seu esforç, han donat vida durant aquests anys al present projecte. Perquè Euskal Herria es mereix una festa així, encara que paradoxalment la producció i organització de la mateixa representi més treball. La mobilització de centenars i centenars d'imprescindibles voluntaris. I d'aquesta manera ho han entès també les bandes cridades a actuar, formacions que, àdhuc jugant en diferents divisions, han demostrat militar en la mateixa lliga, pertànyer a una mateixa categoria en el que a compromís i solidaritat es refereix: ésser de primera. Unes bandes que, cosa de les seves diferents tonalitats musicals, formen un gresol estilístic curiós, i que procedents d'Euskal Herria, de diferents pobles de l'Estat (de Madrid, els Països Catalans, Andalusia, o Asturies) o fins i tot d'alguns països europeus, donen al cartell un indisimulable i intens color vermell internacionalista.

Bé, però a més de les exposades, hi ha més raons per a embarcar-se en una edició de HATORTXUROCK com aquesta, tan especial? Sí, desgraciadament. Sensibilitzar a la població davant el fet que a la fi de febrer havia 739 presos polítics bascos dispersats per desenes de presons dels estats espanyol i francès, xifra que resulta històrica atès que des de 1969 no s'havia arribat a tal nombre; i és que des de l'any 2000 fins a l'actualitat aquest nombre ha vingut augmentat sense excepció, passant dels 515 de llavors als 739 d'ara: i havent-se produït l'augment més important en els últims mesos. Així les coses, si que hi ha raons: recordar-los a ells i tractar de sensibilitzar i recordar a tot el món que a dia d'avui les presons estan més plenes que mai i que els familiars i amics han de recórrer més quilòmetres que mai per a poder visitar als seus....amb els perills i la sagnia econòmica que això suposa; i si a això li sumem que en l'actual context qualsevol pot acabar formant part del col·lectiu de represaliats únicament per pensar, l'habitual denegació de la llibertat condicional, les traves per a la posada en llibertat ja dels presoners malalts (via negació de l'aplicació de l'article 92), ja dels quals fins i tot han complert íntegrament la seva condemna (per la de la dita «doctrina Parot».....veiem que les hi ha, i més que suficients per a això.

Quelcom més que una final

EL MANIFEST

Amb motiu de la final entre l'Athletic i Barça, ESAIT ha ofert una roda de premsa a Bilbo on Endika Guarrotxena i Ritxi Mendiguren han llegit aquest comunicat:
Davant la final de la Copa del Rei que es jugarà el dia 13 de Maig a València entre els equips de futbol del Barça i Athletic, volem manifestar el següent:
1) Catalunya i Euskal Herria són nacions amb dret a tenir seleccions esportives pròpies, per a competir oficialment en campionats internacionals
2) Els estats francès i espanyol impedeixen exercitar a Catalunya i a Euskal Herria la sobirania esportiva que com nacions els correspon.
3) Reivindiquem novament el dret que, en general els correspon a tots els esportistes catalans i bascos, i en aquesta ocasió, en particular, als futbolistes d'ambdues nacionalitats, a optar, en igualtat de condicions, per la seva pròpia selecció a l'hora de participar en esdeveniments internacionals.
4) En el marc de la final de la Copa del Rei, tenint en compte que serà presidida pel màxim representant de l'estat espanyol, fem una crida a les aficions del Barça i de l'Athletic perquè converteixin aquesta final en un marc de reivindicació, i concretament perquè, aprofitant la difusió de l'himne oficial d'un dels estats que impedeixen a les nostres nacions ser oficials, donin l'esquena i manifestin sorollosament la seva disconformitat cap a la política de negació de l'estat espanyol entorn d'aquesta qüestió.
5) Animem a les aficions basca i catalana que gaudeixin de la final de la Copa, donant suport als seus equips amb esportivitat i sana rivalitat.
*Annex. Amb motiu d'aquesta final, ESAIT durà als carrers de Bilbo la reivindicació de l'oficialitat de la selecció d'Euskal Herria. GORA EUSKAL HERRIA VISCA CATALUNYA Bilbo, a 7 de Maig del 2009

No volem el 198

Montblanc ja fa masses dies que pateix la prepotència, les males maneres, l'abús de poder, els blasmes, informes plens de mentides, persecucions .... d'un agent de la policia local.
Aquests fets només han aconseguit desprestigiar l'uniforme que vesteix, comprometre els seus companys i emprenyar a tota una població. I es que ja son desenes de montblanquins, joves i no tant, que han patit les formes de portar a terme la feina que té l'agent 198. Que a sobre masses cops superen les seves competències.

Aquestes desgràcies van començar a l'endemà del 25 de juliol de 2006 quan l'ara agent 198 va guanyar una de les tres places que estaven vacants per a policia local. Unes oposicions molt difícils ja que es van presentar dues persones per cobrir tres places.

Ara cal tornar a dir prou i demanar fermament, de la forma que sigui, la dimissió d'aquest agent i de qui li empara dins del cos.

Centenari de la Revolució a Barcelona

En commemoració del centenari de la Revolució de Barcelona de 1909, coneguda com la Setmana Tràgica, i de l'execució del pedagog i fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, el col.lectiu les trinxeres fan acte al Tarrós per presentar el llibre de la Dolors Marin.
El proper dissabte 9 de maig, a les 18h, a les Escoles del Tarròs (Urgell).

Ja podeu trobar a les llibreries La semana trágica. Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna, de Dolors Marín Silvestre.

Dolors Marín és doctora en Història Contemporània. Ha treballat sobre la formació de la cultura llibertària a Catalunya, els grups d'afinitat i la resistència armada al franquisme. Ha publicat, entre altres, llibres com Clandestinos: el maquis contra el franquismo (2001), Francesca Bonnemaison: educadora de catalanes (2004) o Ministros anarquistas (2005), i té en curs de publicació la seva tesi doctoral, De la llibertat per a conèixer al coneixement de la llibertat. Col·labora amb la nostra associació en l'àmbit de memòria històrica i ha treballat sobre l'obrerisme a Reus al voltant del 1900, publicant –amb Salvador Palomar– Els Montseny-Mañé, el laboratori de les idees (2005).

La Setmana Tràgica és recordada fonamentalment com un esclat de violència popular, amb la crema d'esglésies i convents a Barcelona. Una vaga general, convocada amb la intenció d'impedir que embarquessin els reservistes cridats a la guerra del Marroc, va esdevenir una revolta al carrer, a Barcelona i a altres indrets del país. La guerra només servia, als ulls del poble, per defensar els interessos d'una empresa minera. L'exèrcit comptava amb un sistema de reclutament que possibilitava que els rics es lliuressin del servei militar. Una mobilització, a més, que portava a l'Àfrica treballadors que ja tenien família al seu càrrec.
Dolors Marín s'aproxima a aquesta revolta que enfrontà al carrer dues formes d'entendre la vida, el treball, la ciència o la relació entre les persones, entre l'omnipresència de l'Església a la societat i l'efervescència dels ideals laics i racionalistes, amb un personatge que esdevingué central per a la repressió, Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva Escola Moderna. Conèixer els fets i el context d'aquesta revolta és indispensable per entendre la història de Catalunya i d'Espanya a la primera meitat del segle XX.
Dolors Marín inaugurarà –amb una conferència, el proper divendres 30, a 2/4 de 8 del vespre, a la Sala del Castell (Arxiu Històric) de Reus– el cicle d'activitats sobre cultura, educació popular i moviment obrer que Carrutxa portarà a terme durant aquest any 2009, centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia.